Canción de Eurovisión

La canción que representará a España este año en Eurovisión, La venda, cantada por Miki Núñez, es un tema muy alegre, de inicio rompedor y final apoteósico. Comienza avanzando, cantante y músicos, a paso ligero con cierto bailoteo, por un pasillo que forma el público.

Interpreto la canción como que la venda ha sanado la herida y ya no es necesaria, lo cual es motivo de alegría. No se puede pedir más positividad. Atendiendo a estos términos hospitalarios , me atrevo a sugerir a Miki y compañía que canten la canción poniendo patas arriba una planta de hospital de niños, entrando sorpresivamente por el pasillo, y así seguro que les darán un momento inolvidable de felicidad. ¡Qué mayor recompensa que esa!

M. SERRACANT CARDAMA

Barcelona

Quan treballes en una gran empresa, on més de cinc mil treballadors lloguen les seves vides durant unes hores, de vegades moltes més de les contractades, pot semblar difícil que es pugui arribar a construir una petita família. Però de tant en tant s’aconsegueix, i tens la sort d’estar envoltat de grans professionals, persones abans que res, companys tant del teu departament com d’altres, i caps, “mànagers” en diem.

Et trobes tan a gust que no dubtes a donar el 200% en més d’una ocasió i et sents molt afortunada de tenir una gran feina, exigent, estressant, però una gran feina i en una empresa el nom de la qual pronuncies amb orgull.

Aquesta felicitat de cop una dia rep una bona sacsejada, la paraula ja coneguda i temuda es torna a pronunciar: ERO. I tot perquè els grans directius, per als quals sí que som un número, decideixen que sobren 1.200 persones. La meva petita família es comença a trencar, està ferida de mort. Ara només toca esperar per veure els efectes, devastadors, i pitjors que en ocasions anteriors, això ben segur.

I mentre esperes, intentes viure els últims moments amb tots els teus companys i caps, agraint tot el viscut, tot l’après, i valorant, encara més, els bons moments, i sobretot continues treballant, donant el 200%, perquè ets professional i perquè, passi el que passi, la màquina no s’atura, i les incidències, els propietaris, els contractes, els clients, el MWC... no entenen d’ERO, això és un espai reservat als grans directius, que ells sí que entenen i saben com i quan s’ha d’aplicar.