Fri­da Kah­lo i el pa­per

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Javier Arce L’artista Explora La Noció De La Vida - SÒNIA HERNÁN­DEZ

L’obra de Pe­dro Gar­cía Vi­lle­gas, que va néi­xer a Al­ba­ce­te el 1961 però viu a Ca­ta­lu­nya des del 1967, exem­pli­fi­ca aque­lla nos­tàl­gia que s’ha as­se­nya­lat com a ca­rac­te­rís­ti­ca des­ta­ca­da del pen­sa­ment o ima­gi­na­ri col·lec­tiu de la nos­tra èpo­ca. La se­va és una nos­tàl­gia que des­prèn op­ti­mis­me i bus­ca la re­cu­pe­ra­ció de part del gla­mur de temps per­ce­buts ara com més es­plen­do­ro­sos. Ell ma­teix as­se­gu­ra que se sent “més iden­ti­fi­cat” i que “es­tè­ti­ca­ment m’atre­uen molt els 50 i els 60: les fo­tos es­gro­gue­ï­des, les mo­des, l’es­tè­ti­ca de les per­so­nes, del mo­bi­li­a­ri...”. Els seus re­trats han re­pro­du­ït ico­nes com Ma­rilyn Mon­roe, Ken­nedy, Au­drey Hep­burn o els Be­at­les.

Per com­pon­dre els seus co­lla­ges fa ser­vir el pa­per de re­vis­tes an­ti­gues, es­pe­ci­al­ment de Pa­ris Match, que tro­ba en mer­cats am­bu­lants fran­ce­sos. El pa­per es­gro­gue­ït, al­gu­nes fra­ses re­ta­lla­des, els gra­fis­mes i les ti­po­gra­fi­es de l’èpo­ca, aug­men­ten la in­for­ma­ció amb què es vol re­cons­truir gai­re­bé sem­pre un ros­tre: “La fi­gu­ra hu­ma­na és el que més m’in­teres­sa; i ha es­tat ai­xí des que era pe­tit”. La pin­tu­ra ocu­pa una po­si­ció se­cun­dà­ria o, fins i tot, de ve­ga­des des­a­pa­reix dei­xant es­pai a nom­bro­ses ca­pes de pa­per. Li va cri­dar l’aten­ció aques­ta tèc­ni­ca quan tre­ba­lla­va com a ad­vo­cat amb un mar­xant d’art que re­pre­sen­ta­va una ar­tis­ta que la uti­lit­za­va. Va pro­var de fer-ho ell ma­teix i ho va con­ver­tir en el seu llen­guat­ge ar­tís­tic.

Ara s’ha cen­trat en Fri­da Kah­lo: la se­va fi­gu­ra el va atreu­re pel seu va­lor es­tè­tic i la con­di­ció de sím­bol. Des­prés d’in­for­mar-se per com­pon­dre aques­ta sè­rie te­mà­ti­ca, ha tro­bat en ella “un per­so­nat­ge fas­ci­nant, ple de con­tras­tos, que va sa­ber so­bre­po­sar-se a to­tes les ca­la­mi­tats ”. Gar­cía Vi­lle­gas no ha fet mai un au­to­re­trat, però re­co­neix que, com en qual­se­vol obra, en to­tes les pe­ces amb què ha re­cre­at di­fe­rents eta­pes vi­tals de Fri­da Kah­lo pot ha­ver ama­gat al­gun tret seu: “Hi ha gent que m’ha dit que m’as­sem­blo a la Fri­da”, riu. Jo crec que soc una per­so­na molt més con­tin­gu­da que ella, però en tot cas hi ha co­ses en les quals m’agra­da­ria ser com ella, per la se­va vi­ta­li­tat. Per con­ti­nu­ar sent una ar­tis­ta, vi­vint i es­ti­mant per da­munt de tot, sen­se im­por­tar a qui es­ti­mes, ni quan es­ti­mes ni com es­ti­mes. Ai­xò és el que més em fas­ci­na”.

LLIBERT TEIXIDÓ

Pe­dro Gar­cía Vi­lle­gas en­tre al­gu­nes de les se­ves obres ins­pi­ra­des en Fri­da Kah­lo

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.