La me­mò­ria al·lu­ci­na­da

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - J.A. MASOLIVER RÓDENAS

La no­vel·la, so­bre­tot en l’es­cri­ta per do­nes, ha re­sul­tat es­pe­ci­al­ment afor­tu­na­da el 1976 i vol­tants. Fa tres set­ma­nes vaig co­men­tar Ca­ra de pan, de Sa­ra Me­sa, nas­cu­da el 1976; en fa du­es, Ken­tukis, de Sa­mant­ha Schwe­blin, nas­cu­da el 1978; i ara es tan­ca aquest trio for­mi­da­ble amb La luz ne­gra, de María Gain­za. Nas­cu­da, com Schwe­blin, a Bu­e­nos Ai­res, el 1975, el seu lli­bre de re­lats El ner­vio óp­ti­co (2014) va ser una ve­ri­ta­ble re­ve­la­ció, que té com a pre­ce­dent els Tex­tos ele­gi­dos (2011), se­lec­ció d’as­sa­jos en­torn de l’art ar­gen­tí, ja que l’art és pre­sent en la se­va obra de cre­a­ció.

A La luz ne­gra pros­se­gueix el seu afany de re­cer­ca. La nar­ra­do­ra és una crí­ti­ca d’art que co­neix En­ri­que­ta Ma­ce­do, pè­ri­ta en au­ten­ti­fi­car qua­dres, una ar­tis­ta sen­se obra, pot­ser una obra d’art ella ma­tei­xa, ve­ri­ta­ble rei­na de la fa­bu­la­ció que con­fes­sa a la nar­ra­do­ra que es de­di­ca a fer pas­sar per ve­ri­ta­bles obres que són fal­ses. És ai­xí com ar­ri­bem a Ma­ri­et­ta Ly­dis, que es va fer el seu nom re­tra­tant l’al­ta so­ci­e­tat de Bu­e­nos Ai­res i de la qual avi­at co­men­cen a cir­cu­lar fal­si­fi­ca­ci­ons. En una sub­has­ta co­nei­xem un ca­tà­leg de les se­ves obres que es con­ver­tei­xen en un dels di­ver­sos cen­tres nar­ra­tius.

La des­crip­ció de ca­da una de les pe­ces són ve­ri­ta­bles mo­dels de nar­ra­ció, on l’art –com pas­sa al Kas­sel no in­vi­ta a la ló­gi­ca, d’En­ri­que Vi­laMa­tas– es trans­for­ma en un re­lat fet d’in­ven­ció i re­a­li­tat, amb la pre­sèn­cia de Les fleurs du mal, de Bau­de­lai­re, Mont­her­lant, Fou­ji­ta,

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.