Men­jar per obli­dar

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Mirade|s -

“Cal beu­re per obli­dar i men­jar per re­cor­dar”. La fra­se sen­ten­ci­o­sa és una de tan­tes en les quals el seu au­tor, Ma­nu­el Váz­quez Mon­talbán, va es­gri­mir arts de po­e­ta per redac­tar la pro­sa per­què se sol cui­nar ai­xí la li­te­ra­tu­ra. L’apa­rent con­tra­dic­ció que atu­ra el tràn­sit dels nos­tres pen­sa­ments, que ens fa fi­xar-nos en la llu­na i no en el dit. Fins i tot els bor­rat­xos sa­ben que be­vent només fas que con­cre­tar la nos­tra capa­ci­tat de re­cor­dar –al­gu­na co­sa, al­gú, en al­gun lloc con­cret– i fer-te mal. L’al­co­hol res­sus­ci­ta morts i in­ven­ta re­cords. Per a l’oblit, men­jar sem­pre aju­da. Pepe Car­val­ho, al­ter ego de MVM, cui­na­va en les se­ves no­vel·les per obli­dar tant com per treu­re’s de so­bre l’olor de grei­xum i mort que ana­va em­pu­de­gant el món al seu vol­tant i tam­bé el trans­curs del temps amb ell ma­teix i els seus. Men­jar, cui­nar per pla­er, obli­dar-se que un ha de mo­rir-se sen­se cap avís. El pe­ri­o­dis­ta Pau Are­nós, en el prò­leg de l’an­to­lo­gia Car­val­ho gour­met as­se­nya­la­va que MVM re­jo­ve­nia amb la gas­tro­no­mia. Ben vist: obli­dar, co­men­çar, viu­re. Sem­pre men­ges en el pre­sent im­me­di­at.

Car­val­ho de­tes­ta els per­do­na­vi­des i els set­ci­èn­ci­es. Tam­bé des dels fo­gons. Pot to­le­rar l’eti­que­ta de gas­trò­nom si l’es­te­nem a per­so­na en­te­sa en gas­tro­no­mia. I com a bon dan­di, ell ma­teix obre l’En­ci­clo­pè­dia Bri­tà­ni­ca en la se­va edi­ció del 2002, pà­gi­nes 141 i 142, i po­sa el dit so­bre la de­fi­ni­ció més tem­pe­ra­da –al seu ca­ràc­ter i vo­lun­tat– se­gons la qual la gas­tro­no­mia no és si­nó l’art de se­lec­ci­o­nar, pre­pa­rar, ser­vir i gau­dir del bon men­jar. Car­val­ho no su­por­ta la por­no­gra­fia del gust i l’es­no­bis­me tant com el po­pu­lis­me en cui­nes i res­tau­rants. Odia la xim­ple­ria fà­tua en el ma­teix grau que la igual­tat bai­xant el lí­mit cap a la po­dri­du­ra. MVM, dins i fo­ra de la sè­rie de Car­val­ho, és molt Os­car Wil­de amb, per exem­ple, el Bar­ça i el fut­bol o do­nant rang li­te­ra­ri a la mú­si­ca po­pu­lar so­nant a cui­nes o celo­berts. Mú­si­ca i lle­tres en es­pa­nyol –co­pla, tan­go– o a tot es­ti­rar en fran­cès, res que vin­gui de la Pèr­fi­da Al­bió i de les se­ves ex­co­lò­ni­es en­ca­ra que –o pot­ser per ai­xò– si­guin ara els amos del món ca­pi­ta­lis­ta, s’ha­gi ma­tat o no Ken­nedy.

MVM i Car­val­ho es­ti­men la tra­di­ció i el vell or­dre per­què sen­se fo­na­ments cre­uen que la ca­sa s’en­sor­ra però no obli­den el que han lle­git. I han de­vo­rat prou no­vel·les del se­gle XIX so­bre ar­ri­bis­tes re­ben­tats a ter­ra en cau­re i tam­bé Mar­sé, El gran Gastby i el ti­ra­dor es­quer­rà de Je­an-Pa­trick Manc­het­te. Sa­ben que no se­ran ad­me­sos a Pa­lau ni per so­bre de la Di­a­go­nal ni tam­poc a la ca­la de Sa Tu­na, a Be­gur. I per ai­xò, ni

RTVE

En el pro­gra­ma de TVE ‘Con las ma­nos en la ma­sa’ d’Ele­na San­to­ja, el 1984

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.