La guer­ra cul­tu­ral de Pe­ter­son

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - IÑAKI ELLAKURÍA

En un mo­ment en què la ide­o­lo­gia de gè­ne­re s’ha con­ver­tit en el pen­sa­ment do­mi­nant en els mit­jans de co­mu­ni­ca­ció, en el de­bat ins­ti­tu­ci­o­nal, a les uni­ver­si­tats, en els pro­duc­tes cul­tu­rals... han co­men­çat a aflo­rar veus dis­si­dents amb l’es­ta­blish­ment in­tel·lec­tu­al que, amb els seus ma­ti­sos i di­fe­rèn­ci­es, i a comp­te i risc de ser la­pi­dats a la pla­ça di­gi­tal on im­pe­ra el bi­na­ri m’agra­da/no m’agra­da, aler­ten del risc d’as­fí­xia so­ci­al i ho­mo­ge­ne­ït­za­ció. Una qua­dri­lla de de­fen­sors de la lli­ber­tat d’ex­pres­sió i en con­tra de la cor­rec­ció política i la ca­te­go­ria iden­ti­tà­ria com obli­ga­da lent post­mo­der­na per in­ter­pre­tar el món, que no­dreix les se­ves fi­les de psi­cò­legs com Ste­ven Pinker, Jo­nat­han Haidt, Gad Sa­ad, a més d’in­tel·lec­tu­als com Ro­ger Scru­ton, Ni­all Fer­gu­son, Phi­lli­pe So­llers, Mic­hel Ho­ue­lle­becq o Alain Finki­elk­raut... I en­tre tots ells ha emer­git com un tsu­na­mi me­di­à­ti­co-so­ci­al, per la se­va pe­ne­tra­ció a les xar­xes so­ci­als i en el pú­blic més jo­ve, el ca­na­denc Jor­dan B. Pe­ter­son (Al­ber­ta, 1962).

N’hi ha prou amb un pa­rell de clics i uns mi­nuts a YouTu­be per des­co­brir la no­to­ri­e­tat as­so­li­da en tot just dos anys per aquest pro­fes­sor de psi­co­lo­gia clí­ni­ca de la Uni­ver­si­tat de To­ron­to. El seu lli­bre 12 re­gles per viu­re. Un an­tí­dot per al ca­os (Co­lum­na/Pla­ne­ta) és un best-se­ller als Es­tats Units, Ca­na­dà, Fran­ça, Ale­ma­nya, amb més de 2,5 mi­li­ons d’exem­plars ve­nuts, i els seus ví­de­os amb in­ter­ven­ci­ons a la te­le­vi­sió, apas­si­o­nats de­bats, con­sells mè­dics o mul­ti­tu­di­nà­ri­es clas­ses a la uni­ver­si­tat han su­perat els qu­a­ran­ta mi­li­ons de vi­si­tes. Els seus lec­tors/se­gui­dors són ma­jo­ri­tà­ri­a­ment jo­ves d’en­tre 20 i 35 anys.

És cert que Pe­ter­son, que va te­nir el seu bap­tis­me me­di­à­tic a Es­pa­nya amb l’en­tre­vis­ta que Caye­ta­na Ál­va­rez de To­le­do li va fer el fe­brer del 2018 a El Mun­do (“hi ha una cri­si de la mas­cu­li­ni­tat per­què es cul­pa els ho­mes pel sim­ple fet de ser-ho”), in­cen­di­ant im­me­di­a­ta­ment les xar­xes so­ci­als, no dei­xa in­di­fe­rent. Ge­ne­ra una in­gent quan­ti­tat d’ar­ti­cles a fa­vor i en con­tra, so­bre­tot per part de l’es­quer­ra nord-ame­ri­ca­na que l’acu­sa de no­drir mo­ral­ment la dre­ta al­ter­na­ti­va amb la se­va “mi­so­gí­nia” i de no pas­sar de la ca­te­go­ria de xar­la­tà per a mi­llen­ni­als. Da­vant aques­ta me­na de re­trets con­tras­ta l’opinió de Ca­mi­lle Pa­glia, crí­ti­ca so­ci­al, fe­mi­nis­ta he­te­ro­do­xa i au­to­ra de lli­bres se­mi­nals com Vamps & Tramps. Más allá del fe­mi­nis­mo (1994), que el con­si­de­ra “el pen­sa­dor més in­flu­ent que ha sor­git del Ca­na­dà des de Mars­hall McLu­han”.

En vis­ta d’aques­ta dis­pa­ri­tat d’opi­ni­ons, 12 re­gles per viu­re fa d’in­tro­duc­ció al pen­sa­ment de Pe­ter­son i és una sín­te­si de la mo­nu­men­tal Maps of me­a­nig: The arc­hi­tec­tu­re of be­li­ef (Rout­le­ge, 1999). Amb un tí­tol i una apa­ren­ça de ma­nu­al d’au­to­a­ju­da (al­gu­nes de les se­ves pà­gi­nes con­te­nen mis­sat­ges sim­ples i di­rec­tes que ell re­co­ma­na als seus pa­ci­ents: “Or­de­na la te­va ha­bi­ta­ció abans de cri­ti­car el món”, “di­gues la ve­ri­tat, o com a mí­nim no men­tei­xis”, “redre­ça’t i man­tén les es­pat­lles cap en­re­re”), és abans que res una càr­re­ga en pro­fun­di­tat con­tra el pen­sa­ment post­mo­dern que “va subs­ti­tuir la llui­ta de clas­ses per la llui­ta d’iden­ti­tats”.

Pe­ter­son, que es de­fi­neix com un “li­be­ral bri­tà­nic clàs­sic”, re­pu­dia la ide­o­lo­gia de gè­ne­re, l’iden­ti­ta­ris­me, el llen­guat­ge in­clu­siu (“no ac­cep­ta­ré

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.