Parlem en català

L’altre dia vaig anar a una botiga on hi havia una dependenta xinesa. Quan veig una persona que no és d’aquí, per educació, li parlo en castellà; doncs bé, ella entremig de la conversa em va dir una paraula en català: oh! “Veig que parles en català”, li vaig dir, i em respon: “Sí, soc de Girona”. ara hem agafat el costum de parlar en castellà, o al revés, ja ens parlen en castellà a nosaltres, i al final resulta que les dues persones som catalanes. Si volem que la nostra llengua no decaigui, d’entrada a les botigues, autobús... diguem bon dia! en català i, després, segons com ens responen, decidim quina llengua parlem.

Gloria Nardi Alegre

Barcelona