Fi­lò­legs

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - OPINIÓ - Car­me Ri­e­ra

En la pas­sa­da inau­gu­ra­ció del Li­ber, l’edi­tor Da­ni­el Fernán­dez, pre­si­dent de la Fe­de­ra­ció de Gre­mi d’Edi­tors d’Es­pa­nya i col·la­bo­ra­dor as­si­du de La Van­guar­dia ,es re­fe­ria al fet que a la tau­la pre­si­den­ci­al hi ha­via tres fi­lò­legs: el mi­nis­tre Jo­sé Gui­rao, la con­se­lle­ra Lau­ra Bor­ràs i ell ma­teix. La cons­ta­ta­ció el va por­tar a fe­li­ci­tar-se i a con­si­de­rar que la fi­lo­lo­gia els ha­via es­tat útil, per­què en cas con­tra­ri no hau­ri­en es­tat on eren.

L’afir­ma­ció de Da­ni­el Fernán­dez, amic i company en mil ba­ta­lles en de­fen­sa del lli­bre i els drets d’au­tor, em va por­tar a pen­sar el con­tra­ri. Mal­grat ser fi­lò­legs eren allà, en fun­ció dels seus càr­recs per als quals la fi­lo­lo­gia és per­fec­ta­ment pres­cin­di­ble. La res­ta d’in­te­grants de la pre­si­dèn­cia, Ada Co­lau, al­cal­des­sa de Bar­ce­lo­na; Nú­ria Ma­rín, al­cal­des­sa d’Hos­pi­ta­let, i la còn­sol de Cu­ba, no ha­vi­en cur­sat es­tu­dis fi­lo­lò­gics i tam­bé hi eren. Avui, a més, les fi­lo­lo­gi­es es­tan a punt de des­a­pa­rèi­xer. Si bé en els noms dels de­par­ta­ments uni­ver­si­ta­ris s’hi se­gueix re­to­lant la re­fe­rèn­cia, els nos­tres es­tu­di­ants cur­sen un grau en Llen­gua i Li­te­ra­tu­ra, no de Fi­lo­lo­gia, pa­rau­la que la ma­jo­ria no en­tén, ja que nin­gú té idea de lla­tí, ni del més ele­men­tal.

No obs­tant la de­fun­ció de la ma­tè­ria, en­tre els fi­lò­legs del nos­tre pa­ís en­ca­ra ens so­nen noms ex­tra­or­di­na­ris, co­men­çant per Joan Co­ro­mi­nes, un ca­ta­là uni­ver­sal, au­tor de dos dic­ci­o­na­ris eti­mo­lò­gics de llen­gües ca­ta­la­na i cas­te­lla­na, aquest en col·la­bo­ra­ció amb un al­tre fi­lò­leg mag­ní­fic, Jo­sé Antonio Pas­cu­al. Si ens agra­den els se­crets i ama­ga­talls idi­o­mà­tics, es fa molt agra­da­ble i molt di­ver­tit pas­se­jar per les pla­nes dels dic­ci­o­na­ris de Co­ro­mi­nes. A més, al­guns ar­ti­cles amb di­va­ga­ci­ons co­ro­mi­ni­a­nes cons­ta­ten la im­por­tàn­cia de la in­ven­ti­va, la bo­na, la que se sus­ten­ta en da­des per elu­cu­brar so­lu­ci­ons.

De ve­ga­des dis­cu­tei­xo amb al­guns col·le­gues fi­lò­legs so­bre quin és el lloc que ocu­pa Co­ro­mi­nes en­tre els grans i gai­re­bé tots el si­tu­en uns es­gla­ons per so­ta dels dos Me­nén­dez, que no són uns al­tres que Mar­ce­li­no Me­nén­dez y Pe­layo i Ra­món Me­nén­dez Pi­dal, tots dos per des­comp­tat fi­gu­res ex­tra­or­di­nà­ri­es. Pre­ci­sa­ment aquest curs 2018-2019 es com­plei­xen el cent cin­quan­tè ani­ver­sa­ri del nai­xe­ment del se­nyor Me­nén­dez Pi­dal i el cin­quan­tè ani­ver­sa­ri de la se­va mort, el 1968, a l’edat pro­vec­ta de gai­re­bé cent anys. No sé si per­què el pol­vis li­bro­rum allar­ga la vi­da, una cons­ta­ta­ció, pel que he sen­tit ex­pli­car, atri­bu­ï­da al doc­tor Ma­rañón.

Si haig de ser-los sin­ce­ra, en­tre Me­nén­dez y Pe­layo i Me­nén­dez Pi­dal, em que­do amb el pri­mer, que tant va es­ti­mar els ca­ta­lans i tant ens va de­fen­sar. El fet que ha­gués es­tu­di­at a Bar­ce­lo­na, on va ar­ri­bar el 1871, per­què el seu pa­re in­ten­ta­va ai­xí d’evi­tar que so­frís, al seu en­ten­dre, la ne­fas­ta influència dels pro­fes­sors krau­sis­tes, que do­mi­na­ven el claus­tre uni­ver­si­ta­ri ma­dri­leny, fou de­ci­siu per des­per­tar el seu in­terès per la llen­gua i la li­te­ra­tu­ra ca­ta­la­nes. Me­nén­dez y Pe­layo con­si­de­ra­va, i ho va ex­pres­sar en ca­ta­là da­vant la rei­na Ma­ria Cris­ti­na, “que de­via a Ca­ta­lu­nya una part molt im­por­tant de la me­va edu­ca­ció li­te­rà­ria”. Pro­ba­ble­ment grà­ci­es als seus mes­tres ca­ta­lans, Mi­là i Fon­ta­nals, Llo­renç i Bar­ba i Ru­bió i Ors, no no­més va unir, per con­ta­gi, els seus dos cognoms amb una con­jun­ció co­pu­la­ti­va si­nó que, molt més im­por­tant que ai­xò, va ar­ri­bar a la con­clu­sió que la li­te­ra­tu­ra ca­ta­la­na era tan es­pa­nyo­la com la que s’es­cri­via en cas­te­llà i es feu igual­ment seus Ra­mon Llull i Fra Luis de Le­ón, com el seu mes­tre Ru­bió i Ors. As­se­gu­ra­va que tots dos eren un pa­tri­mo­ni de tots els es­pa­nyols i que ha­vi­en d’es­tu­di­ar-se i en­se­nyar-se de la ma­tei­xa ma­ne­ra.

En can­vi, Me­nén­dez Pi­dal ens va en­ten­dre bas­tant menys, no sé si atre­vir-me a es­criu­re gens o gai­re­bé gens, ja que con­si­de­ra­va que a Ca­ta­lu­nya el ca­ta­là ha­via de que­dar re­le­gat en­front del cas­te­llà, tal com ar­gu­men­ta el 1902 en un ar­ti­cle pu­bli­cat a El Im­par­ci­al, amb el tí­tol de “Ca­ta­lu­nya bi­lin­güe”, en el qual, fent-se res­sò del mis­sat­ge dels ca­ta­la­nis­tes a la Co­ro­na (1898), do­na­va su­port al re­ial de­cret im­pul­sat per Ro­ma­no­nes, mi­nis­tre d’Ins­truc­ció Pú­bli­ca, pel qual s’obli­ga­va que els nens ca­ta­lans apren­gues­sin el ca­te­cis­me en ca­ta­là, es­cri­via: “L’Es­tat, lluny de bus­car la mort del ca­ta­là, ha de pro­mou­re el seu es­tu­di, en­ca­ra que no l’es­tu­di em­pí­ric i ele­men­tal de l’es­co­la, que és in­ne­ces­sa­ri i no es pot su­mar amb el pre­ci­ós de la llen­gua na­ci­o­nal, si­nó l’es­tu­di més pro­fund i ci­en­tí­fic de la uni­ver­si­tat”.

Al­menys aques­ta ve­ga­da, el gran fi­lò­leg no es va ado­nar que la llen­gua ca­ta­la­na, co­si­na ger­ma­na de la cas­te­lla­na, com a llen­gües ro­mà­ni­ques que són, a més de ser la de la ma­jo­ria de ca­ta­lans, te­nia un pres­ti­gi li­te­ra­ri que es re­mun­ta­va a l’èpo­ca me­di­e­val i era una llen­gua de cultura de la qual tots els es­pa­nyols po­di­en sen­tir-se or­gu­llo­sos.

És una ve­ri­ta­ble llàs­ti­ma que el cri­te­ri de Me­nén­dez y Pe­layo no s’ha­gi im­po­sat i s’ha­gi pre­fe­rit di­na­mi­tar els ponts cul­tu­rals abans que man­te­nir-los. Tant de bo po­gués­sim re­cu­pe­rar aques­ta vi­sió plu­ral, una vi­sió que ens per­me­ti ob­ser­var que allò que pot fer més gran i més ric un Es­tat mo­dern no és la uni­for­mi­tat si­nó la plu­ra­li­tat de llen­gües i cul­tu­res.

En­tre Me­nén­dez y Pe­layo i Me­nén­dez Pi­dal, em que­do amb el pri­mer, que tant va es­ti­mar els ca­ta­lans

JO­SEP PULIDO

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.