Disputar les engrunes

Estava assegut en un banc de la plaça de la Vila aprofitant una mica l’airet que bufava, que no passa cada dia, i observo un fet força curiós. Una criatura llença a un parell de coloms un trosset de pa. En pocs segons apareixen en escena 7 o 8 coloms més i comença una disputa sense treva. Ara me l’emporto jo, ara tu. No tinc gens clar si algun d’ells arriba a menjar. Quasi juraria que no. De cop i volta apareix un pardal que, per descomptat, intenta apoderar-se del tros de pa. Ara me l’emporto, ara me’l tornen a prendre, i com aquell que no vol, en un cop de geni, s’emporta el pa a un arbre on els coloms no poden ni veure’l. S’ha acabat el bròquil. Ja tenim un guanyador. I tot això em fa pensar (que ja té el seu mèrit), a qui representava el pardal? A quin grup pertanyien els coloms? Vull creure que, poc o molt, tot plegat té alguna similitud amb el que ens passa als humans. La majoria ens disputem les engrunes i ve un espavilat (probablement el polític de torn) i s’emporta el premi. Una lliçó gratuïta i una conclusió: hauríem d’estar més pendents dels pardals i dels coloms.

JOAN CREUS CAMPDERRÓS

Sant Feliu de Llobregat