Con­vi­vèn­cia

La Vanguardia (Català-1ª edició) - - VIURE - En­ric Si­er­ra

Hi ha dos fe­nò­mens als nos­tres car­rers que exi­gei­xen so­lu­ci­ons ur­gents per evi­tar que es con­ver­tei­xin en un greu pro­ble­ma de con­vi­vèn­cia i es qües­ti­o­nin va­lors com la so­li­da­ri­tat i la in­te­gra­ció, que són se­nyes d’iden­ti­tat de la nos­tra cultura. Em re­fe­rei­xo als me­nors im­mi­grants ial top man­ta. I d’aquests dos, el més pre­o­cu­pant i amb més trans­cen­dèn­cia so­ci­al a mit­jà ter­mi­ni són els ME­NA (me­nors no acom­pa­nyats), tal com els va ba­te­jar la ma­tei­xa ad­mi­nis­tra­ció. L’any pas­sat van ar­ri­bar més de 3.200 nois a Ca­ta­lu­nya bus­cant El­do­ra­do a Bar­ce­lo­na, i molts d’ells, ani­mats per les se­ves prò­pi­es fa­mí­li­es. No hau­rí­em d’equi­vo­car el di­agnòs­tic. La ma­jo­ria no són des­ar­re­lats, si­nó que te­nen pa­res i ma­res amb qui con­tac­ten gai­re­bé di­à­ri­a­ment. L’ob­jec­tiu de la se­va sor­ti­da de l’en­torn fa­mi­li­ar és eco­nò­mic i te­nen la bene­dic­ció dels seus pro­ge­ni­tors. Aquest és el cas d’en Ka­rim, que vi­via a prop de Tàn­ger, tre­ba­lla­va en una sa­ba­te­ria i un bon dia va de­ci­dir es­col­tar els cants de si­re­na d’al­tres amics que ja eren aquí per dir a la se­va ma­re que cre­ua­ria l’Es­tret. “Què et va dir la te­va ma­re?”, li pre­gun­to. “Em va do­nar la se­va bene­dic­ció i em va desit­jar sort”, res­pon. En Ka­rim aca­ba de fer 18 anys des­prés de pas­sar me­sos en cen­tres d’aco­lli­ment de me­nors de la Ge­ne­ra­li­tat. La se­va vo­lun­tat és es­tu­di­ar, tro­bar una fei­na i pros­pe­rar aquí al sec­tor del co­merç.

En Ka­rim és un dels molts bons exem­ples, però gai­re­bé un 20% d’aquests nois han pres el ca­mí de la dro­ga i de la de­lin­qüèn­cia. No vo­len ser tu­te­lats i op­ten per viu­re en ha­bi­tat­ges ocu­pats o al car­rer. Són una mi­no­ria, però es­tan do­nant mol­ta fei­na. Tan­ta que els ajun­ta­ments que te­nen al seu en­torn un cen­tre d’aco­lli­ment han al­çat la veu de pro­tes­ta i de­ma­nen a la Ge­ne­ra­li­tat que, com a tu­to­ra le­gal d’aquests nois, hi po­si re­mei im­me­di­a­ta­ment per­què la pe­ti­ta de­lin­qüèn­cia que prac­ti­quen crea alar­ma en­tre els ve­ïns i ge­ne­ra un efec­te in­de­sit­jat de re­buig, pre­àm­bul del ra­cis­me. De­ma­nen mà du­ra per a aques­tes ove­lles es­gar­ri­a­des que ame­na­cen greu­ment la con­vi­vèn­cia als seus mu­ni­ci­pis i, el que és pit­jor, po­den in­va­li­dar el tre­ball d’in­te­gra­ció que es du a ter­me amb la ma­jo­ria d’aquests jo­ves. I és que és molt per­ver­sa la via de l’en­ri­qui­ment fà­cil que ofe­reix el ro­ba­to­ri jun­ta­ment amb la res­pos­ta ju­di­ci­al con­des­cen­dent amb els de­lic­tes co­me­sos per aquest col·lec­tiu pro­te­git. “Cal do­nar exem­ple i que es fa­ci vi­si­ble el càs­tig a les po­mes po­dri­des per­què, al­tra­ment, la res­ta es con­ta­mi­na­ran i la re­ac­ció de la so­ci­e­tat pot ser im­pre­vi­si­ble, tal com hem vist a Eu­ro­pa i re­cent­ment a An­da­lu­sia, amb Vox”, m’ex­pli­ca un dels al­cal­des afec­tats. Sens dub­te, no no­més es­tà en joc el fu­tur d’aquests nois, si­nó tam­bé el nos­tre fu­tur col·lec­tiu.

Una co­sa sem­blant pas­sa amb el top man­ta, que fa anys que cam­pa amb lli­ber­tat a Bar­ce­lo­na i que ha de­mos­trat que es po­den vul­ne­rar to­tes les nor­mes de què ens hem do­tat de­mo­crà­ti­ca­ment per­ju­di­cant els que sí que les com­plei­xen i que no pas­si res. Qui­na res­pos­ta so­ci­al po­dem es­pe­rar per a aquest greu­ge? Les ad­mi­nis­tra­ci­ons han d’ac­tu­ar efi­caç­ment en­front dels pro­ble­mes que po­sen en risc la nos­tra con­vi­vèn­cia i han de fer-ho per més que sà­pi­ga greu per­què la in­ac­ció pot aca­bar sent més do­lo­ro­sa i ir­re­pa­ra­ble.

Els mu­ni­ci­pis que acu­llen me­nors im­mi­grants aler­ten de les con­se­qüèn­ci­es de l’ac­tu­al re­punt de­lic­tiu

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.