Els punts so­bre les is

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - J.A. MASOLIVER RÓDENAS

To­ta l’obra de Ser­gio Vi­la-San­juán (Bar­ce­lo­na, 1957) gi­ra amb ex­tra­or­di­nà­ria co­he­rèn­cia en­torn de qua­tre as­pec­tes clau que bé po­drí­em ano­me­nar qua­tre pas­si­ons: la fi­de­li­tat a la se­va ciu­tat na­tal, el pe­ri­o­dis­me, la ges­tió cul­tu­ral i la de­fen­sa ober­ta del best-se­ller o, per ser més pre­ci­sos, de les obres de qua­li­tat capa­ces d’una àm­plia di­fu­sió. Pro­vi­nent d’una fa­mí­lia d’his­to­ri­a­dors i pe­ri­o­dis­tes, lli­cen­ci­at en Història i be­ca­ri Ful­bright a la Uni­ver­si­tat de Bos­ton, va ser cap de Cul­tu­ra del Cor­reo Ca­talán i redac­tor en cap del No­ti­ci­e­ro Uni­ver­sal. Avui és el co­or­di­na­dor de l’unà­ni­me­ment elo­gi­at su­ple­de ment Cul­tu­ra/s La Van­guar­dia. Co­mis­sa­ri d’ex­po­si­ci­ons de pin­tu­ra i au­tor d’una mo­no­gra­fia de­di­ca­da al pin­tor Mi­quel Bar­ce­ló (1984), me­rei­xen es­pe­ci­al men­ció Pa­san­do pá­gi­na. Au­to­res y edi­to­res de la España de­mocrá­ti­ca (2003), Cró­ni­cas cul­tu­ra­les (2004) i Pa­se­os por la Bar­ce­lo­na li­te­ra­ria (2015), en col·la­bo­ra­ció amb Sergi Do­ria. Als cin­quan­ta-tres anys va sor­pren­dre tot­hom amb la se­va no­vel·la Una he­re­de­ra de Bar­ce­lo­na, sa­ga fa­mi­li­ar que for­ma part del que po­dem con­si­de­rar una tri­lo­gia que es com­ple­ta amb la gua­nya­do­ra del pre­mi Na­dal 2013, Es­ta­ba en el ai­re i amb El in­for­me Ca­sa­bo­na (2017).

Otra Ca­ta­luña. Seis si­glos de cul­tu­ra ca­ta­la­na en cas­te­lla­no no és més que una pro­lon­ga­ció, po­drí­em dir una con­se­qüèn­cia, d’aques­ta ri­ca tra­jec­tò­ria. Amb una no­ve­tat: és el tre­ball d’un au­tèn­tic in­ves­ti­ga­dor, amb una bi­bli­o­gra­fia acla­pa­ra­do­ra, com­ple­tís­si­ma, amb una es­pe­ci­al pre­sèn­cia de Jor­di Ru­bió i Ba­la­guer, Mar­tí de Ri­quer i el ma­teix Vi­la-San­juán.

La idea del lli­bre sor­geix d’una tro­ba­da amb Jor­di Pu­jol en la qual li pre­gun­ta qui­nes són les se­ves lec­tu­res. El no­ble i in­sig­ne pa­tri­o­ta no­més ci­ta au­tors en ca­ta­là, i l’en­tre­vis­ta­dor li re­cor­da que Edu­ar­do Men­do­za aca­ba de pu­bli­car Una co­me­dia li­ge­ra. “No és el ma­teix”, li con­tes­ta Pu­jol. I és lla­vors quan Vi­laSan­juán co­men­ça a do­nar-li vol­tes a aques­ta fra­se i pen­sa: “La tra­di­ció ca­ta­la­na en cas­te­llà no era tan bo­na com l’al­tra? No era tan ca­ta­la­na? Per­ta­nyia a una se­go­na ca­te­go­ria?”. La con­tun­dent res­pos­ta la tro­bem a Otra Ca­ta­luña. Un lli­bre es­crit des del seny i l’equa­ni­mi­tat, sen­se el mí­nim afany po­lè­mic, i on les du­es li­te­es­tan ra­tu­res sem­pre pre­sents, no per ne­gar-se l’una a l’al­tra si­nó per afir­mar-se, coin­ci­dint amb la pre­si­den­ta de l’Aso­ci­a­ció d’Edi­tors en Llen­gua Ca­ta­la­na, Mont­se Ayats: no es trac­ta d’una com­pe­ti­ció, “aquí s’ha de tor­nar a po­sar en va­lor ai­xò de lle­gir”. I re­al­ment, el ca­tà­leg d’obres que es co­men­ten con­vi­da a la lec­tu­ra. L’es­tu­di es­tà di­vi­dit en tres parts. La pri­me­ra és la més il·lu­mi­na­do­ra, la que acla­reix as­pec­tes poc cone­guts o des­co­ne­guts. La de la li­te­ra­tu­ra ca­ta­la­na que neix al se­gle XI i viu el seu perí­o­de d’es­plen­dor en­tre els se­gles XII i XV. És la part més àri­da per­què obli­ga a una ri­go­ro­sa in­ves­ti­ga­ció i a si­tu­ar-nos en un marc his­tò­ric, ai­xí com a pre­se­nau­tors tar i obres que no so­len ser fa­mi­li­ars. En­tre els quals la Tris­te de­ley­ta­ci­ón, del se­gle XV, que per Ri­quer “pre­sen­ta un re­al in­terès li­te­ra­ri i és, sens dub­te, una de les pri­me­res ma­ni­fes­ta­ci­ons de la pro­sa en cas­te­llà per part d’au­tors ca­ta­lans”. I és ai­xí com ar­ri­bem a Ju­an Bos­que cán, “in­tro­du­eix en la po­e­sia en llen­gua cas­te­lla­na l’es­pe­rit del Re­nai­xe­ment”, com el tro­bem en Estefania de Re­que­sens, “un tes­ti­mo­ni fe­me­ní pi­o­ner” amb la llar­ga cor­res­pon­dèn­cia amb la se­va ma­re, redac­ta­da en un ca­ta­là ple de cas­te­lla­nis­mes, o les es­cri­tes al seu fill, en cas­te­llà. Al llarg de tot el lli­bre Vi­la-San­juán no es li­mi­ta als cre­a­dors si­nó que co­men­ta tot el que es­tà re­la­ci­o­nat amb el món cul­tu­ral, des de les im­prem­tes i edi­to­ri­als fins a la mú­si­ca pop. En aques­ta pri­me­ra part des­ta­quen l’apar­tat de­di­cat a Bar­ce­lo­na com “una de les ciu­tats del món que te­nen una història edi­to­ri­al més llar­ga i con­ti­nu­a­da”, la fi­gu­ra d’Ig­na­si de Lo­io­la o les re­fle­xi­ves Cen­te­llas de va­ri­os con­cep­tos, con los avi­sos de un ami­go, de Jo­a­quín Se­tan­tí, ja al se­gle XVII, i sen­se obli­dar les grans crò­ni­ques.

La se­go­na part, que in­clou del 1701 al 1900, és molt més dis­te­sa i l’au­tor in­ter­vé d’una ma­ne­ra més di­rec­ta. Fa re­fe­rèn­cia a la Re­ial Aca­dè­mia de Bo­nes Lle­tres de Bar­ce­lo­na, de la qual ell és mem­bre i que re­a­pa­rei­xe­rà al llarg de tot l’es­tu­di, i es do­na un tret ca­da ve­ga­da més ac­cen­tu­at: la pro­jec­ció de de­ter­mi­na­da èpo­ca en l’ac­tu­a­li­tat, com la re­fe­rèn­cia al Vic­tus d’Al­bert Sánc­hez Piñol o a qui va ser ca­te­drà­tic de Me­ta­fí­si­ca a la UB Fran­cis­co Ca­nals. Es par­la de la prem­sa ca­ta­la­na prin­ci­pal­ment es­cri­ta en cas­te­llà, que in­clou La Van­guar­dia i el Di­a­rio de Bar­ce­lo­na, amb la pre­sèn­cia de­ter­mi­nant de Jaime Bal­mes i la pu­bli­ca­ció dels po­e­mes en ca­ta­là de Ru­bió i Ors so­ta el pseu­dò­nim Lo Gay­ter del Llo­bre­gat .La Re­nai­xen­ça ocu­pa na­tu­ral­ment un es­pai cen­tral, per des­ta­car el po­e­ma d’Ari­bau, Oda a la pà­tria.

La ter­ce­ra part, del 1901 al 2018, és la que es pot pres­tar a més po­lè­mi­ca, per­què tots te­nim al cap au­tors que

“La tra­di­ció ca­ta­la­na en cas­te­llà no era tan bo­na com l’al­tra? Per­ta­nyia a una se­go­na ca­te­go­ria?” L’au­tor he­re­ta de Ri­quer pre­ci­sa­ment la se­va capa­ci­tat de do­nar vi­da al pas­sat i con­ver­tir-la en pre­sent

no apa­rei­xen aquí. Però ab­sèn­ci­es i pre­sèn­ci­es es­tan to­tal­ment jus­ti­fi­ca­des per ofe­rir un pano­ra­ma com­ple­tís­sim i amb una enor­me capa­ci­tat de sín­te­si, més ne­ces­sà­ria que mai. Per­so­nal­ment, ha es­tat com lle­gir una crò­ni­ca de tot el que he vis­cut, i d’una ma­ne­ra molt atrac­ti­va. Part d’aques­ta història és la me­va, que em vaig edu­car amb tot el Sum­ma Ar­tis de Pi­jo­an i, per des­comp­tat, amb el ma­gis­te­ri de Mar­tí de Ri­quer amb, en pa­rau­les de Jo­sé Ma­nu­el Ble­cua, el seu po­si­ti­vis­me mà­gic. I aquí apa­rei­xen tan­tes per­so­nes pro­pe­res a mi, des d’Ana Ma­ría Ma­tu­te, Luis Ro­me­ro o Ju­lio Ma­ne­gat fins a En­ri­que Vi­laMa­tas. Vi­la-San­juán ha he­re­tat de Ri­quer pre­ci­sa­ment la se­va capa­ci­tat de do­nar vi­da al pas­sat i con­ver­tir-la en pre­sent, en una co­sa pro­fun­da­ment­nos­tra.

AR­XIU/COMMONS

rmen La­fo­ret, Ari­bau, Ana M.ª Ma­tu­te, An­to­nio de Cap­many, Bal­mes, Pa­blo Pi­fer­rer i Fe­de­ri­ca Mont­seny són al­gu­nes fi­gu­res ana­lit­za­des en el lli­bre

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.