La Vanguardia (Català) - Culturas
Aprendre a mirar
El divulgador científic Ed Yong ens proposa una aproximació a la història dels microbis, amb la qual pretén trencar els tabús entorn d’aquests petits éssers i fer-nos adonar dels seus efectes positius per a la nostra salut Una de les proeses més grans del pensament humà és la seva capacitat per crear analogies. La capacitat de relacionar conceptes o coses que en principi no tenen relació entre si, per aconseguir explicar i donar més abast a una idea. Una d’aquestes meravelloses analogies/imatge és la que ens ofereix l’escriptor Victor Hugo: “Cap pensador no gosaria dir que el perfum de l’arç blanc resulta inútil a les constel·lacions”. Aquesta analogia poètica ens permet observar fins a quin punt allò significant està lligat a allò insignificant en la nostra mirada. Ens obliga a entendre que tot el que contemplem i ens contempla, sigui gran o petit, forma part d’un tot interconnectat i interdependent.
La visió de Victor Hugo serveix per valorar positivament l’esforç de divulgadors científics que treballen per revelar infinitat de connexions de les que no som conscients. Obres com El gen egoísta de Richard Dawkins, que ens endinsa en l’evolució de les espècies des del punt de vista del gen; El bonobo y los diez mandamientos de Frans de Waal, que descobreix que els homes som producte de la col·laboració, més que de la despietada competència entre nosaltres, deduït a partir d’observar el comportament dels afables i savis bonobos; o El gen, una història personal de Siddhartha Mukherjee, una interessant biografia del gen amb les seves llums i ombres en la qual l’autor posa en relació, a través de la història de la genètica, la manera com estem conformats per dins i per fora i com això està provocant que comencem a mirar el món d’una altra manera.
L’expiració de la microfòbia
En la mateixa direcció dels títols abans exposats ha arribat a les llibreries un altre text capaç de canviar la nostra manera de veure el món. El seu títol és Yo contengo multitudes i el seu autor és Ed Yong. Després de llegir el llibre i seguint l’empremta poètica de Victor Hugo, podríem dir: “Cap pensador no gosaria dir que els microbis resulten inútils a les constel·lacions”. La proposta del divulgador científic Ed Yong parteix de la mateixa premissa que el seu col·lega Siddhartha Mukherjee: fer una biografia dels microbis i fer-nos adonar de la seva importància. Ens trobem davant un nou text que ens fa viatjar a través del que no veiem, però que hi és. De la mateixa manera que hi ha una fascinació pel gran, el visible i el pesat, també hi és per l’invisible, petit i eteri. La història dels microbis, com tantes altres històries de la ciència, és una aventura per salvar prejudicis i trencar tabús. Una de les tesis del llibre és: els microbis són, també, els nostres amics.
La nostra cultura està més propera a la microfòbia que a apreciar, valorar i deixar-nos ajudar pels microbis. Són font d’informació que permeten descobrir que no només estem acabant amb el nostre ecosistema exterior, sinó també amb el nostre ecosistema intern. L’obsessió per una asèpsia insana i obsessiva ens deixa sense defenses. Sense arribar a l’extrem del magnat i director cinematogràfic Howard R. Hughes, obsessionat per la neteja extrema derivada d’un trastorn obsessiu-compulsiu, tots estem més a prop de tenir por dels microbis que de valorar els seus efectes positius.
El text ens fa viatjar a través de l’invisible, petit i eteri, allò que no veiem però hi és