ELS MOTS ENCREUATS

Núm 10326

HORITZONTALS 1 Obris les finestres perquè es ventili la casa. Aquesta és presumida com ella sola. 2 Pastor de bous sense cap relació amb els caragols. Enderroquin un portal turístic.

3 En un tres i no res. Cartes de quatre colls. Basca, no? Sindicat llibertari. 4 Predecessor efímer de l’euro. Nació envaïda per una altra. La infusió de mitja tarda. 5 Sotmet els draps a l’acció dels batans. Ase que no té truc. Tros de fusta plana fixada a l’extrem d’un mànec llarg, que serveix per a aplanar la terra o arreplegar el gra. 6 Iridi. Línies que no són pas rectes. Portar una qualitat típica en els xèrifs de l’Oest americà. 7 En un cert sentit, un dels acrònims històrics de la Unió Europea. Palla que oculta un centenar de romans. Pregarem. 8 Transpirada. Farà malbé el material mentre toca la trompeta. Al bell mig del cel. 9 Xuclà. El dels Manel quan no vocalitza. Dilatat.

10 Acaba com comença. No és pas una mera cimera, sinó una trobada de dàlmates a Roma. Forà. Afecció respiratòria intermitent. 11 Butà sense el símbol de temps mort. Mineral dimorf del sulfur d’arsènic. Principi etimològic. 12 Reposa. Seients que no tenen cap romà al mig. Est. 13 Creences en l’existència de déus. Una mena de béns. 14 Amb canyes clavades al seu voltant, perquè s’hi enfili. De la matriu.

VERTICALS 1 Aconseguies. Feu caure. 2 Una grega al carro. Correus perd vibracions. ho fan servir. 3 Privat dels atributs masculins, vesteix i despulla la reina. Als Estats Units és sinònim de blanc. 4 Gela i desapareix tot el que era líquid. Principi actiu. Sis-cents un romans. Res no s’agita.

5 L’arc de sant Martí. Que no deixa passar ni un raig de claror. Direcció a l’horitzó. 6 Sofre. L’arma més contundent de la xurreria. Impost d’activitats econòmiques. Ermites gens romàntiques. 7 Amb un bany de vapor. Fatigada. 8 Cues d’ànecs. Municipi de cent estadis. Nom genèric trivial de les olefines que entusiasmen l’Emili. En un tres i no res.

9 L’instrument de vent més oficialista. Trigues molt a fer el que et manen. 10 Bola de greix, en el millor dels casos. Camí o moneda. Viatgeu fins a Esterri. 11 Suques i no sues. Ajudar a la verdiana manera. Ormeig de pesca semblant a l’art de platja, però de dimensions més petites.

12 Peüc escapçat. Camperoles. En un cert sentit, el pronom amb més entitat. 13 Tenyiré. Entretingut. Al capdavant dels tramvies. 14 Fantes destapades pel pagafantes de torn. Transposició de sons com la que es produeix entre l’àliga i l’àguila.