Fred als trens

Estic viatjant cap a València amb el tren Euromed i, avorrida de com es fa de llarg aquest trajecte, he pensat compartir la meva experiència per passar l’estona i no pensar en el fred que fa aquí dins. És un trajecte que faig un o dos cops al mes per temes laborals.

Durant els mesos d’hivern, el viatge es fa pesat, atesa la durada del trajecte i els seus constants retards. Però res comparable als mesos d’estiu, en què a més del que suposa el viatge en Euromed, els viatgers som sotmesos a gèlides temperatures, incomprensibles pel meu cos. Només seure al lloc corresponent ja penses “quin fred”, i a partir d’aquell moment i al llarg de les tres hores i escaig vas veient com els passatgers ens anem posant les jaquetes, jerseis i mocadors per refugiar-nos de l’intens fred.

Avui, de manera molt educada, he demanat a primera hora si podien apujar una miqueta els graus del termòstat i, de manera molt educada també, m’han respòs que cap problema.

Estic a punt d’arribar a l’estació de València i porto posada (com sempre a l’estiu) la jaqueta i la bufanda. Res a fer!

ESTEFANIA ESTOP

Sant Andreu de Llavaneres