Pro­ble­mes nor­mals

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JULIÀ GUILLAMON

Far­ta de les des­con­ne­xi­ons d’en Mar­cel, la Jú­lia fa un es­forç per tor­nar-se a en­gres­car i viu un mo­ment d’eu­fò­ria: es tan­ca a la cui­na amb la Na­ï­ma –la fi­lla, adop­ta­da–, ma­ri­na po­llas­tre amb so­ja i gin­ge­bre, con­fi­ta al­ber­gí­ni­es al forn, far­ceix pana­dons amb mel­me­la­da de ce­ba i bo­lets, i avan­ça una com­po­ta de po­ma per ser­vir amb io­gurt grec a l’ho­ra de so­par. Ha ha­gut de dei­xar la fei­na, pe­rò té la vi­da que vo­lia te­nir –diu l’au­to­ra que en trans­criu els pen­sa­ments–. De sob­te en aquest pe­tit món de la Ri­e­ra de Sant Mi­quel s’hi in­tro­du­eix un ele­ment que no és new age: la in­fi­de­li­tat de to­ta la vi­da, d’abans de la re­vo­lu­ció se­xu­al. I la ge­lo­sia que té a dis­po­si­ció uns me­ca­nis­mes que abans no te­nia: con­trol d’ho­res de con­ne­xió de WhatsApp, te­lè­fons mò­bils i adre­ces de cor­reu elec­trò­nic.

Mar­ta Car­ni­ce­ro (Bar­ce­lo­na, 1974) sap cre­ar molt bé l’at­mos­fe­ra d’ob­ses­sió que va mi­nant la re­la­ció en­tre els pro­ta­go­nis­tes: a ca­da men­ti­da d’ell, una cons­truc­ció men­tal d’ella. La re­la­ció es va de­gra­dant fins que no hi ha mar­xa en- re­re. La des­crip­ció de la in­fi­de­li­tat és molt efi­caç i és, de bon tros, el mi­llor del llibre. Que té una tra­ma pa­ral·le­la: aque­lla ne­na que fe­ia com­pa­nyia a la ma­re a la cui­na, s’ha fet gran, tam­bé ha adop­tat, i ha de re­fer la re­la­ció amb el seu pa­re.

La no­vel·la dis­cor­re en tres plans pa­ral·lels: la història d’en Mar­cel i la Jú­lia, una història de pa­re­lla d’abans de la cri­si eco­nò­mi­ca. Una pa­re­lla una mi­ca en­so­pi­da (tot i que ella es­criu), una història d’aque­lles d’anar cre­mant eta­pes: la in­fi­de­li­tat és un pas més d’una tra­jec­tò­ria ine­vi­ta­ble. A l’al­tre cos­tat, el desig de la fi­lla de su­perar el trau­ma de la se­pa­ra­ció dels pa­res i ex­pres­sar els sen­ti­ments re­tin­guts. I en un pla més abs­trac­te, la re­fle­xió so­bre el do­lor. Car­ni­ce­ro in­vo­ca l’om­bra pro­tec­to­ra i mo­der­na de Sop­hie Ca­lle, que deu ser l’ar­tis­ta con­tem­po­rà­nia més ci­ta­da en la li­te­ra­tu­ra dels dar­rers vint-i-cinc anys (la ca­ta­la­na tam­poc no se n’es­ca­pa). La Jú­lia viu la si­tu­a­ció d’aban­do­na­ment com una dou­leur ex­qui­se que po­dria for­mar del llibre de Sop­hie Ca­lle: to­ta història d’amor és una història de do­lor. La pro­ta­go­nis­ta ho se­gueix al peu de la lle­tra.

A Go­o­gle el cel té sem­pre el ma­teix to, i la llum és sem­pre de mit­ja tar­da. Per so­ta d’aques­ta nor­ma­li­tat tec­no­lò­gi­ca hi ha els sen­ti­ments, les in­cer­te­ses, els re­cels, les pas­si­ons. En un plat de la ba­lan­ça, la por de tren­car amb la se­gu­re­tat d’una vi­da sen­se es­glais (per fu­gir amb una do­na ca­sa­da, amb cri­a­tu­res, com­pa­nya d’ins­ti­tut). En l’al­tre, l’amor ma­so­quis­ta. El llibre de Mar­ta Car­ni­ce­ro vol mos­trar el co­lor del cel tal com és i no sé si per ta­ran­nà o per vo­lun­tat es­tè­ti­ca, ti­ra cap a cels en­nu­vo­lats, ro­gents, cels de tem­pes­ta i sen­se llu­na.

La no­vel·la, que és tot in­ten­si­tat, té una pro­pos­ta de traducció a l’an­glès: Car­ni­ce­ro, que es va gra­du­ar en el màs­ter en Cre­a­ció Li­te­rà­ria de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fa­bra, que ha es­crit lli­bres de gas­tro­no­mia i que té una llar­ga tra­jec­tò­ria en els mit­jans de co­mu­ni­ca­ció par­lant de cui­na, en­tra amb bon peu en la li­te­ra­tu­ra. Ben­vin­gu­da.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.