Bo­jos pels pals

Les au­to­fo­tos són l’úl­tim ús d’una llar­ga llis­ta de l’ei­na més uti­lit­za­da

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - TENDÈNCIES -

úl­tim ar­te­fac­te d’èxit uni­ver­sal és el pal de sel­fie. Un sim­ple pal, amb més o menys so­fis­ti­ca­ció per po­der dis­pa­rar la cà­me­ra del mò­bil, s’ha con­ver­tit en una ei­na uni­ver­sal. Però no és gens nou. El pal és la gran ei­na hu­ma­na. Ens acom­pa­nya en nom­bro­sos àm­bits quo­ti­di­ans, in­te­grat a les nos­tres tas­ques di­à­ri­es i fins i tot for­ma part del nos­tre llen­guat­ge.

El 1968, Stan­ley Ku­brik va sor­pren­dre el món amb una en­gi­nyo­sa el·lipsi que co­bria en tan sols un se­gon la his­tò­ria de la hu­ma­ni­tat. En ella, un ho­mí­nid col­pe­ja­va amb un os (amb for­ma de pal) l’es­que­let d’un ani­mal. Quan el llan­ça­va a l’ai­re, l’ins­tru­ment es trans­for­ma­va en una nau es­pa­ci­al de for­ma ci­lín­dri­ca. Era un pal una al­tra ve­ga­da.

L’ús dels pals ha es­tat do­cu­men­tat com a ei­na per part de di­fe­rents es­pè­ci­es de si­mis, que l’uti­lit­zen, en­tre al­tres co­ses, per ex­treu­re for­mi­gues d’un for­mi­guer i men­jar-se-les. Mi­li­ons d’anys d’evo­lu­ció han ser­vit per so­fis­ti­car l’ús que do­nem als pals, però l’ei­na, una ex­ten­sió de nos­al­tres ma­tei­xos, can­via poc.

Com a ar­ma, una sim­ple bran­ca de fus­ta es va con­ver­tir al seu dia en una ei­na tant de de­fen­sa com d’atac. L’evo­lu­ció i la in­ven­ti­va van afe­gir co­ses al pal pri­mi­tiu. Una llan­ça no és més que un pal amb una pun­ta me­tàl·li­ca en un dels seus ex­trems. Aques­ta ar­ma, que s’ha uti­lit­zat de ma­ne­res molt di­fe­rents en la his­tò­ria, va te­nir una im­por­tàn­cia cru­ci­al en es­de­ve­ni­ments que han de­fi­nit en part la cul­tu­ra oc­ci­den­tal.

A l’an­ti­ga Grè­cia, en­tre els se­gles VII i IV a.C., es va desen­vo­lu­par en les ciu­tats Es­tat un ti­pus de ciu­ta­dà sol­dat ano­me­nat ho­pli­ta que for­ma­va en els exèr­cits de mi­lí­cia que s’agru­pa­ven com un ti­pus d’in­fan­te­ria pe­sant. En la se­va evo­lu­ció, en el reg­ne de Ma­ce­dò­nia, els ho­pli­tes, ar­mats amb llar­gues llan­ces de més de qu­a­tre me­tres ano­me­na­des sa­ri­ses, van ser es­sen­ci­als per a les nom­bro­ses con­ques­tes d’Ale­xan­dre el Gran, que va ar­ri­bar a for­mar l’im­pe­ri més gran de l’an­ti­gui­tat. En les se­ves ba­ta­lles, la for­ma­ció de com­bat cone­gu­da com a fa­lan­ge ma­ce­dò­nia, for­ma­da per aquests sol­dats llan­cers, va ser de­ter­mi­nant.

La llan­ça és tam­bé l’ar­ma que més des­criu en ac­ció Ho­mer en la Ilí­a­da, la se­va narració èpi­ca de la guer­ra de Tro­ia. La flet­xa és una evo­lu­ció d’aquest pal com a ar­ma, i l’arc és un pal cor­bat i lli­gat amb una cor­da que apro­fi­ta la se­va ten­sió per llan­çar els seus pro­jec­tils.

Com a ei­na per a al­tres usos, el pal va te­nir mol­tes més apli­ca­ci­ons. L’ara­da va per­me­tre cre­ar solcs a la ter­ra per sem­brar lla­vors en l’ini­ci de l’agri­cul­tu­ra, el mo­ment en què l’ho­me va pas­sar de ser ca­ça­dor re­col·lec­tor a con­re­ar els seus pro­pis ali­ments i a ser se­den­ta­ri, amb la qual co­sa es van aca­bar for­mant po­bla­ci­ons es­ta­bles.

El pal ha tin­gut molts usos ci­vils. Com a su­port per ca­mi­nar es va cre­ar el bas­tó. L’es­com­bra va ser una ma­ne­ra de po­der ne­te­jar el ter­ra sen­se ne­ces­si­tat

Com a ar­ma, la llan­ça ha tin­gut una im­por­tàn­cia cru­ci­al en la his­tò­ria, i és la més es­men­ta­da per Ho­mer

d’aju­pir-se, que al se­gle pas­sat va te­nir una va­ri­ant en for­ma de pa­tent es­pa­nyo­la amb l’in­vent del pal de fre­gar, que al cap i a la fi, era un ti­pus de ba­ie­ta lli­ga­da a un pal.

Els pals van ser­vir per ali­men­tar el foc dels ho­mes pri­mi­tius i els van aju­dar a cui­nar els ali­ments. Les es­ta­ques, pals cla­vats a ter­ra, van per­me­tre cons­truir les pri­me­res bar­re­res de­fen­si­ves. El nom que ha que­dat no ha dei­xat lloc a dub­tes: es­ta­ca­da.

Els in­vents han re­cor­re­gut en mol­tes oca­si­ons a aques­ta ei­na pri­mi­gè­nia. Els pals dels vai­xells van ser llargs pals i ai­xí se’ls va ano­me­nar. Als vai­xells de ve­la, els tres pals es co­nei­xen com a trin­quet, ma­jor i mes­sa­na.

Amb aques­tes grans di­men­si­ons, els pals han ar­ri­bat fins als nos­tres di­es i han ser­vit com a pal per a les ban­de­res i fins i tot com a ac­ces­so­ri per a fes­tes en el cas de la cu­ca­nya, un pal llarg i re­llis­cós que en al­gu­nes ce­le­bra­ci­ons po­pu­lars s’uti­lit­za en una com­pe­ti­ció per en­fi­lar-se.

Des d’an­tic, tam­bé els sau­rins, cer­ca­dors d’ai­gua sub­ter­rà­nia, uti­lit­za­ven com la se­va prin­ci­pal ei­na una va­ra que en un dels seus ex­trems te­nia for­ma d’i gre­ga, al mar­ge de la nul·la ba­se ci- en­tí­fi­ca que te­ni­en els seus mè­to­des per tro­bar el lí­quid ele­ment.

Molt abans, els pals van te­nir pro­pi­e­tats grà­fi­ques. S’hau­ri­en po­gut uti­lit­zar en al­gu­nes de les fi­gu­res que els ho­mes pri­mi­tius van re­cre­ar en pin­tu­res ru­pes­tres. El pin­zell, un pal amb una

La mú­si­ca, la cui­na, l’es­port i fins i tot les més al­tes dis­tin­ci­ons re­cor­ren a les va­res com a ob­jec­te

pun­ta es­fi­la­gar­sa­da des­prés subs­ti­tu­ï­da per fins fi­la­ments que per­me­ti­en una pre­ci­sió més gran en els seus tra­ços, tam­bé va for­mar part del desen­vo­lu­pa­ment de l’es­crip­tu­ra i la pintura. Si avan­cem en el temps, què és un lla­pis si no un pe­tit pal capaç de dei­xar un traç fosc amb una de les se­ves pun­tes?

La hu­ma­ni­tat ha do­nat molts més usos als pals. El sen­tit pràc­tic tam­bé els ha por­tat a l’ali­men­ta­ció. En les ci­vi­lit­za­ci­ons asi­à­ti­ques, s’han uti­lit­zat dos pe­tits pals com a es­tri per men­jar.

Els pals han ser­vit com a eix per ros­tir el men­jar al foc, carn o peix, i en una va­ri­ant més pe­ti­ta es van cre­ar les bro­que­tes: ali­ments tra­ves­sats per un pal per ser cui­nats. En la cui­na, un ro­det és un pal que ser­veix per pas­tar o ai­xa­far al­gun in­gre­di­ent. Un al­tre in­vent es­pa­nyol, el po­pu­lar Chu­pa Chups, va ser un caramel amb pal. Sen­zill però ad­dic­tiu.

La mú­si­ca ha es­tat un al­tre àm­bit es­sen­ci­al per als pals. Des del pal de plu­ja, a les ba­que­tes dels tam­bors, els pals de per­cus­sió i fins a les flau­tes i nom­bro­sos ins­tru­ments allar­gats de fus­ta, han es­tat pals mo­di­fi­cats de les for­mes més en­gi­nyo­ses per cre­ar sons agra­da­bles.

En l’es­port, el pal és es­sen­ci­al en mol­tes dis­ci­pli­nes. La ja­ve­li­na, la per­xa, els pals d’ho­quei, el bat de beis­bol, i molts d’al­tres són pals amb què es pot com­pe­tir i ju­gar. El tac de bi­llar és tam­bé un pal i fins i tot un pal amb un cap si­mu­lat de ca­vall és una jo­gui­na cone­gu­da com a ca­vall de pal.

La fas­ci­na­ció pels pals ha por­tat a do­nar-los al­tes dis­tin­ci­ons. El cep­tre d’un rei, en les se­ves va­ri­e­tats, uti­lit­zat en mol­tes ci­vi­lit­za­ci­ons, no és més que un pal més o menys ador­nat. De fet, fa uns di­es es van cons­ti­tuir els nous ajun­ta­ments a tot Es­pa­nya i el sím­bol del po­der mu­ni­ci­pal va ser en molts ca­sos la va­ra de l’al­cal­de. Un al­tre pal.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.