L’es­pe­ran­ça de vi­da cau als Es­tats Units per se­go­na ve­ga­da des del 2015

Imat­ge om­brí­vo­la del pa­ís a cau­sa del rè­cord de morts per so­bre­do­si i su­ï­ci­dis

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - INTERNACIONAL - FRAN­CESC PEIRÓN No­va York. Cor­res­pon­sal

Al­gu­na co­sa pas­sa amb el som­ni ame­ri­cà. Ja no és co­sa no­més d’una mala nit. A di­fe­rèn­cia d’al­tres pa­ï­sos oc­ci­den­tals –desen­vo­lu­pats, rics i opu­lents, en te­o­ria–, els Es­tats Units són l’únic en el qual l’es­pe­ran­ça de vi­da cau. I ho fa per se­gon any des del 2015 a cau­sa de la con­ju­ga­ció de dos fac­tors de mal­son: les so­bre­do­sis de dro­gues i els su­ï­ci­dis.

Se­gons la re­co­pi­la­ció de da­des del 2017, els nens que van néi­xer aquell any als EUA te­nen una ex­pec­ta­ti­va de longevitat in­fe­ri­or al 2016, d’acord amb les úl­ti­mes xi­fres re­vi­sa­des. Lla­vors es va man­te­nir amb prou fei­nes al ma­teix ni­vell que el 2015 (78,7), que ha­via bai­xat en re­la­ció amb el 2014 (78,9). L’any pas­sat, els nord-ame­ri­cans van veu­re re­du­ï­da l’es­pe­ran­ça de vi­da en un 0,1 en com­pa­ra­ció amb l’any pre­vi, i se si­tua en 78,6 anys (76,1 per als ho­mes i 81,1 per a les do­nes) a par­tir de la in­for­ma­ció del Cen­ters for Di­se­a­se Con­trol i Pre­ven­ti­on (CDC). El do­cu­ment in­di­ca que es van re­gis­trar 2.813.503 de­fun­ci­ons de re­si­dents, la qual co­sa sig­ni­fi­ca un to­tal de 69.255 més que el 2016.

El mo­tor prin­ci­pal del que s’ob­ser­va com a ex­pres­sió del “de­cli­vi ame­ri­cà” el cons­ti­tu­eix l’im­pac­te de l’epi­dè­mia dels opi­a­cis. Es cal­cu­la que al­menys 70.240 nor­da­me­ri­cans van mo­rir per so­bre­do­si l’any pas­sat, xi­fra rè­cord, amb un in­cre­ment de gai­re­bé el 10% res­pec­te als 63.630 re­gis­trats el 2016, xi­fra que en el seu mo­ment va mar­car un al­tre cim.

Les de­fun­ci­ons per aquest fac­tor van ser su­pe­ri­ors a les morts per la si­da, els ac­ci­dents de car­re­te­ra o la vi­o­lèn­cia de les ar­mes en les co­tes més al­tes. La se­va con­tri­bu­ció ha es­tat de­ci­si­va per­què en el con­junt d’aquest tri­en­ni es pro­du­ei­xi una cai­gu­da de l’es­pe­ran­ça de vi­da que no té pre­ce­dents des de la Se­go­na Gu­er­ra Mun­di­al. Res més no su­pera el qua­dri­en­ni en­tre 1915 i 1918, un perí­o­de que in­clou la Pri­me­ra Gu­er­ra Mun­di­al i la pan­dè­mia de grip que va ma­tar 675.000 nord-ame­ri­cans.

“L’es­pe­ran­ça de vi­da ens ofe­reix una ins­tan­tà­nia so­bre la sa­lut ge­ne­ral de la na­ció i aques­tes es­ta­dís­ti­ques alar­mants són una cri­da d’aten­ció per­què es­tem per­dent mas­sa ciu­ta­dans, mas­sa avi­at i mas­sa so­vint per con­di­ci­ons que són pre­vi­si­bles”, va subrat­llar Robert Red­fi­eld, director del CDC en un co­mu­ni­cat. “Hem de tre­ba­llar junts per acon­se­guir re­ver­tir aques­ta ten­dèn­cia i col·la­bo­rar per­què tots vis­quem més i mi­llor”, va afe­gir.

La so­bre­do­si és la cau­sa prin­ci­pal de mort en­tre els adults per so­ta dels 55 anys.

“El pa­tró en la par­ti­ci­pa­ció de dro­gues en les morts per so­bre­do­si ha can­vi­at en aquests temps re­cents”, va subrat­llar l’es­men­tat cen­tre. Ai­xí, el 45% d’aquest re­punt del 2016 al 2017 s’ex­pli­ca per subs­tàn­ci­es sin­tè­ti­ques.

El pre­si­dent Do­nald Trump ha fet de la llui­ta con­tra els opi­a­cis una de les se­ves pri­o­ri­tats. Va fer d’aques­ta cri­si una emer­gèn­cia na­ci­o­nal, en­ca­ra que no va dis­po­sar de fons es­pe­ci­als i, van coin­ci­dir els ex­perts, va po­sar més èm­fa­si en la per­se­cu­ció dels tra­fi­cants –va mos­trar la dis­po­si­ció a cas­ti­gar-los amb la pe­na ca­pi­tal– en lloc d’ata­car les cau­ses de fons que són l’ori­gen del pro­ble­ma.

Mal­grat aques­ta re­cent fi­ta ne­ga­ti­va, al­guns se­nyals de­tec­tats pel CDC sug­ge­rei­xen que aquest any pas­sat es va to­car el sostre. Molts es­tats i ciu­tats han em­près am­bi­ci­o­sos pro­gra­mes de sa­lut pú­bli­ca per re­duir la mor­ta­li­tat de les dro­gues.

De fet, en­tre el 2015 i el 2016, l’in­cre­ment de les morts per so­bre­do­si es va si­tu­ar en el 21%, on­ze punts su­pe­ri­or a la del 2017. Tot i ai­xò, el fet que ha­gi con­ti­nu­at pu­jant de­mos­tra que els es­for­ços a tots els ni­vells en­ca­ra no són su­fi­ci­ents.

En un al­tre es­tu­di es do­cu­men­ta que el 2017 es va re­gis­trar un aug­ment del 3,7% en els su­ï­ci­dis, que és la con­ti­nu­a­ció d’una al­tra ten­dèn­cia. Aquest in­cre­ment es va con­cen­trar en es­pe­ci­al en les àre­es ru­rals dels Es­tats Units i, en es­pe­ci­al, en do­nes de mit­ja­na edat. Tot i ai­xò, els su­ï­ci­dis en­tre els ho­mes con­ti­nu­en sent més alts a ca­da fran­ja d’edat.

Hi va ha­ver 47.000 de­fun­ci­ons per aques­ta cir­cums­tàn­cia. La ta­xa de su­ï­ci­dis als EUA ha anat del 10,4 per ca­da 100.000 ha­bi­tants el 1999 a 14, re­cal­ca el CDC.

Un fac­tor i un al­tre ofe­rei­xen el que es qua­li­fi­ca com “un re­trat om­brí­vol” de la sa­lut dels nor­da­me­ri­cans. “La idea que en una na­ció ri­ca com la nos­tra de­cai­gui l’es­pe­ran­ça de vi­da no sem­bla que si­gui molt cor­rec­ta”, va afir­mar Robert An­der­son, un dels res­pon­sa­bles del cen­tre.

EX­PEC­TA­TI­VA DE LONGEVITAT Els nord-ame­ri­cans nas­cuts el 2017 viu­ran de mit­ja­na 78,6 anys, 0,1 menys que el 2016

DRA­MA SO­CI­AL Un to­tal de 70.240 ciu­ta­dans van mo­rir l’any pas­sat per l’epi­dè­mia d’opi­a­cis

LÚGUBRE TEN­DÈN­CIA Els su­ï­ci­dis van aug­men­tar un 3,7%, en es­pe­ci­al a les zo­nes ru­rals

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.