Connectar per Madrid
comentàvem l’altre dia amb uns amics del País Basc i d’Alacant les deficients comunicacions per tren que tenim entre aquestes comunitats. no hi ha comparació possible amb Madrid, on es pot anar a tot arreu amb AVe, encara que sigui amb pocs passatgers. Madrid (“españa dentro de españa”, com diu la seva presidenta) és qui acapara tots els quilòmetres de connexió d’alta velocitat que els beneficia només a ells, pagant entre tots. A veure si algun dia podrem veure, i gaudir, de poder anar des de Màlaga fins al País Basc, passant per València i Barcelona. no perdem l’esperança, encara que cada dia en tenim menys.
Pere Bosch Blasco Sabadell
Contra, 17/Vi/2022), el presidente del consejo de Administradores de Fincas de catalunya, enrique Vendrell, asegura que en esta comunidad es donde se dan el 50% de las ocupaciones de toda españa: “se aprovechan de las personas y familias gracias a la laxitud y lentitud de las reacciones policiales y judiciales”.
el problema no es tanto un asunto particular como del estado y los ayuntamientos, que deberían dar acceso a más vivienda pública. Permitir que roben una propiedad es un delito. Preguntemos a Ada colau qué haría si se encontrara su casa ocupada. la protesta ante el sistema no debería ser el arma para la ocupación.
Cristina Casals Massó Esplugues de Llobr. –de parla catalana o castellana– que hem descobert catalunya gràcies a ell. Amb la seva política, prudent i possibilista, va aconseguir més que aquests darrers anys de confrontacions. Amb el seu treball incansable i presencial –coneix tot catalunya com el palmell de la mà– va connectar amb tot el país i va enlairar la flama catalana per a orgull de tots els ciutadans. l’hem reconegut com a polític i com a pare, perquè s’ha fet estimar. l’error que ha comès, l’ha reconegut obertament i l’ha hagut de pagar –i encara ho fa–. com jo som molts els qui pensen igual i desitgem que, en vida, se senti degudament reivindicat.
Miquel Navarro i Oriach
Lleida te llamas Jaime lafita y fundas la Asociación dalecandelA para dar toda la caña del mundo a la elA, sacando fondos hasta de debajo de las piedras para investigar sobre la enfermedad, poniéndola en todas las portadas y ayudando a los enfermos.
¿Que hay que hacer 900 kilómetros de bici para ir a Bruselas a despertar a los políticos? Pues vas. ¿Que hay que salir en la tele en plan concierto tocando la armónica? Pues sales. ¿Que hay que subir el Teide o el mítico Mont Ventoux del Tour de Francia? Pues los subes, aunque te tengan que subir y bajar de la bici porque tú no puedes.
no hay límites en esa lucha, no hay cansancio, no hay fronteras y, sobre todo, no hay tiempo que perder. Jaime y dalecandelA son candidatos al premio Princesa de Asturias de la concordia.
Toda la suerte del mundo, se la merecen.
Enrique Zubiaga
Getxo