I ara què?

Si un 82% s’expressa en unes eleccions parlamentàries es confirma el compromís de molta gent. I només fa 83 dies que milers de policies van atonyinarnos. Catalunya és un país madur, una nació rica en diversitat. Els primers dies de la repressió político-judicial ja cridàvem davant les casernes: “Aquí hi haurà una biblioteca”. També demanàvem que el TC no tombés cada llei social promoguda a Catalunya.

Però encara no es podrà, per dues raons: A) Espanya seguirà brandant el 155 contra els catalans (té la caixa, les togues i les porres); i B) no s’ha convençut prou gent que la independència no és una bogeria sinó un anhel lícit. Encara que no tinguin projecte alternatiu, molts milers voten unionista.

I ara què? Un de cada dos volem alliberar-nos d’un Estat que sembla no estimar-nos, però també ens adonem que hem de conviure, alliberar els presos polítics, prestigiar el Govern legítim i seguir endavant.

XAVIER SERRA BESALÚ

Girona