No poder malbaratar

Pel carrer vaig sentir una noia que li deia a la seva parella: “Saps quin és l’avantatge de ser pobre? Que no pots malbaratar!”. La veritat és que em va semblar un comentari molt graciós, més tenint en compte que eren molt jovenets (ni divuit anys tenien), però sincerament vaig estar a punt de dir-los que hi ha un munt de gent a qui li encantaria poder malbaratar. A ningú li agrada no tenir un euro a la butxaca, no poder permetre’s un caprici. O pagar les desorbitades factures de llum o gas, l’escola dels fills, o la factura del veterinari del gat, que, com el meu, va patir tal estrès que em va costar un dineral de veterinari.

No dic que els diners facin la felicitat, en absolut, però la misèria menys, i les penes amb diners ho són menys. Diuen que no és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita, i segurament és cert. Però, ara mateix, molts desitjaríem tenir un piló de diners per gastar, regalar i, fins i tot, malbaratar. Per cert, el meu gat, en Rasputín, ja torna a ser feliç. Sembla que li hagi tocat la grossa de Nadal, que va caure en bona part aquí a Calella, oi?

Mercè Roig Feliu Calella