La Vanguardia (1ª edición)

Cinc anys de l’1 d’octubre

-

las agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracteres. Es imprescind­ible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar su DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados con seudónimo o iniciales. se reserva el derecho de resumir o extractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. No se mantendrá correspond­encia ni se atenderán visitas o llamadas telefónica­s sobre originales no publicados.

El dia que vam vèncer l’Estat espanyol. Va ser una victòria. Un poble sencer es va organitzar i va votar en un referèndum que aquell Estat havia jurat que no se celebraria. Després de molts dies de nervis i pors, a l’hora indicada es van encendre els llums i es van obrir les portes dels col·legis electorals, i també van aparèixer les urnes i les paperetes.

I aquell poble, a mans nues i només armades amb paperetes de vot, va vèncer un Estat gran, poderós, antidemocr­àtic i salvatge portant-lo al caire de la fallida. La gent, on va caldre, va posar la cara i el cos a les garrotades que uns energúmens embogits ens van etzibar al també salvatge crit d’“a por ellos”.

L’1 d’octubre del 2017 és un dia que quedarà a la memòria de tota la gent d’aquest país, un dia del qual per sempre estarem orgullosos. Una altra història va ser que els nostres polítics no van saber?, poder?, voler? aprofitar aquella victòria. Algun dia sabrem quin dels interrogan­ts és l’adequat. Ara farà cinc anys i demostrare­m anant a Barcelona que hi continuem sent amb la mateixa voluntat i determinac­ió; que ho sàpiga l’Estat espanyol, ho sàpiguen els polítics del país... i actuïn en conseqüènc­ia si en saben, poden o volen. Agustí Vilella i Guasch

Cambrils

Marc Sellés: “No hace falta ir tan lejos para disfrutar de la naturaleza”

Marc Sellés, retratado por Miquel González, explica, en una entrevista en la web, el proceso para captar su espectacul­ar imagen de la tormenta en los Pirineos premiada por la NASA tras ser publicada en La Foto del Lector de La Vanguardia: “Me gusta mostrar la realidad como es, sin retoques”, afirma. te dos carriles de circulació­n desde la plaza Catalunya hasta Colón, y en estas condicione­s, llegar al Liceu las noches de ópera es angustioso porque se producen continuos atascos, tanto si se utiliza el vehículo privado como el servicio público del taxi.

La reforma de la Rambla deja un solo carril para autobuses, taxis, automóvile­s privados, motos y bicicletas. Si con dos carriles los problemas son del máximo calibre, podemos imaginar los que se producirán con uno solo.

La reforma no respeta al Gran Teatre del Liceu, orgullo de Barcelona y uno de los más importante­s del mundo, con más de doscientas representa­ciones al año, ni al teatro Principal ni al Poliorama.

Con la reforma de la Rambla y la feroz campaña municipal contra el automóvil, la asfixia de estos centros culturales está asegurada.

Así vamos en esta ciudad… Carlos Cuatrecasa­s Targa

Barcelona

 ?? ?? cartas@lavanguard­ia.es.
cartas@lavanguard­ia.es.

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain