Bojos pels pals

Les autofotos són l’últim ús d’una llarga llista de l’eina més utilitzada

últim artefacte d’èxit universal és el pal de selfie. Un simple pal, amb més o menys sofisticació per poder disparar la càmera del mòbil, s’ha convertit en una eina universal. Però no és gens nou. El pal és la gran eina humana. Ens acompanya en nombrosos àmbits quotidians, integrat a les nostres tasques diàries i fins i tot forma part del nostre llenguatge.

El 1968, Stanley Kubrik va sorprendre el món amb una enginyosa el·lipsi que cobria en tan sols un segon la història de la humanitat. En ella, un homínid colpejava amb un os (amb forma de pal) l’esquelet d’un animal. Quan el llançava a l’aire, l’instrument es transformava en una nau espacial de forma cilíndrica. Era un pal una altra vegada.

L’ús dels pals ha estat documentat com a eina per part de diferents espècies de simis, que l’utilitzen, entre altres coses, per extreure formigues d’un formiguer i menjar-se-les. Milions d’anys d’evolució han servit per sofisticar l’ús que donem als pals, però l’eina, una extensió de nosaltres mateixos, canvia poc.

Com a arma, una simple branca de fusta es va convertir al seu dia en una eina tant de defensa com d’atac. L’evolució i la inventiva van afegir coses al pal primitiu. Una llança no és més que un pal amb una punta metàl·lica en un dels seus extrems. Aquesta arma, que s’ha utilitzat de maneres molt diferents en la història, va tenir una importància crucial en esdeveniments que han definit en part la cultura occidental.

A l’antiga Grècia, entre els segles VII i IV a.C., es va desenvolupar en les ciutats Estat un tipus de ciutadà soldat anomenat hoplita que formava en els exèrcits de milícia que s’agrupaven com un tipus d’infanteria pesant. En la seva evolució, en el regne de Macedònia, els hoplites, armats amb llargues llances de més de quatre metres anomenades sarises, van ser essencials per a les nombroses conquestes d’Alexandre el Gran, que va arribar a formar l’imperi més gran de l’antiguitat. En les seves batalles, la formació de combat coneguda com a falange macedònia, formada per aquests soldats llancers, va ser determinant.

La llança és també l’arma que més descriu en acció Homer en la Ilíada, la seva narració èpica de la guerra de Troia. La fletxa és una evolució d’aquest pal com a arma, i l’arc és un pal corbat i lligat amb una corda que aprofita la seva tensió per llançar els seus projectils.

Com a eina per a altres usos, el pal va tenir moltes més aplicacions. L’arada va permetre crear solcs a la terra per sembrar llavors en l’inici de l’agricultura, el moment en què l’home va passar de ser caçador recol·lector a conrear els seus propis aliments i a ser sedentari, amb la qual cosa es van acabar formant poblacions estables.

El pal ha tingut molts usos civils. Com a suport per caminar es va crear el bastó. L’escombra va ser una manera de poder netejar el terra sense necessitat

Com a arma, la llança ha tingut una importància crucial en la història, i és la més esmentada per Homer

d’ajupir-se, que al segle passat va tenir una variant en forma de patent espanyola amb l’invent del pal de fregar, que al cap i a la fi, era un tipus de baieta lligada a un pal.

Els pals van servir per alimentar el foc dels homes primitius i els van ajudar a cuinar els aliments. Les estaques, pals clavats a terra, van permetre construir les primeres barreres defensives. El nom que ha quedat no ha deixat lloc a dubtes: estacada.

Els invents han recorregut en moltes ocasions a aquesta eina primigènia. Els pals dels vaixells van ser llargs pals i així se’ls va anomenar. Als vaixells de vela, els tres pals es coneixen com a trinquet, major i messana.

Amb aquestes grans dimensions, els pals han arribat fins als nostres dies i han servit com a pal per a les banderes i fins i tot com a accessori per a festes en el cas de la cucanya, un pal llarg i relliscós que en algunes celebracions populars s’utilitza en una competició per enfilar-se.

Des d’antic, també els saurins, cercadors d’aigua subterrània, utilitzaven com la seva principal eina una vara que en un dels seus extrems tenia forma d’i grega, al marge de la nul·la base ci- entífica que tenien els seus mètodes per trobar el líquid element.

Molt abans, els pals van tenir propietats gràfiques. S’haurien pogut utilitzar en algunes de les figures que els homes primitius van recrear en pintures rupestres. El pinzell, un pal amb una

La música, la cuina, l’esport i fins i tot les més altes distincions recorren a les vares com a objecte

punta esfilagarsada després substituïda per fins filaments que permetien una precisió més gran en els seus traços, també va formar part del desenvolupament de l’escriptura i la pintura. Si avancem en el temps, què és un llapis si no un petit pal capaç de deixar un traç fosc amb una de les seves puntes?

La humanitat ha donat molts més usos als pals. El sentit pràctic també els ha portat a l’alimentació. En les civilitzacions asiàtiques, s’han utilitzat dos petits pals com a estri per menjar.

Els pals han servit com a eix per rostir el menjar al foc, carn o peix, i en una variant més petita es van crear les broquetes: aliments travessats per un pal per ser cuinats. En la cuina, un rodet és un pal que serveix per pastar o aixafar algun ingredient. Un altre invent espanyol, el popular Chupa Chups, va ser un caramel amb pal. Senzill però addictiu.

La música ha estat un altre àmbit essencial per als pals. Des del pal de pluja, a les baquetes dels tambors, els pals de percussió i fins a les flautes i nombrosos instruments allargats de fusta, han estat pals modificats de les formes més enginyoses per crear sons agradables.

En l’esport, el pal és essencial en moltes disciplines. La javelina, la perxa, els pals d’hoquei, el bat de beisbol, i molts d’altres són pals amb què es pot competir i jugar. El tac de billar és també un pal i fins i tot un pal amb un cap simulat de cavall és una joguina coneguda com a cavall de pal.

La fascinació pels pals ha portat a donar-los altes distincions. El ceptre d’un rei, en les seves varietats, utilitzat en moltes civilitzacions, no és més que un pal més o menys adornat. De fet, fa uns dies es van constituir els nous ajuntaments a tot Espanya i el símbol del poder municipal va ser en molts casos la vara de l’alcalde. Un altre pal.