Societat de la desvinculació

Que la civilització en què vivim actualment està en vies de descomposició és evident. En donen testimoni els senyals que d’un temps ençà s’albiren a l’horitzó, el darrer dels quals és el retorn de la guerra a Europa al cap de vuitanta anys o l’ascens de la ultradreta. Tanmateix, hi ha un aspecte particularment nefast de l’època actual, que alguns analistes ja han batejat com “la societat de la desvinculació”.

És un fet que no s’havia donat en èpoques anteriors, i que no és res més que la cultura del jo duta fins a les darreres conseqüències, el culte a l’individualisme o a l’egoisme hedonista elevats avui a la categoria de béns a conrear.

Cap edifici social mínimament sòlid es pot construir sobre aquesta mena de fonaments. De totes les herències que haurà deixat el fracassat model neoliberal, amb el seu reguitzell de desigualtats, aquesta serà sens dubte la pitjor de totes i la que més costarà d’esmenar. Albert Recasens

Barcelona

Jesús Fraiz firma cada día una crónica en de que recupera “la Barcelona de antes”. Lamenta que “ha perdido muchos edificios bonitos”, como algunas joyas modernistas. Lo explica en la web en una entrevista de Georgina Largo con fotos de Llibert Teixidó.