Un mo­nu­ment a Ge­òr­gia

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - AN­TO­NIO LOZANO

Les lle­tres ge­or­gi­a­nes ja te­nen la se­va gran no­vel·la. Pot­ser el lle­tra­fe­rit més doc­te sà­pi­ga ci­tar La­do Asa­ti­a­ni o Mukh­ran Mac­ha­va­ri­a­ni, glòries in­dis­cu­ti­bles, però, ai, tots dos són po­e­tes. Ha ha­gut de ser Ni­no Ha­ra­tischwi­li (Tbi­lis­si, 1983) una do­na de tren­ta-cinc anys amb for­ma­ció en dra­ma­túr­gia que, en llen­gua ale­ma­nya, ha­gi do­nat a conèi­xer al món la con­vul­sa his­tò­ria re­cent del seu pa­ís en una no­vel·la ti­tà­ni­ca en tots els as­pec­tes: mil pà­gi­nes, su­per­ven­des a Ale­ma­nya –100.000 exem­plars–, gua­nya­do­ra de pre­mis de pres­ti­gi com l’An­ne Seg­hers o el Ber­tolt Brecht, tri­a­da no­vel·la de l’any per Der Spi­e­gel i Frank­fur­ter All­ge­mei­ne Sonn­tags­zei­tung , i, el que és més com­pli­cat per a una obra en la llen­gua de Go­et­he, en via de comp­ta amb una re­cep­ta de xo­co­la­ta de pro­pi­e­tats gai­re­bé mà­gi­ques. Par­lem d’un ho­no­ra­ble fu­lle­tó on se suc­ce­ei­xen els amors des­gra­ci­ats, les morts trà­gi­ques, els som­nis trun­cats, els pe­cats que els pa­res lle­guen als fills, les tra­ï­ci­ons im­per­do­na­bles, les pi­ca­ba­ra­lles i fe­ri­des que no des­a­pa­rei­xen, en què la pe­na i la cul­pa s’es­cam­pen, hi pul·lu­len ru­fi­ans de ma­nu­al i el ba­llet sal­va vi­des. Con­ce­bu­da com una car­ta pro­li­xa, ca­tàr­ti­ca i en al­guns mo­ments gran­di­lo­qüent d’una tia (Ni­za) a la se­va ne­bo­da (Brilka), els ava­tars del clan es dis­se­mi­nen per Vi­e­na, Ber­lín, Mos­cou i Tbi­lis­si, i com­pe­tei­xen en fo­na­ment me­lo­dra­mà­tic amb la tra­jec­tò­ria del seu pa­ís, mar­cat pel fu­nest jou so­vi­è­tic. Molt més Isa­bel Allen­de que García Már­quez, cor que es­til, so­bre­surt pel seu in­gent tre­ball de do­cu­men­ta­ció i per la con­fi­gu­ra­ció d’un dra­ma­tis per­so­nae que cla­ma a crits una su­per­pro­duc­ció te­le­vi­si­va a es­ca­la in­ter­na­ci­o­nal.

Ter­ce­ra no­vel·la de l’au­to­ra, com que es­tà de­di­ca­da als seus pro­ge­ni­tors i a la se­va àvia és ine­vi­ta­ble co­men­çar per pre­gun­tar-se quant hi ha de la se­va prò­pia tri­bu en aquest acla­pa­ra­dor fresc hu­mà. “Els meus pa­res ado­ra­ven els lli­bres, eren uns lec­tors àvids, però no po­di­en com­pe­tir amb l’amor que la me­va àvia els hi pro­fes­sa­va –res­pon l’au­to­ra per cor­reu elec­trò­nic des d’Ham­burg–. Va ser ella qui em va in­tro­duir en el món de la li­te­ra­tu­ra. Però

no és una obra au­to­bi­o­grà­fi­ca, no vaig re­cór­rer a la me­va prò­pia fa­mí­lia men­tre l’es­cri­via, si bé lò­gi­ca­ment s’hi in­clo­uen sen­ti­ments i con­flic­tes als quals no es­ca­pen els lla­ços de sang”. L’eter­na pre­gun­ta de com es re­par­tei­xen el grau de res­pon­sa­bi­li­tat en la sort que ens ofe­ri­rà l’exis­tèn­cia d’una ban­da el ca­ràc­ter que ens ve de sè­rie i de l’al­tra les cir­cums­tàn­ci­es

Con­fi­gu­ra un dra­ma­tis per­so­nae ide­al per a una su­per­pro­duc­ció te­le­vi­si­va a es­ca­la in­ter­na­ci­o­nal

his­tò­ri­ques que ens en­vol­ten és un dels te­mes cen­trals del lli­bre. “Ex­plo­rar-ho no va ser el mo­tiu que em va im­pul­sar a abor­dar la no­vel·la si­nó que va anar gua­nyant pes a me­su­ra que hi avan­ça­va. Al prin­ci­pi la me­va in­ten­ció no ana­va més en­llà de re­tra­tar Ge­òr­gia du­rant els anys no­ran­ta del se­gle XX a tra­vés dels ulls d’una fa­mí­lia. Atès que vaig créi­xer du­rant aquest perí­o­de, em va cau­sar un im­pac­te enor­me. Van ser temps par­ti­cu­lar­ment cru­els, just des­prés de la peres­troika, en els quals van abun­dar les guer­res ci­vils i els pro­ble­mes so­ci­als i eco­nò­mics. Un cop la no­vel·la va co­men­çar a aga­far vol, vaig tro­bar que re­sul­ta­ria im­pos­si­ble des­criu­re-li i fer-li en­ten­dre al lec­tor en ale­many tot el ca­os que els van de­fi­nir. Ni tan sols jo no era capaç de com­pren­dre els mo­tius

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.