La Vanguardia (Català) - Culturas
Un marit, dues dones: un fill?
La Yejide no aconsegueix quedar-se embarassada. Fa anys que ho intenta, tota la seva vida és en realitat un intent per arribar al moment en què es convertirà finalment en dona. A Nigèria una dona no ho és fins que ha parit. I així al seu dolor íntim, personal, se n’hi afegeix un altre, d’obert i exposat: el seu fracàs. El seu marit ha decidit prendre una segona esposa sense dir-l’hi. Ell tampoc no es convertirà en un home fins que sigui pare. Quan es van casar, va prometre a la Yejide que no n’hi hauria mai cap altra. Però hi ha promeses impossibles de mantenir. En l’aclamada Queda’t amb mi d’Ayobami Adebayo (Angle Editorial), les dues persones queformenelmatrimonidelaYejide i l’Akin pateixen. Però a ella se li exigeix molt més: que consenti.
Ayobami Adebayo (Lagos, 1988) ha debutat en la literatura amb aquesta novel·la qualificada d’“enlluernadora” per The New York Times i Llibre de l’Any per The Guardian; rica en significats i trama, en descripcions i metàfores, s’hi entremesclen els plans personals i els socials, els intents desesperats de la Yejide per concebre i les pressions sobre l’Akin mentre les revolucions i els cops d’Estat se succeeixen al carrer. La poligàmia és una pràctica freqüent a Nigèria, descobrim a través de la Yejide, ella mateixa filla de la quarta esposa del seu pare, o la cinquena, perquè a partir de la primera deixen de tenir importància. Les anomena mares i les acata, encara que totes elles van practicar un bullying familiar amb aquella nena òrfena, cadascuna intentant situar els seus propis fills per sobre dels altres, cadascuna esperant rebre els favors del senyor de la casa almenys una nit, per un dia favorites. Quan la jove parella es va conèixer a la universitat, van decidir no convertir la seva incipient i pròpia família en un futur camp de batalla, però com negar-li a la mare de l’Akin el dret a ser àvia, quan totes les dones del seu marit, les altres mares de l’Aki, ho són?
Acompanyadaperlasogra,laYejide puja a la muntanya per trobar el profeta Josiah. Ell la farà concebre, li diuen. I ella accepta sense queixar-se alletar una cabra perquè es compleixi el seu destí i el fill arribi al seu ventre. Resultaria graciós si no fos tan tràgic. I resulta efectivament enlluernadora la capacitat de l’autora per combinar elements de la tradició africana amb el relat d’uns fets al cap i a la fi universals: el desig de l’home per la dona i el de la dona pel fill i el que passa quan aquests no s’aconsegueixen. Al voltant de la Yejide es mouen altres dones: les seves ajudants a la perruqueria, les clientes, la propietària del saló de bellesa veí, les mares... Un fresc de la societat nigeriana i de les tradicions ioruba en femení, són elles les que tiren endavant les seves vides i famílies per les escletxes que els deixen els homes; la mare de l’Akin se les empesca perquè el seu marit li aconsegueixi un local al mercat mentre encara ocupa un lloc al seu llit. Després serà tard. Així funcionen les coses.
La concubina arriba finalment a casa, a la Yejide li demanen que la consideri com una germana, una amiga o, més cruel, fins i tot una filla. L’única opció per salvar el seu matrimoniésferunfillabansquelasevarival. No, el seu marit tampoc no és feliç amb la idea de prendre una altra esposa, però ho fa. I és una dona jove i bonica, podia ser de cap altra manera? No avançarem més sobre els girs de la narració; cal submergir-se no
La Yejide i l’Akin pateixen, però a ella se li exigeix molt més que a ell: que consenti una concubina
De mestres no n’hi han faltat a Ayobami Adebayo (30 anys), que tot just acabar els estudis superiors a Ilé-Ife, l’antiga ciutat ioruba, va aconseguir una beca per a un màster en Escriptura Creativa a la universitat britànica d’East Anglia, on es va relacionar ni més ni menys que amb Margaret Atwood, sí, l’autora de l’(ara) cèlebre El conte de la serventa, que la va ajudar a ordenar el primer capítol de Queda’t amb mi. Abans, a Lagos, una altra autora important, la seva compatriota Chimamanda Ngozi Adichie (Americanah, Tothom hauria de ser feminista) la va ajudar amb els seus primers escrits. Tothom n’espera molt, d’Ayobami Adebayo. només en el relat sinó en la seva escriptura, en l’arròs picant amb pollastre, el nyam fregit i el potatge de pinya i mongetes, en l’olor densa i marejant de la fruita de les parades del carrer i els dits hàbils i ràpids que trenen cabells entre converses, riallesiplors.EmquedoamblaYajide.