Indignada y sin ayudas
¿Por qué no interesa investigar sobre esta dura enfermedad? ¿Por qué no nos ayudan? ¿Por qué dudan? Porque es la llamada enfermedad invisible. Yo estoy agotada del dolor crónico. El sufrimiento es indescriptible. Mi vida ha cambiado 180 grados, ahora soy diferente. No hay minuto al día sin dolor, y hay que ser muy fuerte para soportarlo. Mi motor para seguir luchando son mis hijos, solo ellos. La incomprensión, incluso de la familia, lo empeora todo. Es momento de que se investigue para conseguir el medicamento o vacuna que nos alivie un poco. Vivo indignada y sin ayuda. Monica Mas Schmidt
Barcelona que ens volen vendre no és la realitat del nostre transport públic. Sincerament, el Consistori, volent treure cotxes de la ciutat, ha començat la casa per la teulada. El primer era millorar el transport públic i després limitar els cotxes, no pas al revés.
El resultat és a la vista: col·lapse circulatori dia sí i l’altre també.
M. Àngels Batalla Salvadó
Subscriptora Barcelona