Un porc a Brus­sel·les

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - RO­BERT SALADRIGAS

No fa gai­re vaig lle­gir un in­teres­sant ar­ti­cle de l’hu­ma­nis­ta Bob Ri­e­men (Pa­ï­sos Bai­xos, 1969) en què afir­ma­va que en els so­ro­llo­sos temps de cri­si mo­ral i an­ta­go­nis­tes que cor­ren, la mar­xa en­re­re de la Unió Eu­ro­pea com­por­ta­ria el pro­ba­ble es­ce­na­ri d’una Ter­ce­ra Guer­ra Mun­di­al. Ai­xí de con­tun­dents i dig­nes de ser re­fle­xi­o­na­des a poc a poc són les se­ves opi­ni­ons. I fa es­ment de la tra­gè­dia tan pro­pe­ra dels Bal­cans.

Gai­re­bé si­mul­tà­ni­a­ment em va ar­ri­bar el lli­bre de Ro­bert Me­nas­se (Vi­e­na, 1954), una mes­cla de sà­ti­ra po­lí­ti­ca i pa­rò­dia hu­mo­rís­ti­ca i, se­gons com es mi­ri, un exem­ple es­bo­jar­rat de com ana­lit­zar la re­a­li­tat que per la se­va ban­da Bob Ri­e­men es pren tan se­ri­o­sa­ment. Em vaig en­fon­sar en les se­ves es­cu­mo­ses pà­gi­nes. Pro­vin d’ima­gi­nar-se la pro­pos­ta de Me­nas­se des del ma­teix prò­leg: “¡Por ahí va un cer­do! Da­vid de Vri­end lo vio al abrir una ven­ta­na del sa­lón pa­ra pa­se­ar la mi­ra­da una úl­ti­ma vez por la pla­za (ni més ni menys que la Grand Pla­ce de Brus­sel·les) an­tes de aban­do­nar pa­ra si­em­pre el pi­so don­de ha­bía vi­vi­do se­sen­ta años”. Era el fi­nal. D’allà ar­ren­ca tot el pro­cés fic­ci­o­nal, sens dub­te for­ça dis­tret, que por­ta el lec­tor a plan­te­jar-se l’in­sò­lit com a lò­gic. Què és avui Brus­sel·les al mar­ge de la ca­pi­tal de la unió fi­nan­ce­ra (no po­lí­ti­ca) eu­ro­pea? Qui són els bel­gues que de fet ma­ne­guen Eu­ro­pa i in­ci­dei­xen so­bre la res­ta del món? Es­tan a l’al­tu­ra de les cir­cums­tàn­ci­es que s’es­pe­ra –es­pe­rem– d’ells?

Molts cons­ti­tu­ei­xen una cu­ri­o­sa fau­na d’es­pè­ci­mens units per la se­va qua­li­tat de pre­si­dents de co­mis­sió, és adir,am­bu­nalt­po­de­re­xe­cu­tiu­per­ti­rar en­da­vant grans pro­jec­tes col·lec­tius i aten­dre in­teres­sos eco­nò­mics de to­ta me­na que se si­tu­en per so­bre del co­mú. D’allà, se­gons es des­prèn de Me­nas­se, di­guem de la part “se­ri­o­sa” del seu re­lat, la ciu­ta­da­nia anò­ni­ma, amor­fa, de fun­ci­o­na­ris in­dis­cri­mi­nats con­viu amb una elit que tot ho xu­cla: des dels nos­tàl­gics de la his­tò­ria per­so­nal i col·lec­ti­va, del pas­sat en abs­trac­te, fins que a la ma­tei­xa pla­ça ocu­pa­da pel porc es pro­du­ei­xi un as­sas­si­nat amb un tret al cla­tell que nin­gú no sem­bla, in­clòs el co­mis­sa­ri de po­li­cia, gai­re pre­dis­po­sat a re­sol­dre. Tot ple­gat és una mi­ca es­trany –pel que sem­bla al­guns acon­se­guei­xen vo­lar i desit­gen que els ve­gin en­lai­rats–, ama­rat del ci­nis­me que duu im­plí­cit el po­der co­mer­ci­al exer­cit per un pe­tit sec­tor po­lí­tic i tec­no­lò­gic des del ma­teix cor dels di­ners pro­duc­tius.

No po­so en dub­te que La ca­pi­tal és la pri­me­ra no­vel·la que mig se­ri­o­sa­ment mig de bro­ma es de­di­ca a la Unió Eu­ro­pea. Ara bé: és la no­vel·la que al cap dels anys un nar­ra­dor aus­trí­ac, bas­cu­lant en­tre l’as­saig i la fic­ció sen­se lí­mit (o pi­e­tat), de­di­ca al som­ni eu­ro­peu? No, no crec que aques­ta fos l’am­bi­ció de Me­nas­se a can­vi de re­nun­ci­ar a l’am­bi­güi­tat en be­ne­fi­ci del mí­nim ri­gor his­tò­ric. El lli­bre, la his­tò­ria, fun­ci­o­nen se­gons la vo­lun­tat del seu au­tor i amb ai­xò és su­fi­ci­ent. Un es do­na per sa­tis­fet. Sa­ben què pas­sa amb el porc que un dia va cam­par al seu ai­re per la Gran Pla­ça de Brus­sel·les i va sor­pren­dre Da-

Sa­ben què pas­sa amb el porc que un bon dia va cam­par al seu ai­re per la Gran Pla­ça de Brus­sel·les?

La Grand Plaçe de Brus­sel·les on co­men­ça la tra­ma

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.