La mo­ral i l’or­gull

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JOR­DI AMAT

Fa una mi­ca menys d’un any co­men­ta­va la tra­duc­ció de la cor­res­pon­dèn­cia cre­ua­da en­tre dos fun­da­dors de la bi­o­gra­fia con­tem­po­rà­nia: Lyt­ton Strac­hey i Vir­gi­nia Wo­olf. En una car­ta, Strac­hey ex­pli­ca­va a la se­va ami­ga que lle­gia el pri­mer vo­lum de la bi­o­gra­fia de Flo­ren­ce Nigh­tin­ga­le –la pri­me­ra in­fer­me­ra mo­der­na, una re­for­mis­ta so­ci­al– es­cri­ta per l’or­to­dox Edward Co­ok. Era una bi­o­gra­fia ren­di­da a l’exem­pla­ri­tat de la se­va pro­ta­go­nis­ta, però Strac­hey, a me­su­ra que avan­ça­va en la lec­tu­ra, s’ana­va re­bel·lant con­tra aque­lla do­na ca­no­nit­za­da ja en vi­da com un pa­ra­dig­ma de la bon­dat: “No creus que és un molt bon exem­ple dels es­tranys ca­mins pels quals po­den dur­nos els fu­rors de l’ego­is­me?”. Ell ma­teix res­pon­dria qua­tre anys des­prés a la se­va prò­pia pre­gun­ta re­tra­tant Nigh­tin­ga­le amb pa­rau­les. A tra­vés del seu ull atent Strac­hey des­co­bria que aque­lla ac­ti­tud pú­bli­ca efec­ti­va­ment exem­plar po­dia con­viu­re amb una in­ti­mi­tat ca­rac­te­rit­za­da per un afany de po­der in­vi­si­bi­lit­zat. Aquell text es va pu­bli­car al lli­bre que va can­vi­ar la his­tò­ria del gè­ne­re: Emi­nent vic­to­ri­ans.

Ara a la col·lec­ció “Es­paño­les Emi­nen­tes”, im­pul­sa­da per la Fun­da­ci­ón Ju­an March, es pu­bli­ca la bi­o­gra­fia d’una al­tra pi­o­ne­ra. En aquest cas es­pa­nyo­la, nas­cu­da el ma­teix any que Nigh­tin­ga­le i tam­bé una re­for­mis­ta so­ci­al ad­mi­ra­ble: la ca­tò­li­ca i li­be­ral Con­cep­ci­ón Are­nal (Fer­rol, 1820-Vi­go, 1893). El lli­bre en­llu­er­na per­què tot ell es­tà pe­ne­trat per una llum no­va –no­ves fonts, po­tent in­ter­pre­ta­ció– i la se­va au­to­ra –An­na Ca­ba­llé– su­ma una sè­rie de ta­lents com a in­ves­ti­ga­do­ra que la con­ver­ti­en en la bi­ò­gra­fa mo­dè­li­ca per a aquest per­so­nat­ge. A més d’es­tu­di­o­sa del gè­ne­re i bi­ò­gra­fa ex­pe­ri­men­ta­da –Fran­cis­co Um­bral, Car­men La­fo­ret–, la pro­fes­so­ra Ca­ba­llé no no­més va cons­truir el mi­llor cà­non de les li­te­ra­tu­res es­pa­nyo­les es­cri­tes per do­nes si­nó que el 2014 tam­bé va pro­po­sar una lec­tu­ra in­te­gral de to­ta la tra­di­ció del fe­mi­nis­me del nos­tre pa­ís.

INMA SAINZ DE BARANA

A dalt, re­trat de la pe­na­lis­ta, pe­ri­o­dis­ta i es­crip­to­ra Con­cep­ci­ón Are­nal. A baix, la bi­ò­gra­fa An­na Ca­ba­llé

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.