A vol­tes no ar­ri­ben car­tes

Cor­re­os ca­da cop re­par­teix més pa­quets del co­merç elec­trò­nic, de ma­ne­ra que al­guns cer­ti­fi­cats ar­ri­ben fo­ra de ter­mi­ni

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - OPINIÓ L’ATZAR DELS DIES - Mà­rius Ser­ra

No em cons­ta que mai nin­gú ha­gi en­re­gis­trat en ver­sió ca­ta­la­na una de les can­çons més fa­mo­ses que Ma­nu­el Ale­jan­dro va es­criu­re per a Rap­ha­el: “A ve­ces lle­gan car­tas”. Aque­lla que com­ple­ta­va el tí­tol amb un se­gon vers que fe­ia “con olor a es­pi­nas que no son román­ti­cas”. En tot cas, se­ria una ban­da so­no­ra ide­al per al dia d’avui, úl­ti­ma jor­na­da de tre­ball del re­forç de car­ters que Cor­re­os ha con­trac­tat tem­po­ral­ment per a les fes­tes na­da­len­ques. De­mà tor­nen a l’atur un munt de car­ters oca­si­o­nals dels que no tru­ca­ven du­es ve­ga­des, per més que els seus com­panys més ve­te­rans s’es­for­ces­sin a trans­me­tre’ls una cer­ta no­ció d’ofi­ci. Re­par­tir el cor­reu postal és un ofi­ci mu­tant. Du­rant anys, a la zo­na d’Hor­ta on visc va ve­nir a re­par­tir el cor­reu l’Isi­dre, un car­ter fill de San­ta Co­lo­ma de Gra­me­net que te­nia (i té) el vi­ci de lle­gir. Com que so­vint em por­ta­va pa­quets amb lli­bres, en par­là­vem. Un dia se’m va acu­dir ofe­rir-li al­gun dels vo­lums que, pe­ri­ò­di­ca­ment, han de sor­tir de ca­sa per­què n’en­trin de nous. Du­rant anys, ca­da set­ma­na se n’en­du­ia al­guns. Al prin­ci­pi, per mer con­sum pro­pi, i ben avi­at per anar-los re­par­tint en­tre com­panys d’es­ta­fe­ta i gent del bar­ri. Ai­xí vaig co­men­çar a sa­ber cir­cums­tàn­ci­es par­ti­cu­lars de ve­ïns des­co­ne­guts: la ia­ia amant de la no­vel·la po­li­cí­a­ca, l’en­co­fra­dor que quan es va tren­car la ca­ma lle­gia nar­ra­ti­va his­tò­ri­ca, el veí del car­rer del da­munt que és un re­pu­tat col·lec­ci­o­nis­ta de punts de lli­bre... El trà­fic de lli­bres ces­sà quan van can­vi­ar l’Isi­dre de zo­na, tot i que de tant en tant en­ca­ra ve de vi­si­ta. Re­cor­do que quan ar­ri­ba­va l’èpo­ca na­da­len­ca ana­va de bò­lit amb els bo­lics que al­guns en­vi­a­ven als seus fa­mi­li­ars des­pla­çats.

Ara la co­sa ha can­vi­at. Cor­re­os ca­da cop re­par­teix menys car­tes i més pa­quets es­tàn­dard pro­duc­te del co­merç elec­trò­nic. En­tre Ama­zon i les em­pre­ses asi­à­ti­ques se­pul­ten les es­ta­fe­tes amb em­ba­lums de tot ti­pus, de ma­ne­ra que, quan ar­ri­ben aques­tes da­tes crí­ti­ques, per més per­so­nal de re­forç que con­trac­tin, aca­ben pri­o­rit­zant la pa­que­te­ria i les car­tes que­den ar­ra­co­na­des. Les lle­tres per­so­nals ja no abun­den, i menys en­ca­ra les ma­nus­cri­tes, però el sis­te­ma de cor­reu postal es no­dreix d’un munt d’exem­plars de la li­te­ra­tu­ra bu­ro­crà­ti­ca: ci­ta­ci­ons, san­ci­ons, ajuts i pa­pe­ras­sa cer­ti­fi­ca­da di­ver­sa que, aques­tes set­ma­nes de fu­ror na­da­lenc, han que­dat en se­gon pla. Al­guns, fins i tot fo­ra de ter­mi­ni. Cor­re­os ha en­trat de ple en la fa­se 3D de la se­va his­tò­ria. No és el ma­teix re­par­tir so­bres que pràc­ti­ca­ment són de du­es di­men­si­ons que fer de tra­gi­ner de pro­duc­tes em­pa­que­tats a l’Est asi­à­tic. Al ves­tí­bul del su­per­mer­cat que ara hi ha on ha­vi­en es­tat, pri­mer el cinema Dan­te i des­prés les mul­ti­sa­les Lau­ren Hor­ta, han po­sat un d’aquests ar­ma­ris elec­trò­nics de cor­reus on la gent va a bus­car els pa­quets que no li ar­ri­ben a ca­sa. Es­tic temp­tat d’obrir-lo amb una pa­lan­ca per veu­re si al­gun car­ter surt de l’ar­ma­ri.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.