El dr. Obi­ols

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Art|s -

Ja que­den pocs con­tem­po­ra­nis de Joan Obi­ols Vié (1918-1980). Però sí molts re­cords. I la se­va lle­gen­da. Un ho­me­nat­ge fi­li­al en for­ma d’ex­po­si­ció –Art i fo­llia– re­ac­ti­va la se­va fi­gu­ra ob­jec­ti­va­ment ir­re­pe­ti­ble. In­sò­li­ta. Amb la pers­pec­ti­va del temps el re­cor­do com un ho­me re­nai­xen­tis­ta, in­teres­sat per tot i per tot­hom. Ex­ces­siu. El re­pro­du­ei­xo amb un ves­tit gris d’al­pa­ca se­mi­bri­llant, fent olor de co­lò­nia ca­ra. Sem­bla­va aliè al son i al can­sa­ment. S’ex­ci­ta­va amb el pro­fund i amb les fri­vo­li­tats de la se­va èpo­ca.

El co­nei­xe­ment és plu­ral i rau, ell ho sa­bia, on menys s’es­pe­ra. De­tec­tar-lo ja és co­sa dels grans, el dr. Obi­ols ho era. Te­nia una mi­ra­da fu­ma­da, en­tre la d’un po­e­ta i la d’un nen do­len­tot. Un en­tre­ma­li­at de rín­xols des­a­cos­tu­mats. Un psi­quia­tre, un hu­ma­nis­ta d’am­pli es­pec­tre a qui no el vaig es­col­tar mai co­men­tar res de la se­va pro­fes­sió. Va ar­ri­bar a l’elit per mè­rits per­so­nals no per ori­gen so­ci­al. Col·lec­ci­o­nis­ta fins a l’ob­ses­sió, sem­pre vaig pen­sar que jun­ta­ment amb ca­da obra ad­qui­ria una part de l’àni­ma de l’au­tor. Era eclèc­tic en els

seus gus­tos. I ca­ò­tic. Ni Brossa li va acon­se­guir in­cul­car el seu cà­non ar­tís­tic. Com tam­poc el seu amic Ma­ri­a­no de la Cruz, crí­tic tau­rí de La Vanguardia, no va acon­se­guir por­tar-lo als to­ros. In­do­ble­ga­ble i hi­perac­tiu, l’atre­ia l’ex­cep­ci­o­nal més que el nou. La bo­ge­ria i el ter­ri­ble. In­te­rac­tu­a­va amb els amics que reu­nia en llar­gues vet­lla­des i sem­pre en grups tan­cats, no bar­re­ja­va mai amis­tats. Per­so­na­li­tats con­tem­po­rà­ni­es, grans fi­gu­res. Gas­trò­noms, ar­tis­tes, pe­ri­o­dis­tes, mú­sics… Te­a­tre im­pro­vi­sat, per­for­man­ces… i el dr. Obi­ols sem­pre dar­re­re, ama­gat, amb la se­va avi­de­sa; amb la se­va àn­sia. Un vam­pi­ris­me be­nig­ne. Trans­ver­sal. Gra­vant-ho tot amb un dels pri­mers ví­de­os que van ar­ri­bar a la ciu­tat. Abans ho ha­via fet fo­to­gra­fi­ant malalts en els cen­tres men­tals –an­ti­ga­ment: ma­ni­co­mis–. Art i te­rà­pia. Els seus so­pars eren de guant de fil blanc, men­ges ra­res que, per a mi que por­ta­va el bar­ri in­cor­po­rat, em re­sul­ta­ven un te­ma com­pli­cat. Les pa­rets fol­ra­des de pin­tu­res, una llum cà­li­da i ob­jec­tes per tots els ra­cons que in­for­ma­ven de la per­so­na­li­tat po­li­è­dri­ca del pro­pi­e­ta­ri. Al­ta cul­tu­ra i kitsch. Una va­ca dis­se­ca­da i un Mi­ró. Tot un elo­gi de l’exa­ge­ra­ció. Al­guns dels seus amics, i pro­te­gits, van co­men­çar a in­to­xi­car di­ent d’ell que era de dre­tes, que co­que­te­ja­va amb el po­der, que li agra­da­va apa­ren­tar… Fals: Joan Obi­ols so­bre­vo­la­va, era un ho­me lliu­re, un li­be­ral sen­se ad­jec­tius. Bo­na gent. Un dia va anar al meu es­tu­di de vi­si­ta ru­ti­nà­ria i es va fi­xar en un marc sen­se res que es­pe­ra­va el seu torn, al­gu­na co­sa va ima­gi­nar i em va dir que ho vo­lia, jo no te­nia ni la in­ten­ció del que pin­ta­ria; li vaig ha­ver de do­nar pa­rau­la que una ve­ga­da aca­ba­da l’obra se­ria per a ell. Du­rant set­ma­nes em va tru­car, in­teres­sant-se, ca­da dos o tres di­es, per l’obra. No em sor­tia res i ell no em cre­ia. La si­tu­a­ció era ori­gi­nal. La pres­sió em va por­tar a re­sol­dre un qua­dre molt ex­pe­ri­men­tal. Se’l va em­por­tar, en­ca­ra es­tà pen­jat a ca­sa se­va, però no sa­bré mai que és el que ell va ima­gi­nar. Ni si el vaig de­ce­bre. Se­gur que la se­va idea era mi­llor. Tam­bé em va en­car­re­gar una vi­dri­e­ra per a la se­va ca­sa de Tor­re­va­len­ti­na, que més tard es va cre­mar. El dr. Obi­ols va co­men­tar: “Mi­llor, ai­xí en cons­trui­ré una de més gran”. Po­si­tiu i ge­ni­al. Són dos exem­ples de l’ex­cep­ci­o­na­li­tat de Joan Obi­ols. N’hi ha tants… En el seu fu­ne­ral em vaig que­dar fo­ra. As­se­gut a ter­ra. Ab­sent. JOAN-PE­RE VILADECANS

Joan Obi­ols

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.