L’ós o el pagès

en Barcelona”, 5/X/2019), la memoria almacenada renace. En esta ocasión fui yo, un niño de cinco años, testigo del terrorífico espectáculo de las momias de monjas desenterradas y expuestas en el convento de las Salesas del paseo Sant Joan. Recuerdo como si fuera hoy que yo estaba subido a la valla y agarrado a la verja (mi padre, sosteniéndome) de la iglesia que aún hoy está igual, y ver el espectáculo dantesco.

Ya vamos quedando pocos, pero el archivo de muchísimos recuerdos de la cruel guerra sería para escribir un libro de lo que jamas querríamos que ocurriera. resta, a les fosques. La poca il·luminació fa més propici un clima d’inseguretat. Ara es comença a fer el recompte de les baixes d’animals per la depredació de l’ós bru als Pirineus, i ja es parla de més de 1.100 caps de bestiar morts. Els efectes col·laterals de la presència del plantígrad és l’inici de l’extinció de la pagesia de muntanya. No cal ser gaire espavilat per adonar-se que més de mil animals morts és inassumible. Que algú m’ho expliqui, perquè jo aquest model ni l’entenc ni el compro. Un parc natural que s’ha construït sense comptar amb la gent del territori és un fracàs per al territori i una farsa per al turisme. Volem parcs naturals en aquestes condicions? A quin cost?

La gent de muntanya, entre ells els meus avis, pares i bona part de la meva família, sempre ha cuidat les nostres muntanyes i les han mantingut vives. M’agradarà veure com gestionaran els responsables d’aquest desastre la manca de menjar de l’ós bru quan la pagesia vagi plegant i com serà la gestió forestal d’un territori que anirà quedant abandonat.

John B. Goodenough es el nuevo premio Nobel de Química, y no de Física como se publicó ayer en

de la página 2.