La tornada dels brui­xots

L’es­tra­tè­gia ca­tas­tro­fis­ta del PP i Cs da­vant de l’in­de­pen­den­tis­me ca­ta­là i la im­mi­gra­ció sem­bla afa­vo­rir el crei­xe­ment de Vox

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - POLÍTICA - CAR­LES CASTRO

La his­tò­ria brin­da lli­çons que no­més ig­no­ren els ne­cis. Du­rant el pri­mer sep­ten­ni del so­ci­a­lis­ta Fran­çois Mit­ter­rand, a mit­jans dels vui­tan­ta, la dre­ta po­lí­ti­ca i me­di­à­ti­ca va pro­ta­go­nit­zar una opo­si­ció ei­xor­da­do­ra al go­vern de la unió de l’es­quer­ra. Aque­lla opo­si­ció di­bui­xa­va una imat­ge de Fran­ça poc menys que apo­ca­líp­ti­ca, ava­la­da, ai­xò sí, per una ca­la­mi­to­sa ges­tió go­ver­na­men­tal que el ma­teix Mit­ter­rand va ha­ver de cor­re­gir. Tot i ai­xò, l’im­pac­te d’aquell es­til d’opo­si­ció a les se­güents elec­ci­ons le­gis­la­ti­ves i pre­si­den­ci­als no va poder ser més sor­pre­nent: Mit­ter­rand va tor­nar a gua­nyar (i tam­bé el seu par­tit el 1988), però a les for­ma­ci­ons li­be­ral-con­ser­va­do­res els va sor­gir una in­es­pe­ra­da com­pe­tèn­cia per la dre­ta; el Front Na­ci­o­nal de Le Pen, que va pas­sar de menys de 100.000 vots el 1981 a dos mi­li­ons i mig el 1986 i 1988 (i a més de qua­tre mi­li­ons a les pre­si­den­ci­als).

Per des­comp­tat, Es­pa­nya no és Fran­ça (en­ca­ra que al­guns ho pre­ten­guin), però l’acar­nis­sa­da opo­si­ció que pro­ta­go­nit­zen avui les for­ces de cen­tre i dre­ta al Go­vern so­ci­a­lis­ta de Pe­dro Sánc­hez po­dria te­nir tam­bé uns efec­tes col·la­te­rals en be­ne­fi­ci d’ofer­tes an­ti­sis­te­ma, com la que encarna la ul­tra­dre­ta­na Vox. La cons­tant eu­ro­pea que ali­men­ta aques­tes for­ces és, so­bre­tot, el de­bat so­bre la im­mi­gra­ció (fins i tot allà on amb prou fei­nes hi ha im­mi­grants ex­tra­co­mu­ni­ta­ris com a Hon­gria o Po­lò­nia). I en el cas es­pa­nyol, els dos ei­xos so­bre els quals ha es­tat dis­pa­rant amb es­pe­ci­al fe­ro­ci­tat l’opo­si­ció al Go­vern del PSOE són, jus­ta­ment, la po­lí­ti­ca mi­gra­tò­ria i, molt en es­pe­ci­al, el con­flic­te ca­ta­là, so­bre el qual s’abo­quen mis­sat­ges tre­men­dis­tes as­so­ci­ats a so­lu­ci­ons con­tra­pro­du­ents.

Sens dub­te, aquests mis­sat­ges po­den des­gas­tar el PSOE pel seu flanc dret o pro­vo­car la de­ser­ció d’aquells vo­tants d’es­quer­ra i cen­tre­es­quer­ra re­ce­lo­sos de la des­cen­tra­lit­za­ció ter­ri­to­ri­al i més sen­si­bles a les qües­ti­ons d’iden­ti­tat na­ci­o­nal. El pro­ble­ma d’aquests dis­cur­sos ca­tas­tro­fis­tes és que afec­ten el con­junt de l’elec­to­rat i, més es­pe­ci­al­ment, aquells ciu­ta­dans que se si­tu­en al flanc dret de l’es­pec­tre ide­o­lò­gic (ve­geu el grà­fic), que vo­ten so­bre­tot PP i Cs i que vi­uen amb mol­tís­si­ma an­goi­xa o fins i tot com una au­tèn­ti­ca psi­co­si l’am­pli­fi­ca­ció po­lí­ti­ca i me­di­à­ti­ca del con­flic­te ter­ri­to­ri­al o dels epi­so­dis d’im­mi­gra­ció il·le­gal.

La mi­llor pro­va d’aquell im­pac­te ex­pan­dit es tro­ba en l’in­cre­ment de les ta­xes de pre­o­cu­pa­ció que ex­pres­sen els ciu­ta­dans es­pa­nyols da­vant de pro­ble­mes com la im­mi­gra­ció o la in­de­pen­dèn­cia de Ca­ta­lu­nya. Ai­xí, res­pec­te a la im­mi­gra­ció –i en un con­text sen­se grans can­vis– el ni­vell de pre­o­cu­pa­ció s’ha mul­ti­pli­cat per cinc des de la pri­ma­ve­ra pas­sa­da i aquell pro­ble­ma ha pas­sat d’una po­si­ció mar­gi­nal a la llis­ta de pre­o­cu­pa­ci­ons a ocu­par el cin­què lloc en­tre els més ci­tats.

Ara per ara, l’im­pac­te d’aquest es­tat d’opinió so­bre el ma­pa elec­to­ral de la dre­ta és li­mi­tat: més de 461.000 vots per a Vox, dels quals gai­re­bé la mei­tat pro­ce­di­ri­en del Par­tit Po­pu­lar i Ciu­ta­dans. Aque­lla xi­fra és su­fi­ci­ent per as­se­gu­rar-se en­tre un i dos eu­ro­di­pu­tats a les elec­ci­ons eu­ro­pe­es i ob­te­nir al­menys un es­có per Madrid a les ge­ne­rals (on Vox con­cen­tra­ria un terç del seu ca­pi­tal elec­to­ral que, ara per ara, re­sul­ta­ria in­su­fi­ci­ent per ob­te­nir di­pu­tats en al­tres pro­vín­ci­es).

El pro­ble­ma dels te­mes emo­ci­o­nals i iden­ti­ta­ris és que crei­xen com una bo­la de neu que pot aca­bar es­cla­fant els que els ali­men­ten. El de­cli­vi elec­to­ral del PP a Ca­ta­lu­nya (i tam­bé a la res­ta d’Es­pa­nya) da­vant l’avenç de Ciu­ta­dans n’és un bon re­flex. Són els ve­ri­no­sos rè­dits de tant pro­cla­mar que “Es­pa­nya es tren­ca”.

El pro­ble­ma dels te­mes emo­ci­o­nals i iden­ti­ta­ris és que po­den es­cla­far els qui els ali­men­ten Gai­re­bé la mei­tat dels vots que les enquestes ator­guen al par­tit ul­tra­dre­tà Vox pro­ce­dei­xen de PP i Cs

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.