El mirall del Llullu

Vull donar les gràcies a Màrius Serra pel regal que ens ha fet traient-nos, mitjançant el teatre, aquella bonica frase del subconscient del Llullu: “Mai no cauré en l’oblit”. I és que, Llullu, segueixo recordant ta mirada. Dic això perquè mirant el teu cotxet a l’Espai Lliure et seguia veient. Veient l’obra Qui ets? he sentit, he somrigut i he plorat en veure que segueixes caminant, ets viu. Hi vaig veure la síntesi del que és la vida: amor i dolor. I que en el cas de l’obra de teatre es conjuga amb una paraula: art. N’estic segur, Llullu, que en ta curta vida si no recordaves res, res no podies oblidar. Però jo no oblido, per això et recordo. Gràcies al fet que tu segueixes caminant, jo segueixo al teu costat recordant. És la força del poder de la paraula i la màgia del teu pare, Màrius.

Què ha estat per mi aquella cadira –mai buida– de l’Espai Lliure?