Nens en pe­le­gri­nat­ge; el som­ni de tren­car fron­te­res

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - ANTÒNIA JUS­TÍ­CIA

“La voz de mi mamá la conoz­co des­de chi­qui­to, pero so­lo por la voz, por­que cu­an­do ella se vi­no a los Es­ta­dos Uni­dos yo nomás te­nía seis me­ses. Quizá me de­jen ir con ella si sa­ben que no la conoz­co”. Dy­lan, 10 anys. La se­va àvia va de­ci­dir reu­nir-lo amb la se­va ma­re a Los An­ge­les per­què te­mia més per la se­va vi­da a El Sal­va­dor. Com­panys de l’es­co­la el te­ni­en com a sac de bo­xa i tots els di­es prac­ti­ca­ven amb ell. Fins que un dia van pro­var amb un tub ca­lent. L’en­de­mà ana­va ca­mí de la fron­te­ra. I el va cap­tu­rar ‘la mi­gra’. “Esos bu­ses iban co­mo si es­tu­vi­é­ra­mos en una pe­lí­cu­la. Co­mo si fu­é­ra­mos pre­sos de má­xi­ma se­gu­ri­dad, con re­jas en la ven­ta­na y to­do. So­lo fal­ta­ban las es­po­sas”.

Dy­lan és un dels deu me­nors pro­ta­go­nis­tes de Yo tu­ve un su­eño, un lli­bre amb què l’es­crip­tor me­xi­cà Juan Pa­blo Vi­lla­lo­bos (Gu­a­da­la­ja­ra, 1973) do­na veu al dra­ma dels mi­grants que des d’Hon­du­res, El Sal­va­dor o Gu­a­te­ma­la pro­ven d’ar­ri­bar als Es­tats Units. Ho fa a tra­vés de la mi­ra­da de deu nens, amb prou fei­nes adolescents, a qui va en­tre­vis­tar una ve­ga­da ins­tal·lats als EUA, el pe­ri­ple dels quals, com la prò­pia vi­da als seus pa­ï­sos d’ori­gen, va es­tar car­re­gat de vi­o­lèn­cia i dra­ma. En­ca­ra que tam­bé d’es­pe­ran­ça. L’au­tor de No voy a pe­dir­le a na­die que me crea amb el que va ob­te­nir el pre­mi Her­ral­de el 2016, ju­ga amb l’an­he­lat som­ni ame­ri­cà i la cè­le­bre fra­se de Lut­her King per en­cap­co­na­zo’, ça­lar un lli­bre de no-fic­ció –en la lí­nia de Los niños per­di­dos de Va­le­ria Lui­se­lli– de només 120 pà­gi­nes que tes­ti­mo­ni a tes­ti­mo­ni va con­fi­gu­rant de for­ma mag­ní­fi­ca la idea glo­bal d’un vi­at­ge que re­met ine­vi­ta­ble­ment a la ca­ra­va­na­de­mi­grants­que­ac­tu­al­ment es di­ri­geix als Es­tats Units.

Els nens per­duts són tam­bé els pro­ta­go­nis­tes de Train Kids, la no­vel·la amb la qual l’es­crip­tor de li­te­ra­tu­ra in­fan­til i ju­ve­nil ale­many Dirk Rein­hardt (Berg­neus­tadt, 1963), ha gua­nyat el pre­mi de Li­te­ra­tu­ra Pro­ta­go­nis­ta Jo­ve 2017-2018, que ator­ga el Con­sell Ca­ta­là del Lli­bre In­fan­til i Ju­ve­nil. Com Vi­lla­lo­bos, Rein­hardt va reu­nir di­ver­sos tes­ti­mo­nis per cons­truir el seu re­lat, però a di­fe­rèn­cia del pri­mer,va­op­tar­per­fic­ci­o­nar-la.Ai­xí, d’una for­ma àgil i in­ten­sa, Train Kids ex­pli­ca el vi­at­ge de cinc jo­ves des d’Amè­ri­ca Cen­tral fins als Es­tats Units, 2.500 qui­lò­me­tres a bord de “la bès­tia”, el tren de mer­ca­de­ri­es que uti­lit­zen els mi­grants en unes con­di­ci­ons gens afa­la­ga­do­res. Però les xi­fres ho són menys: sa­ben que de 100 per­so­nes que tra­ves­sen el riu a la fron­te­ra amb Mè­xic, tres ar­ri­ben al nord i només un acon­se­gueix cre­uar.

Els fets re­als tam­bé són la font d’ins­pi­ra­ció de Re­fu­gi­a­do, un lli­bre per al pú­blic ju­ve­nil amb què Alan Gratz (Knox­vi­lle, 1972) ha acon­se­guit man­te­nir-se en la llis­ta dels més ve­nuts als Es­tats Units du­rant més de set me­sos. Hi re­cull his­tò­ri­es de tres perí­o­des di­fe­rents: l’Ale­ma­nya na­zi, Cu­ba als anys no­ran­ta i la cri­si dels re­fu­gi­ats a l’ac­tu­al Sí­ria a tra­vés de tres nens; el Jo­sef, la Isa­bel i el Mah­moud. Els tres de la ma­tei­xa edat, amb el mar com a escenari prin­ci­pal de pe­le­gri­nat­ge i un sor­pre­nent ne­xe que uneix emo­ti­va­ment al fi­nal de la no­vel·la les tres his­tò­ri­es.

Mal­grat que els per­so­nat­ges són fic­ti­cis, les se­ves his­tò­ri­es es­tan ba­sa­des en fets re­als. Ai­xí, el Jo­sef és un dels pas­sat­gers del MS ST. Lo­uis, vai­xell que va exis­tir i que va sal­par de l’Ale­ma­nya na­zi amb rumb a Cu­ba el 1939 amb 908 re­fu­gi­ats ju­eus a bord. Tam­bé ho són al­guns dels per­so­nat­ges als quals re­cor­re l’au­tor, com el ca­pi­tà Gus­tav Sch­ro­e­der, qui des­prés de re­bre el re­buig de les au­to­ri­tats cu­ba­nes per­què el pas­sat­ge desem­bar­qués, va aug­men­tar els es­for­ços per tro­bar un pa­ís d’aco­lli­da. Els Es­tats Units i el Ca­na­dà tam­poc no els va ad­me­tre i el St. Lo­uis va ha­ver de tor­nar a una Eu­ro­pa en ple­na guer­ra, amb tot el que ai­xò com­por­ta­va. La his­tò­ria de la Isa­bel té lloc a l’Ha­va­na l’es­tiu del 1994, quan es pro­du­eix el ‘Ma­le- els dis­tur­bis an­ti­go­ver­na­men­tals més vi­o­lents i que van aca­bar amb la bene­dic­ció del pre­si­dent Fi­del Castro a qual­se­vol que de­ci­dís mar­xar de l’illa en bar­ca. Pa­rau­les que por­ten du­es fa­mí­li­es a llan­çar-se a un mar ple de tau­rons però amb un pe­tit mo­tor i mol­ta es­pe­ran­ça.

La his­tò­ria del Mah­moud, pot­ser per la se­va pro­xi­mi­tat en el temps, és tam­bé la més col­pi­do­ra. A ell els tu­ris­tes no li llan­cen men­jar com ho fan amb la Isa­bel i la se­va fa­mí­lia en ai­gües de Flo­ri­da. Amb ells els tu­ris­tes bai­xen la veu i les se­ves pa­rau­les de­no­ten re­pul­sió per en­tor­pir unes va­can­ces idíl·li­ques. Ser in­vi­si­ble a Sí­ria l’ha man­tin­gut amb vi­da però es pre­gun­ta si aque­lla ma­tei­xa in­vi­si­bi­li­tat sig­ni­fi­ca­rà la se­va mort a Eu­ro­pa. Per ai­xò en­cap­ça­la una mar­xa el re­fe­rent de la qual en la re­a­li­tat es va do­nar el 2015, quan un grup d’uns tres-cents re­fu­gi­ats si­ri­ans re­tin­guts en un camp da­nès van pro­ta­go­nit­zar una ca­de­na hu­ma­na per l’au­to­pis­ta fins a Su­è­cia. I de­no­uu­na­ca­ra­va­na.

SALAMANDRA

‘Sú­pli­ca a la mar’ de l’au­tor d’ori­gen af­ga­nès Kha­led Hos­sei­ni

Du­es de les il·lus­tra­ci­ons que Dan Wi­lli­ams ha re­a­lit­zat per al lli­bre

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.