La salut financera

El vicepresident del Govern de la Generalitat i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va manifestar sentir-se satisfet de la salut financera de Catalunya. Em sembla bé la complaença que demostra el conseller, però no ha explicat els avantatges del Fons de Facilitat Financera (FFF) sobre el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). L’únic aclariment que s’ha fet és que en aquest nou fons hi haurà menys control polític; parlant clarament, el Govern central no sabrà si els diners s’utilitzen per promocionar la independència.

En el tema fiscal, Catalunya és la comunitat més malparada, castiga les rendes baixes i mitjanes, amb la retenció més alta. També és la comunitat amb més impostos propis, en total 17, d’aquests n’hi ha quatre que és van crear l’any del procés. Una mica sospitós. Com a conseqüència dels impostos asfixiants, junt amb la inseguretat política, més de 4.000 empreses (algunes emblemàtiques) han fugit espaordides a la resta de la Península.

És comprensible que el conseller vulgui animar el personal, molt decaigut pels esdeveniments, però sento no compartir la seva satisfacció.

VICENÇ GONZÁLEZ MOMPÓ

Barcelona

és una nació, perquè les persones canviaran i el temps també. Però ara no toca, com diria Jordi Pujol.

RAFEL BOIX I CULLELL

Vilassar de Mar

despatxos tancats. I més quan és d’esperar, pel bé de Barcelona, que d’aquí uns pocs mesos deixi el seient que ara, amb un percentatge de vots que mai havia estat tan baix, ocupa.