Terrasses de Mandri

Des de fa quasi 60 anys soc veïna del carrer Mandri i he vist florir les seves terrasses una a una, i ara veiem com acaben de tancar-ne una i a d’altres els han fet treure algunes taules.

Potser –i no ho sabem– la que han deixat totalment despullada de cadires, vela i jardineres no tenia llicència, però, com sempre, i el diàleg? A més, si l’Ajuntament considera que calia deixar lliure aquest espai per alguna raó que se’ns escapa –les voreres del carrer Mandri són amples i es pot passejar sense obstacles–, doncs ja no està lliure: les motos se n’han apropiat, tot i que precisament a la mateixa cantonada amb Bertrand i Serra disposen de lloc reservat per aparcar-les.

Les terrasses de Mandri donen alegria al barri, són llocs d’encontre, d’esmorzars tranquils llegint el diari, de dinars ràpids per seguir treballant, de berenars d’amigues, i cap al vespre, grups de joves es reuneixen a prendre una cervesa, a fer un mos, a parlar, fet tan important ara que els mòbils sembla que fan oblidar el contacte i la comunicació personal. Visquen les terrasses de Mandri!

MERCÈ CUCURNY

Barcelona