La Vanguardia (Català) - Culturas

Problemes normals

- JULIÀ GUILLAMON

Farta de les desconnexi­ons d’en Marcel, la Júlia fa un esforç per tornar-se a engrescar i viu un moment d’eufòria: es tanca a la cuina amb la Naïma –la filla, adoptada–, marina pollastre amb soja i gingebre, confita albergínie­s al forn, farceix panadons amb melmelada de ceba i bolets, i avança una compota de poma per servir amb iogurt grec a l’hora de sopar. Ha hagut de deixar la feina, però té la vida que volia tenir –diu l’autora que en transcriu els pensaments–. De sobte en aquest petit món de la Riera de Sant Miquel s’hi introdueix un element que no és new age: la infidelita­t de tota la vida, d’abans de la revolució sexual. I la gelosia que té a disposició uns mecanismes que abans no tenia: control d’hores de connexió de WhatsApp, telèfons mòbils i adreces de correu electrònic.

Marta Carnicero (Barcelona, 1974) sap crear molt bé l’atmosfera d’obsessió que va minant la relació entre els protagonis­tes: a cada mentida d’ell, una construcci­ó mental d’ella. La relació es va degradant fins que no hi ha marxa en- rere. La descripció de la infidelita­t és molt eficaç i és, de bon tros, el millor del llibre. Que té una trama paral·lela: aquella nena que feia companyia a la mare a la cuina, s’ha fet gran, també ha adoptat, i ha de refer la relació amb el seu pare.

La novel·la discorre en tres plans paral·lels: la història d’en Marcel i la Júlia, una història de parella d’abans de la crisi econòmica. Una parella una mica ensopida (tot i que ella escriu), una història d’aquelles d’anar cremant etapes: la infidelita­t és un pas més d’una trajectòri­a inevitable. A l’altre costat, el desig de la filla de superar el trauma de la separació dels pares i expressar els sentiments retinguts. I en un pla més abstracte, la reflexió sobre el dolor. Carnicero invoca l’ombra protectora i moderna de Sophie Calle, que deu ser l’artista contemporà­nia més citada en la literatura dels darrers vint-i-cinc anys (la catalana tampoc no se n’escapa). La Júlia viu la situació d’abandoname­nt com una douleur exquise que podria formar del llibre de Sophie Calle: tota història d’amor és una història de dolor. La protagonis­ta ho segueix al peu de la lletra.

A Google el cel té sempre el mateix to, i la llum és sempre de mitja tarda. Per sota d’aquesta normalitat tecnològic­a hi ha els sentiments, les incerteses, els recels, les passions. En un plat de la balança, la por de trencar amb la seguretat d’una vida sense esglais (per fugir amb una dona casada, amb criatures, companya d’institut). En l’altre, l’amor masoquista. El llibre de Marta Carnicero vol mostrar el color del cel tal com és i no sé si per tarannà o per voluntat estètica, tira cap a cels ennuvolats, rogents, cels de tempesta i sense lluna.

La novel·la, que és tot intensitat, té una proposta de traducció a l’anglès: Carnicero, que es va graduar en el màster en Creació Literària de la Universita­t Pompeu Fabra, que ha escrit llibres de gastronomi­a i que té una llarga trajectòri­a en els mitjans de comunicaci­ó parlant de cuina, entra amb bon peu en la literatura. Benvinguda.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain