L’art del ‘big da­ta’

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - ANTÒNIA JUS­TÍ­CIA

Es po­dria dir que por­ten vi­des gai­re­bé pa­ral·le­les sen­se sa­ber-ho: ma­tei­xa fei­na, fi­lles úni­ques, to­tes du­es van dei­xar el seu pa­ís d’ori­gen i van tra­ves­sar l’At­làn­tic per re­a­lit­zar-se cre­a­ti­va­ment, ma­tei­xa edat... Fas­ci­na­des des de pe­ti­tes per aple­gar i or­ga­nit­zar in­for­ma­ció so­bre el món que les en­vol­ta, sem­bla­ven des­ti­na­des a tro­bar-se. I ai­xí va ser, en un fes­ti­val d’art a Min­ne­a­po­lis el 2013.

Les dis­se­nya­do­res de da­des i in­for­ma­ció Gi­or­gia Lu­pi i Ste­fa­nie Po­sa­vec van ide­ar una ma­ne­ra de co­nei­xe’s i col·la­bo­rar jun­tes. Per cor­res­pon­dèn­cia, una des de No­va York; l’al­tra des de Lon­dres. A tra­vés de postals, a la ma­ne­ra an­ti­ga, però sen­se es­criu­re: no­més da­des. De la se­va vi­da quo­ti­di­a­na, ca­da set­ma­na un te­ma, “que so­vint que ens quei­xem, les ve­ga­des que sen­tim en­ve­ja, els sons que sen­tí­em al nos­tre vol­tant... Des­prés tra­çà­vem una re­pre­sen­ta­ció vi­su­al d’aques­tes da­des en un pa­per de la mi­da d’una postal i al fi­nal de la set­ma­na fi­cà­vem la postal en una bús­tia”. Una plas­ma­ció de la re­a­li­tat de for­ma sub­jec­ti­va, di­ver­ti­da, be­lla i fins i tot un punt in­no­cent. D’aquest ex­pe­ri­ment, que va du­rar 52 set­ma­nes, sor­geix De­ar Da­ta, el lli­bre que reu­neix 104 postals amb co­men­ta­ris i re­fle­xi­ons de les du­es dis­se­nya­do­res, una cor­res­pon­dèn­cia que el De­par­ta­ment d’Ar­qui­tec­tu­ra i Dis­seny del MoMA va afe­gir a la se­va col·lec­ció per­ma­nent, in­clo­sos els es­bor­ranys pre­pa­ra­to­ris.

“Vo­lí­em (i vo­lem) des­a­fi­ar la su­po­si­ció ca­da ve­ga­da més es­te­sa que el big da­ta és la clau de­fi­ni­ti­va per des­blo­que­jar, des­co­di­fi­car i des­criu­re la vi­da pú­bli­ca i pri­va­da de la gent. Vo­lem ex­plo­rar el pa­per que les da­des po­den te­nir en la com­pren­sió de les ex­pe­ri­èn­ci­es per­so­nals i ser capa­ços de cre­ar his­tò­ri­es de la vi­da de la gent a par­tir d’ai­xò: les da­des se so­len con­si­de­rar com una co­sa poc per­so­nal, però aquest pro­jec­te bus­ca res­sal­tar el con­tra­ri a tra­vés de l’ex­plo­ra­ció d’uti­lit­zar al­gu­na co­sa apa­rent­ment fre­da per co­mu­ni­car vi­des hu­ma­nes, desor­de­na­des i emo­ci­o­nals”, ex­pli­quen les au­to­res via cor­reu elec­trò­nic. Con­ver­sem

amb elles.

El fet de fi­xar­vos ca­da set­ma­na en de­ter­mi­nats com­por­ta­ments, us ha fet can­vi­ar?

El que més hem après és a pa­rar aten­ció i a ser cons­ci­ents de no­sal­tres ma­tei­xes i del nos­tre en­torn. A més, ve­iem De­ar Da­ta com un pro­jec­te d’au­toin­ves­ti­ga­ció a llarg ter­mi­ni on po­dem ex­plo­rar una àm­plia gam­ma de te­mes que ens són in­teres­sants. Al­gu­nes set­ma­nes han es­tat par­ti­cu­lar­ment es­cla­ri­do­res per a no­sal­tres, es­pe­ci­al­ment aque­lles que to­quen “bo­tons” en con­cret, com les nos­tres ob­ses­si­ons; o les més per­so­nals, com la re­la­ció amb els nos­tres ma­rits . Tot i ai­xò, el que més ens ha in­teres­sat al llarg del pro­cés ha es­tat la com­po­si­ció del re­trat de l’al­tra per­so­na a tra­vés d’aquells 52 frag­ments so­bre la se­va per­so­na­li­tat, i ca­da pe­ti­ta da­da o tro­ba­lla per­so­nal ens va aju­dar mú­tu­a­ment a ima­gi­nar l’al­tra per­so­na: els seus pen­sa­ments, els seus hà­bits, la se­va for­ma d’abor­dar el te­ma set­ma­nal.

Qui­nes con­clu­si­ons vau treu­re l’una de l’al­tra des­prés d’un any de da­des?

A ni­vell pro­fes­si­o­nal, De­ar Da­ta ens ha des­a­fi­at com a pro­fes­si­o­nals i hem après a mi­rar les da­des des d’una perspectiva di­fe­rent. En pri­mer lloc, eli­mi­nant la tec­no­lo­gia de l’equa­ció, ens vam veu­re obli­ga­des a es­ten­dre els nos­tres re­cur­sos com a dis­se­nya­do­res: per­què d’una ban­da vam es­tar (ca­das­cu­na!) obli­ga­des a in­ven­tar 52 llen­guat­ges vi­su­als di­fe­rents,ja­que­di­bui­xa­ra­mà­con­du­ei­xa dis­senys cre­ats a mi­da per a les da­des que es­tàs ex­pli­cant i amb les quals es­tàs tre­ba­llant. Però, al­ho­ra, pres­cin­dir de l’or­di­na­dor per a tot el pro­cés ens va por­tar a tro­bar di­fe­rents ma­ne­res de mi­rar els di­es a tra­vés de les lents d’un col·lec­ci­o­nis­ta de da­des. Al re­co­pi­lar les nos­tres da­des set­ma­nals, el pro­cés va re­que­rir més mà d’obra que la sim­ple de­ri­va­ció de mè­tri­ques es­tàn­dard de dis­po­si­tius tec­no­lò­gics: vam con­ce­bre De­ar Da­ta com un do­cu­men­tal per­so­nal més que com un pro­jec­te per­so­nal quan­ti­fi­cat: aquí no no­més quan­ti­fi­quem xi­fres, si­nó que tam­bé in­ten­tem afe­gir-hi de­talls qua­li­ta­tius per a la nos­tra col·lec­ció de da­des. A més, aquest any ens ha fet creu­re en els be­ne­fi­cis de les da­des a es­ca­la hu­ma­na. A De­ar Da­ta vam des­co­brir que aques­ta es­ca­la pe­ti­ta i molt hu­ma­na en què hem es­tat tre­ba­llant ha obert la idea de les da­des a un pú­blic més am­pli. Amb aquest pro­jec­te sem­pre ens hem vol­gut com­pro­me­tre amb una au­di­èn­cia fo­ra de la nos­tra co­mu­ni­tat, però to­tes du­es vam des­co­brir amb an­te­ri­ors pro­jec­tes que ar­ri­bar a un pú­blic més am­pli sol ser di­fí­cil per­què és com­pli­cat fer en­ten­dre la gent què és el big da­ta

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.