Reus obre la Ca­sa Na­vàs de Do­mè­nech i Mon­ta­ner

La Ca­sa Na­vàs de Reus, de Do­mè­nech i Mon­ta­ner, obre al pú­blic amb el mo­bi­li­a­ri ori­gi­nal

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - PORTADA -

Ca­da es­tan­ça d’aques­ta ca­sa po­dria ins­pi­rar un lli­bre. Ca­da pa­ret ad­met ho­res de con­tem­pla­ció. No hi ha res per ca­su­a­li­tat i el con­junt es pot des­gra­nar fins a l’in­fi­nit. A co­men­ça­ments del se­gle XX quan el co­merç reu­senc es­ta­va en ple­na ebu­lli­ció, Jo­a­quim Na­vàs i Pe­pa Blas­co van es­ten­dre a l’ar­qui­tec­te Do­mè­nech i Mon­ta­ner un xec en blanc. Vo­li­en un edi­fi­ci ge­nuí. Una ca­sa úni­ca que in­te­grés als seus bai­xos el ne­go­ci fa­mi­li­ar: la bo­ti­ga de tei­xits amb què llau­ra­ven la se­va for­tu­na. La reu­sen­ca Ca­sa Na­vàs, un dels edi­fi­cis més ex­qui­sits del mo­der­nis­me ca­ta­là, ha obert les se­ves por­tes per mos­trar el seu in­te­ri­or, que es con­ser­va tal com es va con­ce­bre. Una pe­ça úni­ca.

Do­mè­nech i Mon­ta­ner es­ta­va di­ri­gint l’obra de Pe­re Ma­ta quan va re­bre l’en­càr­rec. Amb la Ca­sa Na­vàs l’ar­qui­tec­te s’hi va re­cre­ar.

El dis­seny i l’art es van com­pa­ti­bi­lit­zar amb l’úl­ti­ma tec­no­lo­gia; la ca­sa te­nia elec­tri­ci­tat i tam­bé te­lè­fon

Va con­ce­bre una ca­sa ra­co­ne­ra amb tres fa­ça­nes (la ter­ce­ra tan­ca una gran ter­ras­sa la­te­ral) per­què la llum na­tu­ral ar­ri­bés a to­tes les es­tan­ces, fil­tra­da a tra­vés d’es­pec­ta­cu­lars vi­tralls, tre­ba­llats a Bar­ce­lo­na i que, en con­junt, ocu­pen més de 200 me­tres qua­drats. Els pro­pi­e­ta­ris van con­trac­tar els mi­llors ar­te­sans del mo­ment, com Gas­par Ho­mar, que va dis­se­nyar des de ca­das­cun dels llums als mo­bles. Tots pen­sats es­pe­ci­al­ment per al lloc que ha­vi­en d’ocu­par.

L’ha­bi­tat­ge es­tà ubi­cat al pri­mer pis. Una gran es­ca­li­na­ta de mar­bre rep el vi­si­tant en for­ma de jar­dí pe­tri­fi­cat. És el pri­mer im­pac­te. En una de les pa­rets, una com­po­si­ció amb ce­rà­mi­ca ve­ne­ci­a­na, en les al­tres du­es enor­mes vi­tralls... Dar­re­re d’un d’aquests vi­tralls se si­tua ni més ni menys el bany. La ne­te­ja i l’hi­gi­e­ne era una ob­ses­sió de la pro­pi­e­tà­ria, en una èpo­ca en què no te­nia la con­si­de­ra­ció ac­tu­al. No­més cal fi­xar-se en la ba­nye­ra, que te­nia sis ai­xe­tes di­fe­rents i tots els lu­xes de l’èpo­ca.

En ca­da es­tan­ça, una fus­ta es­pe­cí­fi­ca: d’amet­ller al men­ja­dor (on tots els de­talls de­co­ra­tius te­nen re­la­ció amb l’ali­men­ta­ció), de rou­re a la sa­la d’es­tar (amb un dis­seny ins­pi­rat en l’Ori­ent, tan de mo­da en aquell mo­ment) i de ca­o­ba al dor­mi­to­ri. Aquí les pa­rets con­tras­ten per la se­va sen­zi­lle­sa amb la res­ta de la ca­sa. “Es va te­nir molt en comp­te la fun­ci­o­na­li­tat de ca­da es­pai”, apun­ta la di­rec­to­ra d’aquest mo­nu­ment, Sil­via Sa­ga­là.

El dis­seny i la fei­na dels ar­te­sans es va com­pa­ti­bi­lit­zar amb l’úl­ti­ma tec­no­lo­gia del mo­ment. La Ca­sa Na­vàs va ser de les pri­me­res de Reus a te­nir ins­tal·la­ció elèc­tri­ca (una de les làm­pa­des con­ser­va les bom­be­tes ori­gi­nals de vi­dre bu­fat), i tam­bé te­lè­fon. Tot con­ti­nua in­tac­te. Els pro­pi­e­ta­ris de la Ca­sa Na­vàs, Do­lors Blas­co (he­re­va de la fa­mí­lia) i l’em­pre­sa­ri Xa­vi­er Mar­tí­nez han obert la ca­sa amb vi­si­tes guia­des que des­co­brei­xen no no­més el va­lor ar­tís­tic de ca­da es­tan­ça, si­nó tam­bé la vi­da i l’èpo­ca a què trans­por­ten.

XAVI JURIO

Una im­po­nent es­ca­li­na­ta prin­ci­pal, amb una pa­ret de ce­rà­mi­ca ve­ne­ci­a­na, do­na ac­cés a l’ha­bi­tat­ge

XAVI JURIO

L’illa de la cui­na, que té qua­tre pi­ques, es va im­por­tar d’Ale­ma­nya

XAVI JURIO

Gas­par Ho­mar va tri­ar fus­ta d’amet­ller per al men­ja­dor

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.