Nens al restaurant?

Llegint Javier Ricou (“Restaurant: amb nens o sense?”, Tendències, 2/I/2019), recordo que fa poc en un restaurant de Barce- lona vaig assistir a una situació molt desagradable –i no és la primera vegada– quan un nen de tres o quatre anys va començar a amoïnar per tota la sala la resta de comensals, sense la mínima intervenció dels seus pares.

Recordo que abans, quan els nens petits parlaven massa alt en un restaurant, els pares els advertien que no ho fessin per no molestar. Si el nen era un nadó de mesos i per tant no tenia edat per conèixer les normes de comportament, si es posava a plorar, un dels pares s’aixecava de la taula, agafava el cotxet i el treia del restaurant per passejar-lo i no tornava fins que el nen s’havia adormit.

Actualment, i com és el cas que comento, marranegen histèricament i els pares continuen menjant tranquil·lament, aliens a la indignació dels comensals de taules properes, que han de suportar els plors o crits de la criatura, i pel que sembla són pocs els pares que actualment ensenyen maneres de comportament a la taula.

En la meva opinió, la solució òptima és educar els pares. En cas contrari, el propietari del restaurant s’hauria de plantejar, si no vol perdre la clientela, demanar que se’n vagin del restaurant atès que els pares no saben o no volen controlar el comportament dels seus fills.

ANTONI VILANOVA CASALS

Barcelona