CINEMA DE POR

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - SUMARI - XA­VI AYÉN VE­GEU UNA GALERIA DE FO­TOS DEL FES­TI­VAL DE SIT­GES A: www.la­van­guar­dia.com

El Fes­ti­val de Cinema Fan­tàs­tic de Sit­ges, que avui tan­ca les por­tes, és la fà­bri­ca de som­nis de més de 185.000 es­pec­ta­dors.

Una de la ma­ti­na­da de di­ven­dres pas­sat, al cos­tat de la ca­ti­fa ver­me­lla del fes­ti­val de cinema de Sit­ges. Una mul­ti­tud fa cua dis­ci­pli­na­da­ment per as­sis­tir a una de les tres ma­ra­tons de ter­ror que se ce­le­bren si­mul­tà­ni­a­ment. En­tre els pri­mers de la fi­la, l’Eduard, en Da­mià i en Pau. Te­nen 17, 16 i 17 anys, es­tu­di­en bat­xi­lle­rat i es dis­po­sen a veu­re –pro­ve­ïts de per­nil, for­mat­ge, pa i ai­gua– un lliu­ra­ment de pre­mi, tres pel·lí­cu­les i un curt, en to­tal més de sis ho­res tan­cats a l’Au­di­to­ri de l’ho­tel Me­lià. Quan aca­bin, hau­rà sor­tit el sol i ells es di­ri­gi­ran a l’es­ta­ció de tren per tor­nar a Sa­ba­dell.

“Si no vas a les ma­ra­tons, no has es­tat a Sit­ges”, diu, mi­rant-se la cua des de fo­ra, l’afi­ci­o­nat Jo­sé Me­lli­nas. “El pú­blic és més fes­tiu en aques­tes ses­si­ons, cri­da i aplau­deix molt”. Me­lli­nas ha vin­gut amb els seus amics San­dra As­tor i Ki­li­an Ro­drí­guez. No es per­den un fes­ti­val des de fa deu anys. Aquests grans ex­perts del gè­ne­re, llo­guen un apar­ta­ment junts. Me­lli­nas, a més, fa anys du­rant el cer­ta­men, i ho ce­le­bra es­pan­tant els vi­a­nants amb una màs­ca­ra de Mic­ha­el Myers, el psi­cò­pa­ta de fic­ció de Ha­llowe­en (1978), coin­ci­dint amb l’es­tre­na al fes­ti­val de la no­va ver­sió de Da­vid Gor­don Gre­en. Ca­das­cú de la co­lla veu qua­tre pel·lí­cu­les al dia. Ro­drí­guez di­ri­geix, a més, la re­vis­ta Ce­re­mo­nia San­gri­en­ta. “Som una ger­man­dat –sin­te­tit­za Me­lli­nas, que va ser ac­tor a REC 3–, ens pas­sem l’any par­lant de Sit­ges”. As­tor des­ta­ca el fe­mi­nis­me d’al­guns tí­tols d’aques­ta edi­ció, com ara Na­ció as­sas­si­na, “on les no­ies aga­fen les reg­nes, far­tes de ser do­nes ob­jec­te”, i ens mos­tra un ta­tu­at­ge que es va fer de la pel·lí­cu­la tur­ca Baskin, “que em va re­ben­tar el cap fa dos anys”. Tant veu­re ter­ror i evis­ce­ra­ci­ons no afec­ta la capa­ci­tat d’es­pan­tar-se? “Es­tem una mi­ca va­cu­nats”, ad­met As­tor. “A mi l’úni­ca que em fa por de de­bò –con­fes­sa Ro­drí­guez– és L’exor­cis­ta, per­què la vaig veu­re de pe­tit i em re­mou mol­tes co­ses”.

Mol­ta gent es pren va­can­ces per as­sis­tir els deu di­es que du­ra el fes­ti­val... fins i tot els que hi tre­ba­llen. Ai­xí ho fan la ma­jo­ria dels con­duc­tors, ho­mes de ne­gre que por­ten els con­vi­dats on cal­gui. Són 14 per­so­nes de di­fe­rents ofi­cis –ad­vo­cats, bom­bers, ofi­ci­nis­tes, pu­bli­cis­tes...– que, al vo­lant dels ve­hi­cles BMW (quin­ze cot­xes i tres fur­go­ne­tes) acu­mu­len his­tò­ri­es als se­ients del dar­re­re, pels quals han pas­sat al­gu­nes de les es­tre­lles més des­ta­ca­des de Hollywo­od. Obli­gats per con­trac­te a la con­fi­den­ci­a­li­tat, ex­pli­quen, ai­xò sí, que “el vi­at­ge més llarg ha es­tat al Mu­seu Da­lí de Fi­gue­res”. L’únic que els va re­but­jar va ser Qu­en­tin Ta­ran­ti­no, “que vo­lia anar a peu a tot ar­reu”. I l’anèc­do­ta que no po­den re­pri­mir ex­pli­car és la de l’equip d’una pro­duc­ció fran­ce­sa que va de­ma­nar d’“anar a l’am­bai­xa­da de Fran­ça a Cas­tell­de­fels (sic) per­què els ha­vi­en ro­bat la do­cu­men­ta­ció i en re­a­li­tat era El Ri­vi­e­ra, un pros­tí­bul d’aque­lla èpo­ca”.

Sem­blen més se­ri­o­sos , al prin­ci­pi, els di­rec­tors de càs­ting con­vi­dats aquest any, que ex­pli­quen als ac­tors en què es fi­xen les pro­duc­to­res an­glo­sa­xo­nes a l’ho­ra d’es­co­llir un re­par­ti­ment. Com si fos­sin el ju­rat de O.T, Leo Da­vis (La rei­na), Ma­nu­el Pu­ro (Hell­boy 2), Sa­rah Tre­vis (El fil in­vi­si­ble) i Nancy Bis­hop (Mis­sió im­pos­si­ble) els di­uen co­ses com: “Els ví­de­os, horitzontals, no verticals, i fil­meu-vos la ca­ra tan a prop com si­gui pos­si­ble”. O: “Uti­lit­zem les ba­ses de da­des in­ter­na­ci­o­nals ca­da dia, in­tro­duir-vos allà és el més im­por­tant, in­ver­tiu-hi”. Al­guns ac­tors es pre­nen ben mala­ment no ser es­co­llits. Hi ha el cas d’“un que por­ta­va un mat­xet i va co­men­çar a des­tros­sar-ho tot”, re­ve­la Da­vis, i un al­tre, nord-ame­ri­cà, “que es va pre­sen­tar amb pis­to­la”. A ban­da de les se­ves mas­ter­class, han man­tin­gut en­tre­vis­tes pro­fes­si­o­nals tots sols amb tres ac­trius i tres ac­tors jo­ves se­lec­ci­o­nats pel fes­ti­val, Ge­or­gi­na Amo­rós, La­ia Man­za­na­res, Ka­trin Vanko­va, Ser­gi Cer­ve­ra, Brays Efe i

El Fes­ti­val de Cinema Fan­tàs­tic de Sit­ges, que avui tan­ca les por­tes, és la fà­bri­ca de som­nis de més de 185.000 es­pec­ta­dors

Mar­tiño Ri­vas. “El pro­gra­ma in­clou, a més, com­par­tir-hi tots els di­es, di­nars, co­pes i ai­xò crea una re­la­ció de més con­fi­an­ça”, ex­pli­ca Cer­ve­ra.

Al cos­tat de la pis­ci­na, Owen John Hol­den es pren un res­pir. Co­or­di­na els 300 vo­lun­ta­ris que tre­ba­llen de franc al fes­ti­val, a raó d’en­tre 4 i 6 ho­res di­à­ri­es. Re­ben a can­vi pas­sis per a les pel·lí­cu­les, vals de men­jar i so­bre­tot una vi­vèn­cia úni­ca. “Hi ha fa­mí­li­es sen­ce­res que s’hi apun­ten . En te­nim una que fan tots d’aco­mo­da­dors”.

Al cos­tat d’Hol­den, Álex de la Igle­sia ju­ga amb la se­va ne­na, al ma­teix lloc on abans ha pres una co­pa Ed Har­ris. Un dels al·li­ci­ents de Sit­ges és la gran pro­xi­mi­tat que el pú­blic ar­ri­ba a te­nir amb les es­tre­lles, a anys llum de les res­tric­ci­ons en llocs com Ca­nes o Ve­nè­cia, una co­sa que tam­bé agra­ei­xen els 523 pe­ri­o­dis­tes acre­di­tats.

Ai­xò de ve­ga­des por­ta de cap als re­la­ci­ons pú­bli­ques, co­or­di­nats per Eloy Cal­vo i Mar­ta Forns, gent dis­cre­ta que es co­nei­xen tots els pas­sa­dis­sos se­crets i ru­tes per evi­tar pa­pa­raz­zis. Sen­se do­nar noms, en oca­si­ons es ve­uen obli­gats “a des­per­tar els con­vi­dats col­pe­jant fort a la por­ta de l’ha­bi­ta­ció, per­què no per­din l’avió. T’obren com po­den...”.

A la fes­ta que va do­nar Mis­tin­guett, di­jous a la nit, al ba­lu­ard Vi­dal-Qu­a­dras, vo­ra del mar, un Da­ni Ro­vi­ra una mi­ca ata­ba­lat per l’allau de fans, re­po­sa­va a la zo­na VIP no gai­re lluny de Tra­ci Lords, acom­pa­nya­da sem­pre per un se­gui­ci de qua­tre o cinc per­so­nes que no se se­pa­ra­ven d’ella ni quan ana­va al la­va­bo. Ni­co­las Ca­ge no s’hi va dei­xar cau­re però va anar a men­jar al res­tau­rant d’ar­ros­sos La Zor­ra. I, en­mig de la bu­llí­cia, De­mián Rug­na, director d’Ater­ra­dos –per a al­guns la mi­llor pel·lí­cu­la ar­gen­ti­na de ter­ror de la his­tò­ria– ex­pli­ca: “De jo­ve m’em­pa­pe­ra­va l’ha­bi­ta­ció de car­tells de films d’hor­ror, les bo­nes te­ni­en to­tes el lo­go de Sit­ges, m’ador­mia ca­da nit mi­rant-les”. As­se­gu­ra: “L’al­tra nit, de bor­rat­xe­ra, em vaig des­per­tar en un iot i em vaig tro­bar l’ac­tor Ron Perl­man però, en comp­tes de fer-me fo­tos amb ell, li vaig co­men­çar a mos­trar imat­ges dels meus pro­jec­tes, cre­uen que vaig fer mala­ment?”.

L’ano­me­na­da Sit­ges Ba­ca­nal es va ce­le­brar, di­ven­dres a la nit, a l’ho­tel Me Ter­ra­mar, amb un me­nú ins­pi­rat en 2001: una odis­sea de l’es­pai, ide­at per Ori­ol Castro i Da­ni Agui­lar, que van ser­vir el so­par en sa­fa­te­tes asèp­ti­ques d’as­tro­nau­ta des­ti­nat a l’es­pai. El me­nú in­clo­ïa ele­ments com a fòs­sil de man­go pi­cant, gas­pat­xo ni­tre o os de pa­té de co­lo­mí. La ba­ca­nal és una de les co­ses que co­or­di­na Mar­ta Ar­ti­gas al de­par­ta­ment d’ac­ti­vi­tats pa­ral·le­les, que in­clou des de la Zom­bie walk a les cam­pa­nyes amb co­mer­ços o es­co­les. Aquest any, la fes­ta més so­na­da va ser la ce­le­bra­da en ho­nor de la pel·lí­cu­la gua­nya­do­ra –abans que se sa­bés–, Clí­max, al Swe­et Pac­ha, amb pre­sèn­cia de tot l’elenc d’ac­tors jo­ves i ba­lla­rins , en què es va ser­vir una san­gria que, a di­fe­rèn­cia de la del film, no con­te­nia cap dro­ga que els in­ci­tés al sal­vat­gis­me. Eli­sa­beth Sa­la és la cap del de­par­ta­ment de films i la res­pon­sa­ble de con­trac­tar les pel·lí­cu­les i que ar­ri­bin les cò­pi­es, la ma­jo­ria en car­tut­xos di­gi­tals d’al­ta qua­li­tat DCP, però en­ca­ra bas­tan­tes –prop d’un 10%– en llau­nes de 35 mm. Es mo­uen més de 200 llarg­me­trat­ges i 80 curts tot i que uns quants di­rec­tors s’em­por­ten la cò­pia de ca­sa. Aquest any, Pe­ter Weir va exi­gir que es pro­jec­tés El xou de Tru­man amb “la cò­pia que con­ser­va la fil­mo­te­ca d’Aus­trà­lia”. De fet, “Weir va pu­jar aquí, a la ca­bi­na, per veu­re qui­nes con­di­ci­ons te­ní­em”, co­men­ta amb or­gull Iván Guerrero, pro­jec­ci­o­nis­ta del Pra­do, “la sa­la més an­ti­ga, on va co­men­çar el fes­ti­val”, diu el re­gi­dor Ra­mon Ar­ti­gas.

Me­lli­nas par­la, l’úl­tim dia, amb la màs­ca­ra a la mà, de “la tris­te­sa de tor­nar al món re­al”. Al ma­tí, da­vant de la cua dels que han ma­ti­nat per veu­re la ses­sió de les vuit, des­fi­len els es­pec­ta­dors su­per­vi­vents de la ma­ra­tó de ter­ror. Es ve­uen mol­tes ca­res de fe­li­ci­tat i co­men­ta­ris en­ce­sos so­bre el que s’ha aca­bat de veu­re. D’al­tres te­nen as­pec­te de... com po­drí­em dir-ho? Com si fos Ni­co­las Ca­ge a Le­a­ving

Las Ve­gas.

L’Eduard, en Da­mià i en Pau, de 17i16anys, van a la ma­ra­tó de més de sis ho­res de cinema de ter­ror Un dels al·li­ci­ents de Sit­ges és la gran pro­xi­mi­tat que hi ha en­tre el pú­blic i les es­tre­lles Da­ni Ro­vi­ra o Tra­ci Lords van anar a les fes­tes; al­gu­nes aca­ba­ven en iots Pe­ter Weir va pu­jar a la ca­bi­na de pro­jec­ció del Pra­do per vet­llar per l’es­tat de la cò­pia

XA­VI­ER CER­VE­RA

Al Pra­do a pro­jec­tar A dalt, el pro­jec­ci­o­nis­ta Iván Guerrero car­re­ga una llau­na de pel·lí­cu­la de 35 mm abans d’una de les pro­jec­ci­ons ma­ti­nals de la sa­la més an­ti­ga de tot Sit­ges, El Pra­do

Pà­nic a l’ho­tel Una es­pec­ta­do­ra cri­da, poc desprésd’ha­ver vist el film ‘Ha­llowe­en’,quan es tro­ba amb l’ac­tor Jo­sé Me­lli­nas dis­fres­sat de Mic­ha­el Myers, el psi­cò­pa­ta pro­ta­go­nis­ta d’aques­ta cè­le­brenis­sa­ga

XA­VI­ER CER­VE­RA

‘Star dri­ver’ A l’es­quer­ra, Jo­sep, un dels con­duc­tors ofi­ci­als del fes­ti­val, con­ver­sa amb el director no­va­ior­quès Wi­lli­am Lus­tig, que va pre­sen­tar la cò­pia res­tau­ra­da de la se­va em­ble­mà­ti­caMa­ni­ac (1980)

XA­VI­ER CER­VE­RA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.