Zaz: una no­va Pi­af per a l’era del mes­tis­sat­ge

La can­çó fran­ce­sa ha tro­bat en Zaz una veu per a la re­no­va­ció. Cone­gu­da ja com ‘la no­va Pi­af’, la can­tant bar­re­ja la chan­son amb el jazz o el hip-hop i les in­flu­èn­ci­es lla­ti­nes o afri­ca­nes

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Escenari|s - ADOL­FO SO­TE­LO VÁZ­QUEZ

La se­va mú­si­ca és jo­ia i, al­ho­ra, dic con­tra la nos­tàl­gia, la malen­co­nia, la in­jus­tí­cia o el do­lor

La pre­his­tò­ria de Zaz co­men­ça amb Isa­bel Gef­froy (Tours, 1980) amb els seus apre­nen­tat­ges mu­si­cals al con­ser­va­to­ri i poste­ri­or­ment als bars, cafès, ca­ba­rets i al car­rer, co­que­te­jant amb el blu­es, el jazz, el gipsy jazz i la chan­son, no­drint-se d’un mes­tis­sat­ge d’in­flu­èn­ci­es fran­ce­ses, es­pa­nyo­les, lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes, àrabs i afri­ca­nes. La­pre­his­tò­ri­a­deZaz­co­men­ça a ser re­lle­vant a par­tir del 2006 a la ciu­tat que ado­ra i en la qual viu en l’ac­tu­a­li­tat, en el de­li­ci­ós qu­ar­ti­er Mé­nil­mon­tant, que do­mi­na Pa­rís a prop­del ce­men­ti­ri­dePè­re-Lac­hai­se, amb el mu­seu de la Pi­af a un cos­tat i Bou­vard et Pé­cuc­het a l’al­tre. Ene­fec­te, no­és el Pa­rís de Cha­nel ni de Vendô­me, si­nó el que em­pa­ra la se­va lli­ber­tat, tal com afir­ma la se­va can­çó més po­pu­lar, Je veux: “Allons en­sem­ble dé­couv­rir mali­ber­té”. Des­del 2006, Isa­bel ra­pe­ja a Mont­par­nas­se, con­ju­ga el jazz als cafès del Qu­ar­ti­er La­tin i se sent molt a gust en el swing del jazz ma­nouc­he, l’ener­gia del qual la fas­ci­na (Zaz sem­pre ha re­tut cul­te al seu in­ven­tor, el gui­tar­ris­ta dels anys tren­ta Djan­go Rein­hardt), i can­ta chan­son a la ma­ne­ra de la Pi­af, però tan di­fe­rent de la Pi­af, als ca­ba­rets de Mont­mar­tre.

Un bon dia va bus­car “una al­tra co­sa per lliu­rar la vida” (Va­len­te di­xit), se’n va anar dels ca­ba­rets i va co­men­çar a to­car als car­rers de Mont­mar­tre­amb­dos amics (un se- gueix amb ella, l’ex­tra­or­di­na­ri gui­tar­ris­ta Gui­llau­me Ju­hel). Ara, l’im­pro­vi­sat es­ce­na­ri és la Rue Mont Ce­nis o la Pla­ce du Ter­tre i el de­co­rat el Tar­tem­pi­on Bar. Con­ven­çu­da de la fi­lo­so­fia de la lle­tra de What a wor­der­ful world de Louis Arms­trong, Zaz va pas­sar a Je veux o Les pas­sants, sen­se obli­dar la gran Édith, ver­si­o­nant amb el seu rit­me pro­pi, la se­va veu tren­ca­dis­sa, ron­ca i su­au, i la se­va dic­ció na­sal la im­mor­tal Dans ma rue. Una èti­ca i una es­tè­ti­ca s’ana­ven for­jant.

Qui ha afir­mat que “sem­pre vaig sa­ber que ha­via de ser can­tant, fins i tot si de ve­ga­des per­dia la mú­si­ca, ella sem­pre em tro­ba­va” llan­ça el seu pri­mer disc, Zaz, el maig del 2010. Le Mon­de (24-XI-2010) sen­ten­ci­a­va: “El gra de la se­va veu cà­li­da, amb un lleu­ger es­fi­la­gar­sar-se, l’acos­ta al temps de la go­ua­lan­te dels car­rers i dels ca­ba­rets. Il y a du Pi­af dans l’air”. Cert, però la se­va èti­ca-es­tè­ti­ca és di­fe­rent: la se­va mú­si­ca és jo­ia i, al­ho­ra, dic con­tra la nos­tàl­gia, la malen­co­nia, la in­jus­tí­cia o el do­lor: Port Co­ton, Trop sen­si­ble­oÉ­blo­uie par la nuit són ex­cel·lents exemples. La pri­me­ra és in­qui­e­tant: “Je n’ai ja­mais vu la mer, mais j’en ai vu des noyés”; la se­go­na, de tall au­to­bi­o­grà­fic, neix, com si del prin­ci­pi po­è­tic de Po­eBau­de­lai­re es trac­tés, de les no­tes d’una gui­tar­ra que la se­va ma­re li va com­prar a Mà­la­ga; i la ter­ce­ra, a més del lu­xe d’una veu ini­gua­la­ble, afir­ma: “Vas-tu l’ai­mer la vie ou la re­gar­der jus­te pas­ser?”.

La­di­co­to­mia del disc és pal­pa­ble i es con­fir­ma en el seu se­gon tre­ball Rec­to Ver­so (2013). En la lí­nia de Je veux cal si­tu­ar On ira, Ga­mi­ne, Nous de­bouts o Dé­ter­re, on la veu ron­ca in­ten­si­fi­ca un rock mag­ní­fic. Aquí Zaz apos­ta pel rit­me, l’ànim i el de­s­a­fi­a­ment que ja són seus. L’al­tra ca­ra de la me­da­lla són J’ai tant es­ca­mo­té o Si je perds, una can­çó que té com a pro­ta­go­nis­ta a una do­na que pa­teix alz­hei­mer i en la qual Zaz, en un exer­ci­ci gai­re­bé flau­ber­tià de ment trans­pa­rent, se si­tua en el pen­sar i el sen­tir de l’es­men­ta­da do­na. El ba­lanç de Rec­to Ver­so (on se­gueix el tri­but a Pi­af amb La vie en ro­se) ens convida a tro­bar a fal­tar al­gu­na mos­tra de la se­va ge­ni­al ma­ne­ra d’in­ter­pre­tar bo­le­ros, de les se­ves ver­si­ons de Brel i, so­bre­tot, d’aques­ta jo­ia que és Ces pe­tits ri­ens, la fa­bu­lo­sa can­çó de Gains­bourg. Zaz és una al­ter­na­ti­va a Sta­cey Kent: la se­va in­ter­pre­ta­ció de Lon­dres (oc­tu­bre, 2013) jun­ta­ment amb Ju­hel i Ilan Abou (con­tra­baix) és la imat­ge per­fec­ta de l’al­tra ca­ra de Zaz.

Zaz ja és lle­gen­da. Els seus con­certs en­tre el 2013 i el 2015 (for­mi­da­ble el de Les Fran­co­fo­li­es-2014 i la gi­ra de Mè­xic a Bu­e­nos Ai­res de la pri­ma­ve­ra pas­sa­da) són part del seu com­pro­mís amb les per­so­nes que rein­ven­ten la so­ci­e­tat i pro­po­sen al­tres con­duc­tes i al­tres ho­rit­zons, un nou hu­ma­nis­me. En aquest con­text i acom­pa­nyat d’una po­lè­mi­ca gratuïta veu la llum el seu ter­cer tre­ball, Paris (2014), un disc be­llís­sim, de la mà de Quincy Jo­nes, i on la gran chan­son fran­çai­se (Che­va­li­er, Tre­net, Mon­tand, Fer­ré, Pi­af o Az­na­vour) s’ador­na amb els ac­cents del jazz, swing ima­nouc­he. Aques­ta au­daç cre­a­ció té di- ver­ses tin­tes au­to­bi­o­grà­fi­ques. Acon­se­llo es­col­tar amb aten­ció Dans mon Paris, on re­co­ma­na els pe­tits bar­ris obli­dats per les tar­ge­tes pos­tals i els tu­ris­tes, com Mé­nil­mon­tant, els res­tau­rants po­pu­lars, els bu­le­vards com el Vol­tai­re, els mer­cats com Be­lle­vi­lle o Les Én­fants Rou­ges, un dels em­ble­mes de Le Ma­rais: “Ve­nez donc écou­ter les mu­si­ques de ma rue”.

Paris és un al­tre apre­nen­tat­ge de la ciu­tat com em va in­di­car el meu fill, in­ci­ta­dor de la me­va no­va lec­tu­ra de la ciu­tat se­gons la pro­pos­ta de Zaz, ex­cel·lent­ment acom­pa­nya­da de pi­a­no, ba­te­ria, sa­xo, trom­pe­ta, vi­o­lí, gui­tar­res, baix i, evi­dent­ment, acor­dió. J’ai­me Paris au mois de Zaz.

PO­BLE ES­PA­NYOL. BARCELONA. 25 DE JU­LI­OL. FES­TI­VAL GUITAR BCN. WWW.THE­PRO­JECT.ES

SER­GEY BOBYLEV/GETTY

A la fo­to­gra­fia, Zaz du­rant un con­cert a Mos­cou el pas­sat mes de juny

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.