“De fora vindran...”

Ja se sap que a l’estiu un es deixa portar i fa cap a on menys s’ho espera, fins i tot a concerts d’ídols adolescents a Peníscola. El que un no s’espera és que després de dues hores dret, unes noies es posaran al teu davant i t’ho taparan tot.

I un encara s’espera menys que quan se’ls comenta amablement la situació la resposta sigui que sí, que evidentment que es quedaran davant nostre, perquè elles són d’allí i que a veure d’on som nosaltres, que “de fora vindreu i de casa mos traureu”. Davant d’això, només em surt contestar que “som del món” i que ja marxem nosaltres, perquè sabem què és tenir educació.

I després un ho pensa bé i s’adona que això només és una mostra més del nostre món, on el que suma no és ser bona persona, estimar, respectar i tots aquests valors simples, sinó el lloc on es neix, la llengua que es parla i tot un seguit de galons d’allò més brillants. I ara ja no sé si soc de fora o de dins. Hauré de viure amb aquest buit existencial...

ALBERT PERICHE VERDIELL

Tarragona