Ca­ta­la­nis­me co­mar­cal

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JOR­DI AMAT

El 20 de març del 1980, quan es va rei­nau­gu­rar el Par­la­ment des­prés de les pri­me­res au­to­nò­mi­ques, la me­sa d’edat la va pre­si­dir un vell re­pu­bli­cà: Jo­sep Ma­ria Po­blet. Te­nia 82 anys i li que­da­ven pocs me­sos de vi­da. Era un ho­me de con­fi­an­ça del lí­der del seu par­tit –He­ri­bert Bar­re­ra– i Jo­sep For­nas –un al­tre dels di­pu­tats d’ERC– li ha­via edi­tat for­ça pro­sa de no­fic­ció a Pòr­tic –les me­mò­ri­es, bi­o­gra­fi­es o lli­bres d’his­tò­ria–. Pot­ser al­gú el re­cor­da­va com a au­tor me­nor de l’es­ce­na bar­ce­lo­ni­na. A mit­jans dels cin­quan­ta, des­prés d’uns anys a l’exi­li, ha­via es­tre­nat al­gun vo­de­vil en ca­ta­là a Bar­ce­lo­na i Ca­pri fins i tot en va pro­ta­go­nit­zar una. Però és pro­ba­ble que nin­gú cone­gués la se­va vi­da an­te­ri­or: la d’un jo­ve ac­ti­vis­ta del ca­ta­la­nis­me al seu Mont­blanc na­tal. Ho ex­pli­ca l’es­tu­di de Jau­me Fer­rer.

El cas Po­blet, més que per la qua­li­tat de la se­va obra, val com a exem­ple pa­ra­dig­mà­tic de com el ca­ta­la­nis­me va ca­pil·la­rit­zar po­pu­lar­ment fins a es­de­ve­nir el mo­vi­ment po­lí­tic do­mi­nant a Ca­ta­lu­nya. La ba­se do­cu­men­tal que fo­na­men­ta la bi­o­gra­fia in­tel·lec­tu­al que ha es­crit Fer­rer –fru­ït de la se­va te­si– són els cen­te­nars d’ar­ti­cles de Po­blet pu­bli­cats a la prem­sa lo­cal du­rant el 1916 i fins al nau­fra­gi del 1932 quan el crac del seu ne­go­ci com a ban­quer el va for­çar a mar­xar del po­ble fins a rein­ven­tar-se com co­mer­ci­al ci­ne­ma­to­grà­fic a Ma­drid. És un cor­pus des­co­ne­gut, llau­na, que aquí es glos­sa i es sis­te­ma­tit­za.

Què des­co­breix el ras­treig de la se­va fi­gu­ra a set­ma­na­ris obli­dats? La con­for­ma­ció a es­ca­la co­mar­cal de la cul­tu­ra del ca­ta­la­nis­me. A tra­vés d’ell, a la Con­ca de Bar­be­rà, re­ver­be­ra­va un mo­vi­ment d’agi­ta­ció na­ci­o­nal que d’una ma­ne­ra na­tu­ral ana­va as­su­mint una me­nes­tra­lia ru­ral. Res fa­lla. Des de l‘ús de la llen­gua a la prem­sa o so­bre els escenaris o l’es­crip­tu­ra de po­e­mes pa­tri­ò­tics (“Oh, ban­de­ra ca­ta­la­na / tu el cant se­nya­la­ràs / ta claror al cor s’en­co­ma­na / i com ells ba­te­ga­ràs”) fins a la vin­cu­la­ció a en­ti­tats de la so­ci­e­tat ci­vil (si se’m per­met la ucro­nia) que or­ga­nit­za­ven vi­at­ges o ho­me­nat­ges a Prat de la Ri­ba. És un en­tra­mat a pe­ti­ta es­ca­la que so­fri­rà les pro­hi­bi­ci­ons de la dic­ta­du­ra de Pri­mo i que a ell l’aca­ba­rà por­tant a ser un por­ta­veu d’Es­quer­ra Re­pu­bli­ca­na, en sin­to­nia amb Jo­sep An­dreu Abe­lló, pa­tint les ten­si­ons amb el ca­ta­la­nis­me con­ser­va­dor du­rant la Se­go­na Re­pú­bli­ca. So­vint fi­gu­res me­nors com Po­blet mos­tren amb clare­dat la com­ple­xi­tat d’un pro­cés d’acul­tu­ra­ció in­te­gral.

Ho­me de con­fi­an­ça d’He­ri­bert Bar­re­ra i Jo­sep For­nas, qui li ha­via edi­tat for­ça pro­sa de no-fic­ció a Pòr­tic La fa­lli­da del seu ne­go­ci com a ban­quer el va for­çar a mar­xar a Ma­drid com a co­mer­ci­al ci­ne­ma­to­grà­fic

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.