Un com­te en ar­rest do­mi­ci­li­a­ri

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s -

re­vo­lu­ci­o­na­ris as­se­nya­len els ene­mics del po­ble. De­gra­dat d’una sui­te a unes gol­fes es­qui­fi­des, l’aris­tò­cra­ta, lle­tra­fe­rit i gur­met a parts iguals, es­ta­bleix un se­guit de ru­ti­nes amb què va em­pe­nyent els di­es: tra­ça ali­an­ces i ene­mis­tats amb el per­so­nal de l’ho­tel, re­cor­da la bri­llan­tor de temps pre­tè­rits, en­tau­la amis­tats, s’en­a­mo­ra, as­su­meix in­sos­pi­ta­des càr­re­gues pa­ter­nals... men­tre les con­vul­si­ons po­lí­ti­ques i so­ci­als de l’ex­te­ri­or es fil­tren, més com un ru­mor des­a­gra­da­ble i con­fús que com una font d’es­pant i do­lor (les pur­gues es­ta­li­nis­tes i els gu­lags, per exem­ple, s’es­men­ten en el con­text his­tò­ric de la tra­ma però la mi­ra­da pun­tu­al al po­der so­vi­è­tic és bur­les­ca, a to amb el di­ver­ti­ment afa­ble que ca­rac­te­rit­za el lli­bre).

Pot dir-se que amb la mi­nu­ci­o­sa i ama­ble ela­bo­ra­ció d’aquest mi­cro­cos­mos, l’au­tor ha tei­xit una de­li­ca­da ca­sa de ni­nes –ple­na de gom a gom de de­talls que exi­gi­ri­en cal­ma i lu­pa de ca­ra a una òp­ti­ma apre­ci­a­ció– per la qual des­pla­çar jo­io­sa­ment unes fi­gu­re­tes al llarg d’es­tan­ces obs­ti­na­des en la im­pos­si­ble tas­ca d’atu­rar el temps. Par­tint d’un nar­ra­dor que ens in­ter­pel·la amb un to pro­per i jo­cós, l’obra és abans que res un bell con­te, atent a l’emis­sió me­ta­fò­ri­ca i cons­tant de drin­ga­dis­ses de cam­pa­ne­tes a me­su­ra que es van gi­rant els fulls. Capaç d’un en­ra­jo­lat im­pe­ca­ble en molts pas­sat­ges, Amor Tow­les es lliu­ra a una am­bi­en­ta­ció de som­ni i a una acu­mu­la­ció d’es­ce­nes es­pur­ne­jants –àpats opí­pars, jocs de na­tu­ra­le­sa in­fan­til, trucs mala­bars im­pro­vi­sats, ses­si­ons de pi­a­no i de de­bat li­te­ra­ri, vi­si­o­na­ment de pel·lí­cu­les clàs­si- ques...– amb la idea de con­fec­ci­o­nar un ves­tit a mi­da d’un lec­tor molt es­pe­cí­fic: el so­mi­a­dor que bus­ca el riu­re, la ten­dre­sa i el toc chic men­tre agra­eix pin­ze­lla­des d’his­tò­ria per dig­ni­fi­car un pas­sa­temps ja per si ma­teix ri­go­rós i po­lit. Un lec­tor molt con­cret, en­tre les fi­les del qual es tro­ba Ba­rack Oba­ma, i tam­bé molt es­tès, com de­mos­tra el mi­lió d’exem­plars ve­nuts i les vint tra­duc­ci­ons en mar­xa.

La no­tí­cia que ja s’ha po­sat a ro­dar el pro­jec­te de por­tar la no­vel·la a la te­le­vi­sió té to­ta la lò­gi­ca des del mo­ment en què en bo­na me­su­ra es di­ria con­ce­bu­da per al fu­tur llu­ï­ment d’un dis­se­nya­dor de pro­duc­ció i, si es con­fir­ma que Ken­neth Bra­nagh in­ter­pre­ta­rà el com­te, apun­ta­la­rà l’es­pe­ci­a­lit­za­ció de l’an­tic ser­vent de Shakes­pe­a­re en per­so­nat­ges li­te­ra­ris de va­ri­a­da na­ci­o­na­li­tat i po­pu­la­ri­tat ga­ran­ti­da (del Wa­llan­der de Hen­ning Mankell al Poi­rot d’Agat­ha Ch­ris­tie). En cas de de­mos­trar-se fi­del a la se­va font, la pel·lí­cu­la po­dria si­tu­ar-se en un punt equi­dis­tant en­tre du­es fau­les fau­vis­tes: la bon­ho­mia i el mas­sat­ge emo­ci­o­nal d’Amé­lie i la sump­tu­o­si­tat per al de­tall i la malen­co­nia d’El gran ho­tel Bu­da­pest.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.