Más recuerdos del 39

Recuerdo perfectamente el día que el hermano profesor encargado de nuestro curso de preparatorio –año 1939-40– en el colegio de Nuestra Señora de la Bonanova (hoy La Salle) entregó al llegar al aula a uno de los alumnos un trozo de madera diciéndole que si oía a un compañero hablando en catalán le pasase la “prenda”, y así sucesivamente a los siguientes, hasta terminar el día y devolvérsela: no especificaba cuál sería el castigo.

Segurament ho recordo perquè després de tres anys d’exili-refugi a Perpinyà durant la Guerra Civil anant a l’escola francesa i parlant només català a casa, quan vaig arribar a Barcelona no sabia una sola paraula de castellà i em devia entrar pànic en sentir aquella proposta; tenia set anys!

Cal dir que l’endemà ningú va trobar la fusta i mai més se’n va tornar a parlar. Els Germans de les Escoles Cristianes amb la seva prudència i saviesa van complir l’ordre que devia venir d’algun estament burocràtic i després se’n van oblidar completament.

He conservat sempre els meus coneixements de francès i he agraït tota la vida haver pogut ser trilingüe amb tota naturalitat i sense esforç, i als germans de La Salle, la meva formació i la seva esplèndida educació.

J. LLUÍS ESCAYOLA RITTER

Barcelona