La mateixa cançó

Segueixen caient notícies dels uns i dels altres: totes elles em provoquen molta tristor. És evident que cada dia tot plegat s’embolica una mica més –només una mica?–, els uns i els altres pronuncien paraules grosses; estan provocant una fractura de la societat (de tota la societat).

Recordeu que ara fa 25 anys tots ens estimàvem tant? És cert que els temps no són els mateixos, ni pels que tenim 25 anys més ni, encara menys, pels que van néixer aleshores.

Han passat moltes coses, hem patit i patim una crisi econòmica molt greu que ens ha trastocat la vida en un grau o altre. Però estic segura que tots desitgem que les tensions que comporta l’escena política actual, els trencaments d’amistats i fins i tot de famílies, quedin en un malson gràcies a que els polítics, els uns i els altres, baixin del burro i s’avinguin a raons.

Tots ells, els uns i els altres, haurien de tenir ben clar que van ser els vots dels ciutadans el que els va dur allà on són i que, per tant, han de vetllar per ells, tenirne cura, i saber escoltar el clam per un diàleg que ens porti a una nova convivència més pacífica, més solidària. En resum, més humana.

MERCÈ CUCURNY

Barcelona