Jo sí que paro avui

Sí, jo paro avui. Perquè cal, perquè per molt que ens emplenem la boca parlant d’igualtat, la realitat ens mostra que les dones patim discriminacions constants.

Paro el 8 de Març perquè els sectors on treballen majoritàriament dones són els més mal pagats i amb condicions laborals més deplorables; perquè el nombre de dones a les universitats és més elevat que el dels homes i, tot i així, són els homes els que ocupen els càrrecs importants a tot arreu; perquè a una dona se li exigeix ser treballadora, mare, mestressa de casa i cuidadora, tot alhora, i sense deixar de mantenir-se prima, guapa, dolça i comprensiva, mentre que a l’home només se li exigeix fer carrera professional amb un cert aire de virilitat; perquè encara es culpabilitza la dona violada perquè duia pintallavis vermell o no va tancar les cames prou fort; perquè encara hi ha qui creu que si se’ns assetja, se’ns pega o se’ns mata, és perquè ens ho hem buscat per no ser prou decoroses o submises.

Sí, jo paro avui, 8 de Març. Perquè cal, per mi, per les dones que ja no hi són, però sobretot per la meva filla, perquè no es mereix viure en una societat que la discriminarà i menystindrà tota la vida només pel fet de tenir vagina.

RAQUEL RICO MARÍN

Girona