Pa­so­li­ni, amic de la re­a­li­tat

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - MIQUEL ESCUDERO

El no­vem­bre del 1975, el di­rec­tor de ci­ne­ma Pa­so­li­ni va ser as­sas­si­nat en cir­cums­tàn­ci­es tèr­bo­les i con­fu­ses. Du­rant aquell any ha­via es­crit amb clare­dat i su­ma du­re­sa con­tra la cri­si so­ci­al ita­li­a­na, sen­se dei­xar ca­nya dre­ta. Com res­so­nen avui les se­ves pa­rau­les? Pa­so­li­ni era un co­mu­nis­ta he­te­ro­dox amb sim­pa­ti­es pel Par­tit Ra­di­cal. No ac­cep­ta­va el ter­me fei­xis­ta com a boc ex­pi­a­to­ri, la fal­ca d’un vell sen­ti­ment po­pu­lis­ta: els cri­mi­nals no són no­més els fei­xis­tes si­nó tam­bé, de la ma­tei­xa ma­ne­ra i amb la ma­tei­xa cons­ci­èn­cia, els pro­le­ta­ris o sub­pro­le­ta­ris que pot­ser vo­ten els co­mu­nis­tes; “tots els ita­li­ans es po­den dir fei­xis­tes els uns als al­tres per­què en tots hi ha al­gun tret fei­xis­ta”.

Es mos­tra­va con­tra­ri a l’avor­ta­ment, però fa­vo­ra­ble a la se­va pru­dent i do­lo­ro­sa le­ga­lit­za­ció. Ho­mo­se­xu­al cul­te i va­lent, es ve­ia com un ne­gre en una so­ci­e­tat hi­pò­cri­ta que pre­su­mia de to­le­rant. Als jo­ves els de­ma­na­va que no es dei­xes­sin en­ta­ba­nar pels cam­pi­ons de la in­fe­li­ci­tat, que fos­sin ale­gres i no s’es­for­ces­sin per sem­blar llet­jos. De­nun­ci­a­va el con­su­mis­me, que ha des­tru­ït cí­ni­ca­ment un món re­al trans­for­mant-lo en una ir­re­a­li­tat to­tal, en la qual no hi ha elec­ció en­tre el bé i el mal. I s’en­tre­te­nia a ana­lit­zar les cul­pes dels pa­res i els fills in­fe­li­ços.

Mort amb 53 anys, Pi­er Pa­o­lo Pa­so­li­ni no no­més fe­ia ci­ne­ma i te­a­tre, si­nó que es­cri­via po­e­sia i as­sa­jos, nar­ra­ti­va i ar­ti­cles de prem­sa. Te­nia un fort sen­tit de la ve­ri­tat: “El deu­re dels in­tel·lec­tu­als hau­ria de con­sis­tir a des­pu­llar to­tes les men­ti­des que a tra­vés de la prem­sa i so­bre­tot de la te­le­vi­sió inun­den i ofe­guen aquell cos d’al­tra ban­da inert que és Ità­lia”. Es va atre­vir a de­ma­nar l’abo­li­ció de l’en­se­nya­ment se­cun­da­ri obli­ga­to­ri i de la te­le­vi­sió, pel seu ne­fast adoc­tri­na­ment. I ofe­ria ar­gu­ments, ine­vi­ta­ble­ment dis­cu­ti­bles. En tot cas, Pa­so­li­ni va ser co­he­rent que és mi­llor ser de­cla­rat ene­mic del po­ble que ser ene­mic de la­re­a­li­tat.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.