Un amor gra­fò­man

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - J.A. MASOLIVER RÓDENAS

No so­vin­te­gen les da­des bi­o­grà­fi­ques del pe­ri­o­dis­ta i nar­ra­dor Isa­ac Rosa (Se­vi­lla, 1974), i jo em li­mi­to a res­pec­tar aquest buit com­pen­sat per la fi­de­li­tat que he mos­trat a la se­va tra­jec­tò­ria com a es­crip­tor. El va­no ayer (2004), pre­mi Ró­mu­lo Ga­lle­gos 2005, el va si­tu­ar en el cen­tre de la nar­ra­ti­va del nou se­gle i va te­nir una àm­plia re­per­cus­sió, con­so­li­da­da amb ¡Otra mal­di­ta no­ve­la so­bre la Guer­ra Ci­vil! (2007). Una tra­jec­tò­ria molt con­sis­tent, amb una clara cons­ci­en­cia èti­ca i una vo­lun­tat re­no­va­do­ra sen­se sor­tir de les ine­vi­ta­bles con­ven­ci­ons prò­pi­es de la no­vel·la que es pro­po­sa de co­mu­ni­car. Amb La ma­no in­vi­si­ble (2011) co­men­ça a ra­di­ca­lit­zar els seus plan­te­ja­ments. La tra­ma s’apri­ma i ens mo­vem en un am­bi­ent tan­cat que ens per­met veu­re més de prop els per­so­nat­ges i l’an­gu­ni­o­sa si­tu­a­ció en què vi­uen, ali­ens al món ex­te­ri­or. Una co­sa que es­tà molt més ac­cen­tu­a­da ara, a Fi­nal fe­liz, da­vant el des­con­cert del lec­tor. L’ac­ció es veu subs­ti­tu­ï­da per un di­à­leg, que en re­a­li­tat sem­blen dos mo­nò­legs, els d’una pa­re­lla en cri­si, la de l’Antonio i l’Ángela, que re­pas­sa la se­va re­la­ció ma­tri­mo­ni­al al llarg de tret­ze anys per mit­jà de llar­guís­sims cor­reus elec­trò­nics. Atès que la tra­ma pràc­ti­ca­ment des­a­pa­reix i es li­mi­ta al que ja ens anun­cia el tí­tol, Rosa, per evi­tar el te­di ine­vi­ta­ble, in­tro­du­eix al­guns canvis en aquests mo­nò­legs que de ve­ga­des apa­rei­xen fins i tot com a ve­ri­ta­bles con­ver­ses.

La nu­e­sa és ab­so­lu­ta. La clàs­si­ca ten­sió prò­pia d’una no­vel·la amb un desen­vo­lu­pa­ment nar­ra­tiu que es re­col­za en un clí­max i un an­ti­clí­max es veu subs­ti­tu­ï­da per la in­tel·li­gèn­cia en l’anà­li­si psi­co­lò­gi­ca

Es van de­fi­nint els cen­tres del re­lat: els ca­mins del desig, l’ar­se­nal de greu­ges, les tram­pes de la me­mò­ria

de la cri­si amo­ro­sa. L’Antonio és un ho­me me­tò­dic, de na­tu­ra­le­sa au­to­ri­tà­ria i ob­ses­si­o­nat a te­nir una se­gu­re­tat eco­nò­mi­ca que no sem­pre acon­se­gueix, en part per una va­ga al seu di­a­ri en què va par­ti­ci­par, l’úni­ca in­si­nu­a­ció de ca­ràc­ter po­lí­tic en un au­tor en què la po­lí­ti­ca ha tin­gut una pre­sèn­cia no­ta­ble. Ha­via es­tat ca­sat amb la Te­re­sa, de la qual no en sa­bem pràc­ti­ca­ment res

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.