El ventall català

Érem als anys vuitanta quan un eslògan de la Generalitat ocupava espais a la via pública i als mitjans de comunicació: “Som 6 milions”. Anys després vam arribar a set milions i avui som gairebé set milions i mig els habitants censats a Catalunya.

Si fa una trentena d’anys semblava que gairebé tots anàvem a l’una, tot i haver diversitat de pensaments i formes de fer política, en la darrera dècada sembla evident que és tot el contrari. S’acusa el procés independentista d’haver dividit la societat catalana. Una bona majoria, no absoluta, hi està a favor; una àmplia minoria, molt significada, en contra, i completant el ventall, els indecisos, els que no saben o no contesten i els que avui potser sí i demà potser no.

Mentre que indecisos i contraris sembla que es mantenen units en el seu pensament, els favorables s’esmicolen entre ells quan dia a dia s’esforcen a travessar els controls de qualitat que entenen que els portaran a ser identificats com els que llueixen més pedigrí.

Primer unificats en Junts pel Sí, després delimitats en Junts per Catalunya i ara restringits en Junts per la República. Quins seran els que superaran el pas del proper garbell? Volguda o casual, no sembla la manera d’eixamplar bases. Junts per qui?

ÁNGEL ANDRÉS VILLUENDAS

Barcelona