Un nou Da­lí a Flo­ri­da

Un guaix qua­si des­co­ne­gut so­bre el bar­ri del Gar­ri­gal de Fi­gue­res s’ex­po­sa a Flo­ri­da

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - SUMARI - JO­SEP PLAYÀ MASET Bar­ce­lo­na

Dos gi­ta­nets és un guaix poc cone­gut so­bre el bar­ri del Gar­ri­gal de Fi­gue­res que s’ex­po­sa en el mu­seo Saint Pe­ters­burg de Flo­ri­da. Una can­çó gi­ta­na re­cull l’in­terès de Da­lí i Gar­cía Lor­ca pels gar­ro­tins.

El mu­seu Da­lí de Saint Pe­ters­burg, a Flo­ri­da, ex­hi­bi­rà du­rant els prò­xims me­sos 25 di­bui­xos i aqua­rel·les del pin­tor em­por­da­nès que for­men part de la se­va col·lec­ció però que po­ques ve­ga­des s’han mos­trat. L’ex­po­si­ció in­clou el guaix Dos gi­ta­nets (49,5 cm x 74,5 cm), pin­tat en­tre el 1920 i el 1921, quan Da­lí te­nia tan sols 16 anys, que re­flec­teix els es­trets lli­gams que va man­te­nir amb la co­mu­ni­tat gi­ta­na de Fi­gue­res, la se­va ciu­tat na­tal.

Se­gons la no­ta del mu­seu nor­da­me­ri­cà, “l’es­ce­na­ri de Two gypsy lads re­flec­teix una es­ce­na tra­di­ci­o­nal d’un po­ble amb la fi­gu­ra de l’es­quer­ra que re­pre­sen­ta un ho­me que fa gi­rar un ma­nu­bri. A la dre­ta, una do­na ves­ti­da amb una fal­di­lla llar­ga i un xal tí­pic es­pa­nyol pas­se­ja pel car­rer”. Doncs bé, en­ca­ra que sem­bli que es trac­ta d’un es­ce­na­ri fic­ti­ci, aquest di­a­ri ha po­gut ve­ri­fi­car que Da­lí es va ins­pi­rar di­rec­ta­ment en unes ca­ses del bar­ri del Gar­ri­gal, de Fi­gue­res, avui des­a­pa­re­gut. Aquest bar­ri es­ta­va po­blat ma­jo­ri­tà­ri­a­ment per fa­mí­li­es d’èt­nia gi­ta­na que s’hi ha­vi­en tras­lla­dat el 1882 quan, amb mo­tiu de les obres del fer­ro­car­ril a Fi­gue­res, van ser des­pla­ça­des des de la zo­na de la pla­ça del Gra, on vi­vi­en. Una fo­to­gra­fia de l’ar­qui­tec­te Pe­lai Mar­tí­nez, pu­bli­ca­da al lli­bre His­tò­ria grà­fi­ca de Fi­gue­res, edi­tat per Inès Pa­dro­sa, per­met ob­ser­var que les tres ca­ses que Da­lí si­tua dar­re­re les du­es ca­res in­fan­tils són les ma­tei­xes que apa­rei­xen a la imat­ge, amb la ma­tei­xa dis­po­si­ció de les teu­la­des i no­més lleus di­fe­rèn­ci­es de de­tall. Aques­tes ca­ses, si­tu­a­des a pocs me­tres d’on avui hi ha el Te­a­treMu­seu Da­lí de Fi­gue­res, van ser en­der­ro­ca­des el 1968, quan aquest bar­ri gi­ta­no es va tras­lla­dar a una al­tra zo­na de Fi­gue­res, avui prò­xi­ma a la no­va es­ta­ció de l’AVE.

Quan Da­lí pin­ta Dos gi­ta­nets en­ca­ra es­tu­dia a l’ins­ti­tut de Fi­gue­res i a la tar­da va a l’es­co­la de di­buix del pro­fes­sor Ju­an Núñez. Ate­ses les se­ves ha­bi­li­tats pic­tò­ri­ques els seus pa­res li ha­vi­en des­ti­nat una ha­bi­ta­ció com a ta­ller al seu pis del car­rer Mon­tu­ri­ol. I més d’una ve­ga­da va por­tar allà jo­ves

Una can­çó gi­ta­na re­cull l’in­terès de Da­lí i Fe­de­ri­co Gar­cía Lor­ca pels gar­ro­tins

gi­ta­nos que li ser­vi­en de mo­del. En­tre aquests gi­ta­nos Da­lí era molt po­pu­lar i li de­ien el Pa­ti­lles. En aque­lla èpo­ca Da­lí es dis­tin­gia per la se­va ves­ti­men­ta i per una llar­ga ca­be­lle­ra i pa­ti­lles.

A més d’aques­ta obra es co­nei­xen dos re­trats més de Da­lí so­bre gi­ta­nos. L’oli Gi­ta­no de Fi­gue­res (1923) per­tany al Mu­seu Na­ci­o­nal Cen­tre d’Art Rei­na So­fía de Madrid i hi apa­reix un gi­ta­no as­se­gut en una ca­di­ra, al ta­ller de Da­lí, en­vol­tat d’una gui­tar­ra i qua­dres del pin­tor. Se­gons Pa­co Doya, me­di­a­dor de la co­mu­ni­tat gi­ta­na a Fi­gue­res, li va ser­vir de mo­del l’on­cle Ne­gro, bai­la­or del bar­ri i fa­mi­li­ar seu. Els Doya eren gi­ta­nos de Llei­da que es van ins­tal·lar a Fi­gue­res el 1914. Un fill de l’on­cle Ne­gro cone­gut com el Mo­rao va ac­tu­ar bas­tants anys després per a Da­lí a Port­lli­gat, com tam­bé ho fa­ria la tia Bo­teu, una al­tra ba­lla­do­ra fla­men­ca de Fi­gue­res. Ja als anys sei­xan­ta i se­tan­ta, Da­lí va con­vi­dar a ac­tu­ar a la se­va ca­sa de Port­lli­gat gi­ta­nos més fa­mo­sos com Ma­ni­tas de Pla­ta i la Chun­ga i va ser amic de Car­men Amaya i del po­pu­lar Gi­ta­no de la Cos­ta Bra­va, que ac­tu­a­va a l’ho­tel Lla­franc.

Un al­tre Re­trat de gi­ta­no (c. 1921) és el que hi ha al Te­a­tre-Mu­seu Da­lí. Aques­ta aqua­rel·la po­dria es­tar ins­pi­ra­da en un al­tre gi­ta­no cone­gut com en Mit­ja­nit. Per l’his­to­ri­a­dor lo­cal Eduard Ro­de­ja sa­bem a més que Da­lí va pin­tar tam­bé un qua­dre al seu es­tu­di en què apa­rei­xia un grup d’amics (An­to­ni Pa­pell, En­ric Sa­le­sa, Jo­sep So­ler Grau i Ro­de­ja ma­teix) as­se­guts al vol­tant d’una tau­la men­tre a Mit­ja­nit, ves­tit amb frac ver­mell, els ser­via un ca­fè. Un qua­dre que no s’ha con­ser­vat i tam­poc no se sap si es va ar­ri­bar a com­ple­tar. Si que exis­teix un al­tre guaix, Es­ce­na noc­tur­na a Fi­gue­res, (c. 1921), on apa­reix en pri­mer pla un per­so­nat­ge que to­ca la gui­tar­ra i al fons di­ver­ses per­so­nes as­se­gu­des al cos­tat d’unes tau­les. El ma­teix Da­lí es va fo­to­gra­fi­ar aquells anys

amb el tors nu i una gui­tar­ra a les mans al seu es­tu­di. Amb el seu cu­tis mo­rè i les se­ves llar­gues pa­ti­lles tam­bé ju­ga­va a si­mu­lar ar­rels gi­ta­nes.

El Gar­ri­gal, amb els seus bars mu­si­cals i els seus lo­cals de pros­ti­tu­ció, va ser un bar­ri molt fre­qüen­tat als anys vint, amb una au­rè­o­la com la del bar­ri xi­no de Bar­ce­lo­na, sal­vant les dis­tàn­ci­es. Jo­sep Ma­ria de Sagarra va ser un dels pre­go­ners de la se­va popularitat. Al­tres ar­tis­tes com Jo­sep Bo­na­ter­ra, Ma­rià Baig, Bech de Ca­re­da o Fe­lip Vi­là van pin­tar es­ce­nes del bar­ri i els gi­ta­nos. Una ver­sió no ve­ri­fi­ca­da apun­ta que quan Fe­de­ri­co Gar­cía Lor­ca va vi­si­tar Da­lí a Fi­gue­res van anar al Gar­ri­gal. Hi ha una ve­lla can­çó po­pu­lar es­cri­ta per l’on­cle Àn­gel, gi­ta­no de Llei­da, que fa re­fe­rèn­cia a l’in­terès de Lor­ca i Da­lí pel fla­menc i el su­po­sat desig ex­pres­sat pel po­e­ta gra­na­dí de co­nèi­xer l’am­bi­ent on s’in­ter­pre­ta­ven els gar­ro­tins. Aques­ta can­çó diu ai­xí: “Aques­ta fes­ta, se­nyors, / tra­ves­sa­rà fron­te­res, / a Ga­lí­cia i a Per­pi­nyà, / a Gi­ro­na i a Fi­gue­res. / I us con­ta­ré lo més gran. / Quan Lor­ca li diu al Da­lí / “amic, mar­xem cap a Llei­da, / vull co­nèi­xer els gar­ro­tins”. El ma­nus­crit ori­gi­nal de l’on­cle Àn­gel afe­geix al peu de la can­çó un “No va poder ser”, amb una or­to­gra­fia que ni Da­lí no hau­ria su­perat, ja que es­cri­via tal com ho pro­nun­ci­a­va: “No ba pu­ge ce”.

©SAL­VA­DOR DA­LÍ. FUN­DA­CIÓ GA­LA-SAL­VA­DOR DA­LÍ

PE­LAYO MAR­TÍ­NEZ / ‘HIS­TÒ­RIA GRÀ­FI­CA DE FI­GUE­RES’

Te­ló de fons. El re­trat que va fer Da­lí d’aquests dos jo­ves gi­ta­nos, acom­pa­nyats d’una do­na i un ho­me que to­ca un ma­nu­bri, té com a fons unes ca­ses que es cor­res­po­nen amb les que hi ha­via al Gar­ri­gal, tal com es veu a la fo­to de l’ar­qui­tec­te Pe­layo Mar­tí­nez

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.