Dalt de tot

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - CULTURA - Llu­cia Ra­mis Bar­ce­lo­na

Nor­mal­ment, des de les al­tu­res, les co­ses es ve­uen a dis­tàn­cia, fins i tot amb su­pe­ri­o­ri­tat. No és el cas de Car­me Gar­cia, una de les pi­o­ne­res de la fo­to­gra­fia a Catalunya, que va cons­truir una nar­ra­ció com­ple­xa de Bar­ce­lo­na tren­cant di­co­to­mi­es en­tre l’es­pai pú­blic i pri­vat, apro­pant-se i mos­trant allò que no que­da­va vi­si­ble. Fins al 27 d’oc­tu­bre es pot vi­si­tar una ex­po­si­ció a l’Ar­xiu Fo­to­grà­fic que re­cull una se­lec­ció de la se­va obra. Al mirador de Ma­ria Au­rè­lia Cap­many, a la no­ve­na plan­ta de l’edi­fi­ci No­vís­sim de la pla­ça Sant Mi­quel, es pre­sen­ta el ca­tà­leg Car­me Gar­cia.

Des del ter­rat, pu­bli­cat per El Cep i la Nan­sa.

És 16 de ju­li­ol. I men­tre a molts ports els pes­ca­dors sur­ten en­ga­la­nats a la mar per com­me­mo­rar la Ver­ge del Car­me, de­tec­to una co­sa allà en­fo­ra, re­ta­lla­da al cel blau. És un ki­te­surf que vo­la ver­ti­gi­no­sa­ment amunt. La fi­lla de l’ho­me­nat­ja­da, Grà­cia Fer­ran­do, co­men­ta que li cos­ta re­co­nèi­xer els car­rers Avi­nyó i D’en Ca­ra­bas­sa, que Gar­cia im­mor­ta­lit­zà. Els ter­rats va­ren te­nir un pa­per molt im­por­tant en la se­va obra, ex­pli­ca la cu­ra­do­ra Isa­bel Segura, que fa un re­sum de la se­va car­re­ra: tot i que co­men­ça­ria als anys tren­ta, a par­tir de 1952 no s’atu­ra­ria més. Lluny dels ar­que­tips de l’èpo­ca, mo­di­fi­ca­ria la re­pre­sen­ta­ció de les do­nes mit­jan­çant un con­tra­pi­cat que ator­ga for­ça i po­der als seus cos­sos. Re­tra­ta­ria aque­lles no­ves Bar­ce­lo­nes ar­qui­tec­tò­ni­ca­ment em­ble­mà­ti­ques i so­ci­al­ment es­tig­ma­tit­za­des i, sen­se jut­jar, cap­tu­ra­ria tam­bé la ciu­tat de l’he­ro­ï­na als anys vui­tan­ta.

Grà­ci­es als premis que va ob­te­nir, po­gué com­prar-se cà­me­res i de­di­car-se al que vo­lia. Mo­rí gai­re­bé cen­te­nà­ria; avui hau­ria ce­le­brat el seu sant i demà hau­ria fet 103 anys, apun­ta Jor­di Serchs, director de l’Ar­xiu Fo­to­grà­fic de Bar­ce­lo­na, que rei­vin­di­ca al­tres do­nes com Mi­la­gros Ca­tur­la o Ro­ser Mar­tí­nez. Ha obert l’ac­te la re­gi­do­ra de Fe­mi­nis­mes i LGTBI, Lau­ra Pérez Cas­taño. Al pú­blic hi ha l’es­crip­to­ra Mer­cè Ibarz i la pin­to­ra Ma­ria Chor­dà, que fa poc ex­po­sa­va a Am­pos­ta Llots i Tor­bes, so­bre l’ori­gen de la vi­da.

Di­marts, l’edi­to­ra Poppy Gri­jal­bo ce­le­bra­va la fi de curs a la dot­ze­na plan­ta de l’ho­tel So­fia, i les anèc­do­tes es con­cen­tra­ven da­vant l’as­cen­sor: és tan mo­dern que nin­gú no sa­bia uti­lit­zar-lo. Hi va ha­ver qui aca­bà em­prant el de ser­vei. Un pro­ble­ma que no hau­ri­en ten­gut per pu­jar a la

Tor­re de les Ai­gües del Be­sòs. Allà es pre­sen­ta So­mor­ros­tro.

Mi­ra­des li­te­rà­ri­es, pu­bli­cat per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lo­na. L’edi­tor del vo­lum, Enric H. March, ex­pli­ca que cap al­tre bar­ri de bar­ra­ques no ha me­res­cut tan­ta aten­ció per part dels es­crip­tors, en­tre els quals Blai Bo­net, Mer­cè Ro­do­re­da, Juan Goy­ti­so­lo o Te­ren­ci Moix.

Ell ho atri­bu­eix, pri­mer a l’èxit de Car­men Amaya, que va con­ver­tir un es­pai mar­gi­nal en un es­ce­na­ri li­te­ra­ri; i se­gon, a la cons­truc­ció d’un pas­seig ma­rí­tim que, en un dels seus ex­trems, s’abo­ca­va a l’es­pec­ta­cle de la mi­sè­ria. De fet, el lli­bre in­clou una fo­to d’Ig­na­si Mar­royo, en què un ho­me es pen­ja de la ba­ra­na per re­tra­tar el po­blat, i tam­bé una vi­nye­ta de Jo­a­quim Mun­taño­la en què dos pas­se­jants ob­ser­ven les bar­ra­ques i co­men­ten que es­tà molt bé po­der veu­re un Goya en viu.

March con­tex­tu­a­lit­za els tex­tos des de la neu­tra­li­tat. El de Jo­sep Pla, La ne­na sal­vat­ge , de 1919, avui se­ria in­ad­mis­si­ble. El lli­bre tam­bé aple­ga du­es crò­ni- ques. Però anem a la cús­pi­de. És da­munt d’una vol­ta ca­ta­la­na, al fi­nal de tres-cents tres gra­ons en­tre els grui­xuts ma­ons d’aques­ta tor­re mo­der­nis­ta cons­tru­ï­da a la dè­ca­da de 1880. Als pe­ri­o­dis­tes ens do­nen una am­po­lla d’ai­gua abans de l’ex­pe­di­ció. Al­guns go­sa­ran anar per l’es­ca­la ex­te­ri­or, els al­tres ven­ce­rem ver­tí­gens i claus­tro­fò­bi­es al tram on hi ha­via el di­pò­sit. Les vis­tes, a dalt, com­pen­sen. L`an­goi­xa ar­ri­ba en bai­xar. És com als mal­sons, on l’es­ca­la de car­gol es fa in­fi­ni­ta al teu pas.

Molt bé. Ara és quan hau­ria de tro­bar un fil ar­gu­men­tal que lli­gàs el te­ma de les al­tu­res amb Vi­at­ges per Ir­lan­da, de J.M. Syn­ge, pu­bli­cat a Edi­ci­ons 1984. La In­ex­pli­ca­ble va obrir fa vuit me­sos i s’om­ple per se­go­na ve­ga­da aques­ta set­ma­na, des­prés que el nou director de la Ins­ti­tu­ció de les Lle­tres Ca­ta­la­nes, Jo­an-Eli­es Adell, hi pre­sen­tàs Res no és per­so­nal (Po­e­mes de Sal­do­nar). En aques­ta oca­sió, An­dreu Go­mi­la li pre­gun­ta a Ori­ol Am­pu­e­ro quins rep­tes li va su­po­sar la tra­duc­ció d’aquest gran dra­ma­turg de fi­nals del se­gle XIX, cone­gut so­bre­tot per Ge­nets cap a la mar i a qui ci­ta­ria W. B. Ye­ats. Les des­crip­ci­ons que Syn­ge fa dels po­bles i ofi­cis re­cor­den Pla qua­ran­ta anys abans que Pla, se­gons Go­mi­la, can­vi­ant la Me­di­ter­rà­nia pels pai­sat­ges agres­tes.

Syn­ge per­ta­nyia (i re­ne­ga­va dels seus orí­gens) a l’aris­to­crà­cia pro­tes­tant an­glo­par­lant que ha­via ar­ri­bat a Ir­lan­da se­gles abans. El 1871, quan neix, hi ha una me­na de Re­nai­xen­ça per la qual s’es­cri­uen obres pro­fun­da­ment ir­lan­de­ses en­ca­ra que es­ti­guin en an­glès (des­prés de la Gran Fam de 1845, que aca­bà amb una quar­ta part de la po­bla­ció, són pocs els que par­len ga­è­lic). La qües­tió és que Syn­ge “aga­fa la par­la po­pu­lar de la gent i l’ele­va a ca­te­go­ria li­te­rà­ria”, diu Am­pu­e­ro. Ele­var. I ai­xí és com, tot i que sem­bla­va im­pos­si­ble, aca­ba.

“A l’ho­tel So­fia les anèc­do­tes es con­cen­tren da­vant l’as­cen­sor: és tan mo­dern que nin­gú no sap uti­lit­zar-lo”

Ho­me­nat­ge a Car­me Gar­cía Jor­di Serchs, Grà­cia Fer­ran­do (fi­lla de Car­me Gar­cía), Isa­bel Segura (au­to­ra del lli­bre) i la re­gi­do­ra Lau­ra Pérez

El So­mor­ros­tro Enric H. March, edi­tor de So­mor­ros­tro. Mi­ra­des li­te­rà­ri­es, ex­pli­ca que cap al­tre bar­ri de bar­ra­ques no ha me­res­cut tan­ta aten­ció per part dels es­crip­tors

Vi­at­jant per Ir­lan­da El tra­duc­tor Ori­ol Am­pu­e­ro i el pe­ri­o­dis­ta An­dreu Go­mi­la en la pre­sen­ta­ció a La In­ex­pli­ca­ble del lli­bre de J.M.Syn­ge Vi­at­ges per Ir­lan­da

LLIBERT TEIXIDÓ

LAU­RA SANTAFLORENTINA

MONT­SE GIRALT

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.